Jump to navigation
Diguem-ho clar: mai fa basarda tenir un bon amic que en sap un colló de música. D’aquells que et diuen 300 noms dels quals en coneixes un 1% i te’n sona un 9%. Llavors t'avisen del primer concert d’una recuperada Subersiva 77, “autèntic punkrock des de la ciutat comtal” amb influències dels Clash, dels Buzzcocks, de The Beat, de Madness, dels The Jam, dels Undertones, The Selecter, The Specials i també els Barracudas. Costa dir que no.
La posada en escena ho deia tot: barretina punky, negres i vermells omnipresents a tota la indumentària, un so ben elèctric però també un saxòfon al centre de l’escenari i anys d’experiència als escenaris. No calia escenografia. Membres dels Calypso i Brighton 64, un públic molt entregat i una sala L’Alternativa Musical de la Bisbal d’Empordà oberta a tots els amants d’aquest gènere rocker tan desacomplexat.
El setlist combinava tant cançons pròpies com versions i va ser tancat amb un I wanna be sedated dels Ramones. Perquè jugar-se-la? Gabba gabba hey.
Els Punk’o’Guíxols de Sant Feliu i el francès David Blanc van precedir als autèntics protagonistes de la nit, just abans que uns joves vinguts de Hannover tanquessin la nit ja batejada com “M’agraden els punkys” per Blanc gràcies a l’aportació del públic.
Cinc personatges sorgien de l’intens univers musical que no tenen cap necessitat de dissimular fora de l’escenari. Almenys en el cas de Ferris “Dament” i Rulo Subvers. Tanmateix, la secció groupie no va faltar. Samarretes del seu EP Pels morts estimats i els alemanys Meute Royale completaven una audiència selecta a la capital baixempordanesa.
Romandrem amatents a la propera convocatòria dels barcelonins atramuntanats i aquest nou disc homenatjant Joe Strummer. Perquè d’això es tracta, al final: d’homenatjar la música amb aquest pòsit tan necessari dels 70’s.
Podria definir-me com un vilafantenc inconformista, seriòfil i cinèfil. O dir que em vaig graduar en Turisme i en el Màster en Turisme Cultural a la Universitat de Girona. I afegir-hi la meva passió per la música i fetitxisme dels discos, cosa que em va introduir al món dels blogs i a col·laborar amb mitjans com Surtdecasa. Amb un sentiment animalista i una obsessió per fer conèixer la meva opinió sense mossegar-me massa la llengua, he mirat de voltar pel món, capturar-hi moments, aprendre idiomes i intentar aportar el meu granet de sorra al món dels relats. M'espanta l'avorriment, però valoro tenir temps per combatre'l. I amb això ja em coneixeríeu una mica.
