'El crèdit', el fenomen teatral de Galceran

L'obra interpretada per Jordi Bosch i Jordi Boixaderas arriba al Teatre-Auditori Casal riudomenc el 21 de març

Bernat Puigtobella

17/03/2015

Espectacles

‘El crèdit’ de Jordi Galceran s’ha convertit en un fenomen teatral des que es va començar a representar a La Villarroel a finals de setembre de 2013. Produït per Bitó Produccions conjuntament amb La Villarroel, ‘El crèdit’, protagonitzada per dos titans de la interpretació com Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, ha estat molt ben acollit per crítica i públic. El proper 21 de març l’obra arriba al Teatre-Auditori Casal Riudomenc de Riudoms.

Galceran l’ha tornat a clavar. Des del 'Mètode Grönholm' que no estrenava una comèdia tan rodona, servida amb una intriga tan ben dosificada. ‘El crèdit’ parteix d’una situació hilarant. Antoni Vicens (Jordi Boixaderas) és un home insolvent que pretén obtenir un crèdit en una oficina de La Caixa. El director de l’oficina (Jordi Bosch) es nega a concedir-li el préstec davant la manca de garanties i avals. La resposta de Boixaderas és contundent: amenaça el director de La Caixa que si no li firma un crèdit de 3.000 euros, farà una cosa que podria arruïnar-li la vida. Es tracta d’una amenaça certament ominosa, però no pas denunciable a la policia, perquè Antoni Vicens no es planteja la seva acció com un atac sinó com una seducció. L’obra serà de fet la història d’una seducció, la d’un Antoni Vicens que de mica en mica s’erigeix en policia lingüístic, en una mena de ‘coach’ emocional del pobre banquer.

Fins aquí el primer acte. A partir d’aquest moment Galceran va construint una tensió que més que dramàtica és dialèctica. ‘El crèdit’ és en aquest sentit una comèdia molt francesa, articulada a partir d’una premissa que ens va arrossegant en una espiral d’hilaritat i d’histèria. La relació entre Gregori i Vicens es va convertint gradualment en una caixa de sorpreses.

Som davant d’un artefacte explosiu que combina i creua ingredients fatalment actuals. Si a 'El mètode Grönholm' Galceran burxava en les nostres inseguretats laborals, aquí toca la insolvència, la por a perdre l’estatus social i les falses promeses amb què vénen a socorre’ns els gurus del ‘coaching’, amb les seves impostures espirituals. Perquè Antoni Vicens vindria a ser una paròdia del coach sense credibilitat que es creu en condicions d’impartir lliçons i corregir a tort i a dret.