Jump to navigation
Per l'Albert les vint-i-quatre hores que té un dia no són suficients, però malgrat la feina, els compromisos familiars i un munt de càstings, intenta portar una rutina horària per no parar boig. Es lleva als voltant de dos quarts de vuit, desperta els seus fills, esmorzen plegats i els acompanya a l'escola. Cap a les nou del matí comença el caos. Cotxe amunt i avall, rodatges interminables, hores d'espera i dinars ràpids, a vegades en els llocs més incòmodes i inverosímils. Les tardes, però, són més fixes. Primer cap a Sabadell, on és coordinador de l'equip de futbol del Mercantil i després cap a Manersa on fa d'entrenador. Quan torna a casa són les dotze de la nit tocades però encara queda una de les tasques més importants: mirar i repassar ofertes de feina, respondre mails i revisar trucades. Així, de bòlid i sense gaires moments per pensar-hi, l'Albert col·labora amb els rodatges de l'ESCAC o Bande à Part, fa publicitat per anuncis de televisió i treballa com a model en més d'una ocasió. Aquest divendres el veurem aparèixer a la sèrie 'La Riera' en una escena de bar. Tot i que el moment és ràpid, es va passar el matí a Mataró seguint tot el rodatge. Amb molta paciència i flexibilitat, així és com passa el cap de setmana:
"Divendres al matí em llevo d'hora per preparar els nens i deixar-los a l'escola. Al migdia tinc un càsting per un curtmetratge a Barcelona. Demano sempre ser el primer o l'últim, per no haver de pagar moltes hores de zona blava". Es nota que es coneix els trucs i que més val pecar d'espavilat que d'innocent. "A la tarda tinc futbol i, com quasi sempre, arribaré a mitja nit a casa". Mentre et desplaces amunt i avall, busques aparcament i animes als nanos, els que dinem a casa et podrem veure a La Riera. "Sí, fa temps que ho vam gravar i sembla ser que surto aquest divendres. És una aparició curta però com que és una feina per TV3 saps que cobraràs. En aquest món, per arribar a segons quins llocs, s'ha de pencar molt sense cobrar". L'Albert, que també ha fet de model, és conscient que la publicitat, tot i que molt menys que abans, es paga molt millor que els papers de ficció, però té clares les seves prioritats. "Fa poc em van trucar per un anunci d'un cotxe. El sou estava molt bé, però si acceptava la feina havia de faltar a més d'un partit, que és la meva professió i un compromís amb l'equip. Conduint en lloc meu ara surt un actor anglès. M'hagués anat molt bé poder dir que sí, però no es pot ser a tot arreu'.
Tingui un paper important o un de secundari ens explica que acaba hipotecant moltes hores del seu temps perquè les gravacions no són seguides i sovint entre aparició i aparició hi ha molt de temps mort i més val prendre-s'ho amb filosofia. "Dissabte tinc un rodatge a Sant Quintí de Mediona per un migmetratge. M'hi passaré tota la tarda i el vespre perquè en sóc el protagonista. Encara no sé quina repercussió tindrà ni si em veurà poca o molta gent, dependrà de qui ho compri i de la productora". La seva és una professió incerta i difícil, sense horaris ni sou fix, però des d'un bon començament va tenir clar que si deixava altres feines més còmodes o convencionals era perquè aquesta passió és la seva forma d'entendre la vida, juntament amb el futbol i la seva família. "Un dia algú va dir que s'havia d'escollir una professió que t'agradés per no haver de treballar mai de la vida. Doncs això és el que jo faig". Diumenge descans? "Doncs tinc un partit a vida o mort on, justament, competeixen un dels equips de Sabadell, on sóc coordinador, i els nois de Manresa, on entreno. Correrà sang". Ens ho diu rient i animat, amb aquella cara de satisfacció pròpia de les persones que ho arrisquen pràcticament tot per fer el que realment els agrada.
Abans d'acomiadar-nos li demanem tres cosetes. Una pel·lícula: 'En el nom del pare'. Un llibre: 'El senyor dels anells'. Un lloc per menjar: 'A casa la mare'. Deu ser que això de fer tanta vida lluny de la llar et fa apreciar els àpats més agradables amb la millor companyia. Ja ho deia Judy Garland al 'Mag d'Oz' tot repicant els talons després del seu viatge a Ciutat Maragda: 'com a casa, enlloc'.
