Què és el bosc?

Sal al bosque, sal enseguida. Si no sales al bosque, jamás ocurrirá nada
y tu vida no empezará jamás.
Sal al bosque,
sal enseguida.
Sal al bosque,
sal enseguida.
'La pestaña del lobo' de Clarissa Pinkola Estés

El projecte 'Els Ports, Natura i Art' és un dels projectes més estimulants que ha generat la comunitat artística al territori de les Terres de l'Ebre. Ideat i coordinat per l'artista Sergi Quiñonero ha situat el paisatge natural dels Ports com un espai per la creació i acció artística. Arran de les sensacions que em va generar la meva primera experiència com a participant, adjunto aquesta petita reflexió.

Què és el bosc?
El bosc és un espai natural arquetípic on l'ésser humà està envoltat de la natura més salvatge, lluny de les domesticacions del conreu i de la vida a l'asfalt de la vila, i per tant, prop de totes aquelles fonts que el connecten amb la seva naturalesa primigènia. Com a tal, representa un espai únic per a la intervenció artística, ja que l'esperit creatiu està més viu que mai.

El bosc suposa en certa manera una tornada a casa. Al silenci, i als sorolls del vent, dels insectes, de les fulles. Més enllà de l'enrenou i de la contaminació lumínica de les àrees urbanes, el bosc ens proporciona descans en els sentits, una disminució de l'estat d'alerta.

Mariaelena Roqué                                                                                                                           Foto: Quim Giró

Per què cal travessar-lo?
Per què cal caminar-lo? Caminar el bosc, traçar una espècie de recorregut, suposa la descoberta que implica l'acte del trànsit mateix. Un viatge cap a allò desconegut. Si qualsevol espai no cartografiat resulta desconegut, el bosc, per si mateix, ho és encara més perquè no ha estat subjecte a l'ordre racional de l'urbanisme. Un bosc pot ser desconegut perquè realment no s'hagi estat mai en aquell indret en concret, però la majoria de vegades és desconegut perquè el bosc és en si mateix un cos viu, amb els seus cicles, i els seus imprevistos i que no saps mai quin secret guarda. Aquest misteri de la vida, del fet inesperat, és en part allò que el fa l'escenari perfecte perquè el fet d'habitar-lo, ja sigui una espècie de performance de l'humà amb i contra la natura. Un repte iniciàtic. I és que un viatge iniciàtic suposa que aquell que l'inicia mai tornarà a ser el mateix. Segons l'Astrologia, aquell viatge que condueix a l'individu a la Iniciació consta de tres etapes codificades: separació - transició - incorporació. Totes elles ritus de passatge. També és un entorn per descobrir els punts de vista propis. Allò més macro universal, com el cel i l'orografia de les muntanyes, o allò més micro com el recorregut d'un insecte o una petita marca en una roca. Descobrir diferents perspectives i travessar desnivells, zones planes, etc.

La ruta suposa també una confrontació física del nostre organisme amb l'entorn. El cos ha d'esforçar-se i generar endorfines per fer front al desafiament. El ritme cardíac s'accelera, desprenem suor, finalment ens relaxa com assolim el repòs... El fet d'emprendre una travessia en comunitat permet compartir alguns trams del camí, intercanviar descobertes, adaptar-nos al ritme físic de l'altre per poder tenir una conversa de costat a costat. El bosc és un espai que per la seva simplicitat és capaç d'atorgar-nos unes lliçons que no podem trobar als llibres. El pas de les estacions, la vida i la mort, la mort com a generadora de nova vida, la bellesa i la destrucció. També és un espai on percebre l'escala humana i comparar-la amb la immensitat i la llargada dels arbres i amb el pas constant d'un insecte diminut.

Els artistes que l'habiten
Els artistes que van habitar el bosc van establir una espècie de repte, entre el diàleg i el desafiament, entre sentir-se a casa i a la intempèrie. Em va impressionar especialment la radicalitat de la intervenció proposada per Mariaelena Roqué, 'Una dona una', en el que es convertia directament en una dona bosc, és a dir, es mimetitzava amb la naturalesa i feia una espècie d'exorcisme ple d'udols engendrant una dona llop i evocant així la potència d'allò femení. Uns ninots fàl·lics al voltant representaven l'amenaça negra d'uns éssers fantasmals a la vigorositat de la seva feminitat esclatada. Finalment, desproveïda de la seva vestimenta de bosc, es deixava caure nua en un rierol, amb una posició d'entrega al flux de l'aigua del riu. Deixada caure, sense oposar cap tipus de resistència a allò que la natura volia de la seva presència.

Una altra de les intervencions interessants va ser la de l'artista Jordi Llort (Tarragona), amb la instal·lació 'Vida Oculta', que volia emular els gravats de J. J. Grandville a través de petites intervencions encastades en les pedres. Maria Pons (Amposta), amb Daniel Sáez i Iona Koppers van portar a terme la performance 'Mo', una re-lectura de l'obra 'Càntir d'engany' que té com a leitmotiv el joc de la corda, que aquí representa la lluita entre l'ésser humà i el medi natural; o Albert Guiu (Flix) que va recitar al llarg del recorregut diversos poemes vinculats amb la natura.

Aquest projecte promou activament el respecte, la cura i la necessitat de salvaguarda de l'entorn natural com a espai on les persones hi poden ser convidades. És un espai per habitar, ara bé, considerant que la propietat mai és humana, ni tan sols dels Déus, sinó que és un regal de l'Univers per aprendre que la fragilitat i la potència van de la mà.
 

Anna Zaera
Periodista