L’abandonament industrial, sota la càmera del fotògraf lleidatà Llorenç Melgosa

Podreu gaudir de l’exposició ‘Detritus, una història de reconeixement’ al Museu Comarcal de l’Urgell fins el 20 de gener

Cristina Mongay

19/12/2018

Arts

El desús i l’oblit d’antics espais plens de vida són els principals fils conductors de la sèrie fotogràfica ‘Detritus’, tot un projecte vital del fotògraf lleidatà Llorenç Melgosa. Si ve fa uns anys que la càmera de Melgosa es dedica a capturar imatges d’edificis, pobles i locals abandonats, ara presenta el seu darrer treball de camp: la captura de la poesia dels devastats escenaris industrials d’arreu de la geografia catalana.

La decadència i la degradació de la indústria catalana, sota la mirada de Melgosa

‘Detritus, una història de reconeixement’ és una sèrie de vint-i-cinc fotografies de gran format preses en antics espais industrials de Catalunya, ara en desús.

L’objectiu d’aquesta mostra, tal com reconeix el mateix fotògraf, és retornar la dignitat a aquests escenaris, que tanta llum, històries i anècdotes van proliferar temps endarrere.

‘Detritus’ esdevé una punta de l’iceberg en l’univers personal i professional de Melgosa, ja que des de fa un grapat d’anys la seva constància i la passió que sent per l’entorn, la història i la fotografia l’any abocat a plasmar la màgia que s’amaga en els escenaris oblidats i abandonats. I així, a través de la perpetuació de la realitat a través de la fotografia, retornar una mica de dignitat a aquests llocs que tant van donar en el seu moment àlgid d’activitat.

En aquesta tercera entrega de ‘Detritus’, que pot visualitzar-se al Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega fins al 20 de gener, hom pot conèixer l’estat actual d’una de les fàbriques ponentines per antonomàsia: la factoria de maquinària agrícola J. Trepat de Tàrrega, actual seu del Museu Trepat.

També la fàbrica tèxtil La Blava, de Roca de Ter; la cimentera Xerallo, situada al Pallars Jussà; i la minicentral hidràulica Mola de Sall, al Pallars Sobirà. Tot plegat, un conjunt de llocs abandonats on encara hi és ben present la bellesa i la poesia, els quals, tot i el seu estat decadent actual, encara poden ser recuperats i gaudir d’una nova oportunitat.