Les 10 entrevistes més llegides del 2024

Foto: 

Cedida

Les 10 entrevistes més llegides del 2024

Fem balanç de l'any i recollim aquells articles de Surtdecasa que més us han agradat
Surtdecasa
,
01/01/2025
Activa't
Ara que acaba el 2024, toca fer balanç i volem aprofitar per repassar el bo i millor que ens han donat aquests dotze mesos. Hem volgut fer un recull d'aquelles entrevistes que més èxit han tingut enguany i que millor il·lustren els projectes culturals de tot el territori. Una bona oportunitat per recordar-los o, si encara no els havíeu llegit, ara podeu fer-ho!

Núria Moliner | Foto: Cedida
1. Núria Moliner: "L’habitatge cooperatiu és el moviment que més esperança m'ha donat tots aquests anys"
Núria Moliner (Barcelona, 1991) és comunicadora, música, cantautora, investigadora i una arquitecta que no construeix. Va decidir enfocar-se a la divulgació per acostar l’arquitectura a la gent i aquest camí l’ha portat a formar part de projectes com ‘Punts de Vista’ o ‘Escala Humana’, entre d’altres. Ha presentat la docusèrie ‘Animals arquitectes’ de 3Cat, que vol descobrir el millor de l’arquitectura catalana amb una nova mirada. Vam parlar amb ella sobre l’elitisme dins d’aquesta disciplina, sobre habitatge cooperatiu, ciutats assalvatjades i el paper de la dona en l’arquitectura.
> Llegeix-la aquí!

 

Escola Haru | Foto: Cristina Casas
2. Berta Longás: "Del manga em va fascinar que no hi havia bons ni dolents"
Berta Longás Millán és il·lustradora formada a l'escola Massana de Barcelona i en art gràfic a la Joso. Apassionada pel Japó, des de ben petita es va aficionar al manga i va aprendre'n mirant animes i llegint mangas. Amb el suport de la seva mare, Lluïsa Millán, va fundar l’escola de còmic i manga Haru l’any 2019 a Ribes i el projecte va quallar d’una forma orgànica, a l’hora que inesperada. Creant espais de llibertat i comunitat, on tothom es pot sentir còmode, i de la mà d’un bon equip de dibuixants i altres professionals, Haru ja té escoles a Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Igualada, Barcelona i Cornellà, i aviat seguirà creixent a Tarragona, Reus, Castelldefels i L’Hospitalet de Llobregat.
> Llegeix-la aquí!

 

Obra '97 treballadores domèstiques' de Daniela Ortiz | Foto: Eva Carasol
3. Antibiografia, la resistència múltiple al jo
El passat 20 d'abril, el Mèdol de Tarragona va obrir les portes de l’exposició col·lectiva 'Antibiografia', una selecció d’obres d’artistes contemporanis que reflexionaven sobre les relacions entre imatge, identitat, memòria i mirada mitjançant estratègies de supressió, ocultació i evasió. La mostra, comissariada per l’Alexandra Laudo, presentava obres d’artistes contemporanis, nacionals i internacionals com Martínez Bellido, Francele Cocco, Estampa, Juan David Galindo, Mateo Maté, Pere Noguera, Daniela Ortiz, Lurdes R. Basolí, Mercè Soler i Diana Tamane. Els projectes d’'Antibiografia' qüestionaven els fonaments de l’autoretrat i les convencions del gènere autobiogràfic a través de posicions iconoclastes i evasives, per reflexionar críticament sobre la construcció de la individualitat i la sobreexposició pública del jo en l’era digital. Vam parlar amb Alexandra Laudo.
> Llegeix-la aquí!

 

Anna Sopeña (a la dreta) amb les companyes de la cooperativa | Foto: Cedida
4. Anna Sopeña (Les Refardes): "Sense sobirania alimentària, acabarem menjant merda"
Les Refardes és una cooperativa amb seu a Mura (Bages), que treballa per recuperar varietats locals de llavors tradicionals, antigues, lliures o del país amb la col·laboració de diferents productors d’arreu de Catalunya. Enguany, ha celebrat vint anys apostant pel treball en xarxa per retrobar el patrimoni genètic i agrícola i contribuir així a la consecució de la sobirania alimentària.
> Llegeix-la aquí!

 

Mireia Ibáñez | Foto: Cedida
5. Mireia Ibáñez: "Soc partidària de deixar que baixen les idees i les transmissions"
La jove poeta ebrenca Mireia Ibáñez Cid (Santa Bàrbara, 1994) ha guanyat el 25è Premi Joan Duch de poesia per a joves escriptors amb el seu poemari 'Esta negra mala herba' (Editorial Fonoll) que es presentarà a La Setmana del Llibre en català. En un món on tenim un excés i acumulació d'informació, esdeveniments i propostes culturals el llibre gira al voltant de la fecunditat del buit. Hi ha moltes metàfores que ens remeten al buit, ja sigui el silenci, la nuesa, la pell, els ossos o l'herba salvatge que creix en el buit. De fet, podem conèixer el buit perquè és l'espai on es generen les coses. En el pensament d'Occident tenim aversió al buit, el famós "horror vacui". En canvi, a Orient, el buit és potencialitat i llibertat. Vam parlar amb ella perquè ens expliqui més detalls del poemari.
> Llegeix-la aquí!

 

Laia Viñas | Foto: Judit Camacho Cugat
6. Laia Viñas: "Volia parlar d'un grup d'amics per a qui anar de festa és extremadament important"
La periodista i escriptora Laia Viñas (Xerta, 1997) ha publicat 'Aquí baix' (L'Altra Editorial, 2024), una novel·la que s'emmarca en el moviment que va comportar als anys vuitanta i noranta la Ruta del Bakalao, però que parla de joventut, amistat i incerteses.
> Llegeix-la aquí!

 

Kike Herrero | Foto: Jordi Uriach
7. Kike Herrero: "L’astronomia ens dona un toc d’humilitat"
Kike Herrero és un astrònom que ha crescut amb els ulls fixats al cel. La seva passió per l'astronomia va començar a la Sierra de Albarracín, entre Guadalajara i Teruel, on estiuejava amb la seva família quan era petit. Cap als 12 o 13 anys aquesta fascinació es va intensificar quan va adonar-se que no només podia llegir sobre l’Univers als llibres, sinó que també podia observar-lo amb els propis ulls, utilitzant instruments senzills. L’afició es va convertir en professió, transformant-se en una carrera plena de recerca i divulgació. Va estudiar Física, té un màster en astrofísica i un doctorat en recerca de planetes extrasolars. És investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i dirigeix l’Observatori Astronòmic del Montsec, a més de ser un apassionat comunicador i divulgador que a través de l’empresa Celístia Pirineus transmet la bellesa del cel a tothom.
> Llegeix-la aquí!

 

Aina Tur | Foto: Cedida
8. Aina Tur: "Una fòbia està sempre associada a un fet traumàtic i quan l'entens, es desactiva"
Hi ha fòbies que tenim i no sabem justificar fins que, de cop, un dia, quadra tot. Passat i present encaixen i entenem què ens passa. Tot es recol·loca i cal decidir què fer amb aquest trencaclosques que es completa. Això és el que li passa al personatge de la Júlia (Anna Alarcón), la protagonista de 'Sis hectàrees d'oliveres'. Arriba a casa d’en Pau (Nao Albet) amb gasolina, decidida a cremar-ho tot per vèncer el seu trauma. La peça teatral, que va arribar al Teatre de Salt el 15 de novembre en el marc del Temporada Alta, és obra d'Aina Tur (Menorca, 1976), qui ha bastit una ficció amb pinzellades autobiogràfiques.
> Llegeix-la aquí!

 

Mercè Bosch i Javier Lázaro | Foto: Cedida
9. La Mercantil: "Descentralitzem la cultura perquè a tot el territori arribin obres de qualitat"
Les portes de La Mercantil es van obrir a principis d'octubre de 2021, gràcies al projecte somiat de Mercè Bosch i Javier Lázaro, una arquitecta i un notari i actor, que han transformat en sala d'arts escèniques un local que durant molts anys havia acollit una fàbrica d'olis i després una discoteca. Ubicat al centre de Balaguer, just davant de l'estació de trens, La Mercantil trenca el monopoli que sovint recau en les capitals i reivindica el seu paper en el mapa cultural de les terres de Lleida i també de Catalunya, per apropar les arts escèniques a tota mena de públic, amb iniciatives que fomenten la sostenibilitat i l'accessibilitat cultural. Una programació variada, l'espai La Mercantil Jove i les produccions pròpies són les línies de treball que ens expliquen en aquesta entrevista.
> Llegeix-la aquí!

 

Júlia Viejobueno | Foto: Cedida
10. Júlia Viejobueno: "Quan fa dies que no vaig al tros, encara que sigui per fer-hi alguna fotesa, em sento malament"
Va cursar estudis literaris a la Universitat de Barcelona, però quan els va acabar, va decidir tornar al seu poble, la Figuera, al Priorat, i fer-se càrrec dels trossos de la seva família. Tot i que diu que no li agrada presentar-se com a pagesa, Júlia Viejobueno Cavallé (la Figuera, 1994) relata aquesta decisió a ‘Quedar-se al tros’ (Vibop Edicions, 2024), on explica aquest compromís que ha adquirit i la relació que estableix amb el paisatge, la natura i les feines del camp. Alhora, reflexiona sobre el món de la pagesia i el futur incert que haurà d’afrontar.
> Llegeix-la aquí!

A

També et pot interessar