Jump to navigation
Rural Utòpica: "Els joves no tenen accés als drets culturals en els territoris de muntanya"Vanesa Freixa, Violeta Bofarull i Marta R. Peribáñez han posat en marxa La Rural Utòpica, un projecte que neix al Pallars Sobirà amb la intenció de trencar amb la marginalitat que viuen molts joves en entorns de muntanya, apostant per l’art com a eina de canvi social i comunitari. A l’aula de tecnologia de l’Institut Hug Roger III de Sort, han creat un espai de trobada i creació per a adolescents, adults i docents, on la creativitat, la llibertat i el sentit de comunitat prenen forma des de que la iniciativa es va posar en marxa el passat mes de gener. Parlem amb Marta R. Peribáñez per descobrir com l’art pot esdevenir una eina de transformació i arrelament al territori.> Llegeix-la aquí!
Marc Vilajuana: "Crec en la sacralitat autogestionada"Marc Vilajuana (Mataró, 1997) va participar el passat març en una nova edició de Secrets, el cicle de concerts de petit format que organitza l'Ajuntament d'Ulldecona i que enguany també va programar Donallop, 12 TO 12 i Paolo Angeli. L'artista va presentar el seu projecte musico-escènic a cavall entre el cant gregorià, la cançó d’autor minimalista i investigacions vocals ibèriques. Diu que li interessen les organitzacions socials travessades per la mística i que tenen una perspectiva crítica. L'art que es destil·la en aquestes comunitats. També s'interessa per l'austeritat amb la qual viuen el significat dels seus textos.> Llegeix-la aquí!
Xavier Gumà: "Les danses d’arrel i les danses urbanes neixen de la necessitat de compartir"El solo de Xavier Gumà ‘Pastor’ és un viatge d’introspecció a través del moviment. Amb un particular llenguatge que el creador ha consolidat i que es belluga amb naturalitat entre la dansa d’arrel catalana i les danses urbanes, Gumà s’inspira en la figura arquetípica del pastor per reivindicar la tradició tot transformant-la en una exploració del seu propi imaginari personal. Un imaginari que parteix del Ball de Pastorets, que des de petit ha ballat, i passa per diferents capes de la seva identitat, establint un diàleg amb la fantasia, els videojocs, el manga, l’anime i les identitats dissidents. ‘Pastor’ és el primer solo d’aquest biòleg, ballarí i coreògraf de Sant Pere de Riudebitlles i va ser estrenat recentment a la Fira Mediterrània de Manresa, després de diverses preestrenes en altres esdeveniments. ‘Pastor’ forma part de l’Obrador d’arrel i el Programa d’impuls a la dansa d’arrel i és una coproducció de Fira Mediterrània de Manresa i Ésdansa de Les Preses, amb el suport de la Xarxa de Pobles Creatius.> Llegeix-la aquí!
Teresa Riba: "Una pedra no té res, però és allà i és ella"Teresa Riba (Igualada, 1962) en els darrers temps ha rebut l'encàrrec de representar figures molt conegudes del món de la música, com els Estopa, que els ha immortalitzat a la plaça Catalunya de Cornellà. En aquesta entrevista vam parlar de la seva fascinació per les pedres, i per copsar els caràcters de les persones en la seva matèria. La seva escultura figurativa té un caràcter tàctil que empeny l’espectador a participar en la construcció del significat de l’obra. L’artista reflexiona sobre la fascinació que sent per les pedres i ens explica com la seva pròpia obra li ha acabat explicant i ensenyant les coses més importants de la vida.> Llegeix-la aquí!
Marco Noris: "Caminar és l’acte de memòria més poderós i antic"Vuitanta dies de viatge a peu i més de 1.200 quilòmetres recorreguts seguint el curs de l’Ebre entre Fontibre i el Delta. Aquest és el repte que l’artista visual italià Marco Noris (Bèrgam, 1971) va superar a mitjan estiu i que ha esdevingut la base d’una recerca artística que concep el riu com un cos viu, frontera política i cultural, i arxiu de memòries i conflictes. Del 6 de setembre al 2 de novembre, Lo Pati va acollir la mostra final del recorregut amb què es presenta el projecte ‘Cos d’Ebre’ i que combina disciplines com la instal·lació, el dibuix, el vídeo i l’escriptura.> Llegeix-la aquí!
Laia Solé: "La mediació és gestionar la incertesa"Laia Solé (Vic, 1976) va iniciar al Centre d'Art Lo Pati el projecte 'Ecosistemes de les cures' un projecte pilot engegat pel Departament de Cultura i el Departament de Salut amb quatre artistes en quatre centres d'art. En el cas de Solé parteix d'un procés participatiu sobre el treball de les cures, juntament amb una quinzena de persones del col·lectiu Escola del Cuidar, una iniciativa conjunta de professionals del CAP d’Amposta, l’Associació de Familiars d’Alzheimer del Montsià i els Serveis Socials de l’Ajuntament d’Amposta que va nàixer per donar suport als cuidadors no professionals de persones amb demència. El projecte forma part d’una línia de recerca en la qual anteriorment havia treballat l’artista sobre la visualitat: sobre allò que fem visible i allò que no és visible, a través de la creació col·lectiva d’imatges i textos que s’aproximin i contribueixin a pensar, fer visible, i reconèixer la feina de les cures. A l'equador del procés, ens va explicar com han viscut aquestes trobades amb agents vinculats a l’Escola del cuidar.> Llegeix-la aquí!
Rafael Tormo: "Qui es fa càrrec de la terra?"Rafael Tormo (Beneixida, País Valencià, 1963) és productor cultural, editor, artista i comissari. Darrerament ha visitat els cinquanta-dos municipis del sud de Catalunya amb l'objectiu d'indagar en la realitat local i les interaccions entre el territori, la naturalesa i la cultura. Ho ha fet amb el gestor cultural Fernando Paniagua i l'escriptora Mireia Ibáñez. Tormo ens explica com ha estat acostar-se a la vida local per a redibuixar els límits entre la societat, la naturalesa i la cultura. El projecte, titulat 'Assamblatge cúmul d'intensitats', planteja una contra-geografia a través de la terra i els nius d'oreneta. Tormo entén el territori com una confluència de forces afectives i materials que creguin experiències compartides i es reconfiguren. El fang i els nius d'oreneta, precisament, es convertiran en un recurs material central del projecte, ajudant a combinar la recerca de camp, la ciència dels materials i la pràctica artística vinculada al territori. Per això, s'han programat tallers de recollida i treball amb fang, de construcció de nius i d'observació d'orenetes.> Llegeix-la aquí!
Cristina Simó: "La Història sempre ha tingut perspectiva de gènere: la dels homes"Fa nou anys, Cristina Simó i Noemí Nus van engegar el projecte Joc de Dames, una proposta de rutes històriques que expliquen el relat complet de la Història posant noms i cognoms a les dones presents en la documentació però invisibilitzades en la difusió. A través de visites guiades lúdiques i dinàmiques el públic descobreix espais històrics i religiosos del Pallars reconeixent el llegat de dones com Llúcia de la Marca o Aldonça de Bellera, normalitzant la seva presència des d’una perspectiva històrica igualitària, perquè el patrimoni no pot explicar-se només des de la mirada masculina. Recorrent a les fonts primàries i a historiadores predecessores que també han fet i fan recerca, Simó ha aconseguit recuperar figures com la de Fatema Banu Qassi o Sibil·la I de Pallars. Joc de Dames és un projecte que va més enllà de les visites, és una eina que vol transformar la manera d’explicar la Història, generant consciència sobre el paper real que han tingut les dones al llarg dels segles.> Llegeix-la aquí!
Miquel Àngel Marín: "Volem deixar que la nit vagi entrant"Parlar amb Miquel Àngel Marín (Deltebre, 1966) és un joc d'exploració. També és com deixar entrar la nit però per enfocar-la amb una llum nova, que no està vinculada amb cap dogmatisme sinó amb l'intent de viure una vida des de la lucidesa i no des de les convencions. Els ‘Encontres Aproximatius de Postbouesia’, que van tenir lloc els dies 29 i 30 de març a Lo Pati Centre d'Art - Terres de l'Ebre d'Amposta, és el projecte hereu del festival Bouesia, un dels moments en què les Terres de l'Ebre han generat un moviment d'avantguarda vinculada al context. Tot i que la Bouesia es va extingir fa uns anys, ha mantingut viu el seu esperit amb aquests encontres, en els quals la creació artística explora nous espais d’expressió i comunicació per intentar trencar amb les dinàmiques preestablertes. Vam parlar amb Marín per saber més coses sobre una edició que apostava per evitar la fragmentació entre activitats, i que també incloïa presència durant tota la nit.> Llegeix-la aquí!
Judith Barbacil: "Les dones no estem de moda, som aquí des del minut zero"Cada dimarts des de fa 25 anys un grup de dones es troba a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Vilanova i la Geltrú per fer un exercici col·lectiu de memòria, d’història i també de reivindicació. Formen part de 'Dones amb memòria', un taller que ha donat veu a més de 300 protagonistes d’històries sovint oblidades i silenciades, que han anat teixint el relat femení de la ciutat al llarg del segle XX. Al capdavant del taller, que va començar tímidament amb una vintena de dones, hi ha la Judith Barbacil, historiadora i professora de Secundària que al llarg d’aquests anys ha vist com el testimoni ha anat passant de mares a filles. Dones que aprecien el pas endavant que van fer les seves mares i que també volen fer sentir les seves veus i explicar les seves històries de vida.> Llegeix-la aquí!
Ferran Casaponsa: "Si no hi ha protesta, res canvia ni evoluciona"Des del gimnàs situat dins l’Ateneu Salvadora Catà de Girona, en Ferran Casaponsa, un dels seus membres des dels inicis, ens parla de la importància d’aquest espai en el teixit social de la ciutat, de la diversitat de col·lectius que el formen, dels seus principis i de les seves lluites al llarg dels deu anys de vida que acaben de celebrar. La darrera, organitzar-se davant l’amenaça de quedar-se sense seu si no accepten el nou preu de lloguer o la proposta de compra que els fa l’entitat bancària propietària. Una situació que posa en perill no només aquest espai de participació ciutadana, sinó també la vida comunitària i reivindicativa que encara existeix a Girona, sigui amb una trobada de hip-hop propalestina o una Quina anual organitzada conjuntament entre tots els col·lectius.> Llegeix-la aquí!
Nina Dato: "El projecte neix de la meva inquietud com a filla de dona que neteja"'Dones que (no només) netegen', és una peça editorial on Nina Dato (Manresa, 2001) recull tres entrevistes a les dones que netegen els llocs que habita. Els retrats fotogràfics pretenen narrar el seu context laboral sovint condicionat per la precarietat de no comptar amb un contracte que les empari. Aquest treball reflexiona sobre el prestigi social que atorguem al servei de la neteja i concretament a les treballadores de la llar, un sector feminitzat i precaritzat. És un projecte de final de grau de l’Escola d'Art i Disseny La Gaspar d'Igualada, al qual se li va concedir l’excel·lència. A l'acabar els estudis, la Nina va guanyar una beca a l'Espai Creatiu La MaCa, on ha traslladat el projecte en format expositiu i actualment es pot visitar en el marc del FineArt Igualada 2025, que es va celebrar del 21 de febrer al 16 de març.> Llegeix-la aquí!
Judit Bou: "Si el somni d’ahir es pot pensar com a objecte autònom, crec que els rituals també"Judit Bou (Vic, 1996) ha estat la guanyadora de la Biennal d’Art de Girona en la modalitat destinada a la producció d’un projecte de creació artística. El jurat ha escollit el projecte de l’artista de Tona entre una vintena de propostes. El treball es titula 'Quatre dos / quatre quatre quatre quatre / quatre / quatre per quatre quatre cops', i és el punt de partida d’una investigació sobre els rituals repetitius i els pensaments premonitoris o màgics que tenim per controlar la nostra conducta o reduir l'ansietat. L’artista, que en projectes anteriors va treballar sobre la premissa dels entorns propers que ella considerava familiars, torna a reflexionar sobre les repeticions i el temps però ara des d’una perspectiva potser menys vinculada al paisatge i més a les conductes humanes. En concret, l’enfocament teòric es basa a percebre els objectes o les accions som a elements autònoms. A través de mitjans fotogràfics i videogràfics, es documenta com aquests rituals es basen en objectes quotidians, com ara fanals, finestres i flors vermelles, centrals per mantenir la calma davant la possible catàstrofe. El resultat podrà veure’s d'aquí dos anys a la Biennal d’Art de Girona. > Llegeix-la aquí!
Salvador J. Ribas: "És important conèixer la nostra petitesa en relació amb l'univers"Salvador J. Ribas és el director del Parc Astronòmic del Montsec, que es troba al municipi d’Àger, a la comarca de la Noguera. La serra del Montsec és una localització extraordinària considerada el millor indret per a l’observació del cel a Catalunya. Les baixes precipitacions en forma de pluja, la poca contaminació lumínica i l’alçada, converteixen la Serra del Montsec, en el lloc idoni per a la instal·lació d’un centre de referència mundial en matèria d’astronomia. De fet, la Unió Astronòmica Internacional (UAI) va batejar un asteroide descobert l’any 2011 amb el nom del científic català Salvador J. Ribas. L’asteroide el va descobrir l’astrònom català Josep M. Bosch i la seva col·laboradora Rosa M. Olivera a l’observatori privat de Santa Maria de Montmagastrell (Urgell) i ha rebut el nom oficial de 689210 Salvadorjribas. Amb aquesta decisió, reconeix la trajectòria i la dedicació a l’astronomia de Salvador J. Ribas, una figura destacada en l’àmbit de la divulgació del cel nocturn. Ribas ens explica com la despoblació de les comarques de la Noguera i els Pallars ha suposat la millor garantia per tenir un cel envejable i destaca la importància de mirar amunt per descobrir la nostra petitesa en relació a l'univers.> Llegeix-la aquí!
Joan Guijarro: "Al pati de casa mons pares ja organitzava espectacles per als veïns"La Dh Company ha inaugurat la Sala B de Teatre a Amposta, un espai escènic amb programació regular que acollirà companyies de tot arreu, teatre comunitari i espectacles professionals i amateurs per contribuir al panorama escènic de la ciutat. Una sala que consta d'un rebedor amb una petita biblioteca d'arts escèniques i una barra de bar on degustar un vi o una copa de cava. A més, la sala està equipada amb un escenari, un pati de butaques, uns camerinos, una taula de control tècnic i tots els requisits tècnics necessaris per a la realització dels espectacles. El projecte ha estat impulsat per la cooperativa de treball associat El Racó, que ha aconseguit crear un model de negoci que fusiona arts escèniques, moda i organització d'esdeveniments. L'actor i director Joan Guijarro i l'artista i sastre Andrej Mikulasek, impulsors del projecte, ens reben a la Sala B per explicar-nos més detalls d'aquesta nova aventura que representa la culminació d'un somni.> Llegeix-la aquí!
Marcel·lí Pascual: "Reivindiquem la feina que fem les petites editorials per donar veu al territori"El sector editorial català viu un moment intens, però no només de les grans concentracions viuen els lectors. Hi ha projectes que reivindiquen el valor de l’edició de proximitat, de donar forma a les històries que han nascut de la tradició oral i que deixen la seva empremta entre pàgines amb la voluntat genuïna de reivindicar i preservar la memòria local. Són moltes les editorials petites i independents que segueixen a peu de territori. A La Seu d’Urgell fa més de dues dècades va néixer Edicions Salòria, amb un catàleg ric i variat i la ferma voluntat de donar veu al Pirineu. Al capdavant d’aquest projecte hi ha en Marcel·lí Pascual, periodista de formació i editor que va començar gairebé sense voler, tot i que amb el temps ha vist néixer altres segells, com Meraki i Setúria i s’ha guanyat la confiança d’autors com Josep Vallverdú i Colm Tóibín. Una feina que posa en valor les petites editorials que fan que l’edició en català sigui més rica, més diversa i més viva.> Llegeix-la aquí!
Ramon Tort: "És fascinant construir des de la ignorància"Ramon Tort (L'Arboç, 1975) és director, guionista i productor. Autodidacta i amb una trajectòria multidisciplinària en l’àmbit de la creació, en els darrers anys s’ha centrat en la direcció i guió de cinema documental, en moltes ocasions vinculat a la música. ‘A film about kids and music’ (2021), ‘Hollywood’ (2014), ‘Andrea Motis. La trompeta silenciosa’ (2019) o ‘Societat anònima’ (2020) són alguns dels seus treballs. Recentment, ha presentat a l’In-Edit festival ‘Omega wants to dance’, un viatge a la recerca de la identitat individual i col·lectiva a través del ball, la música, el pensament i l’espiritualitat. La peça ha estat seleccionada entre els 16 candidats a millor documental a la XVIII edició dels Premis Gaudí. El film, produït per In-Edit Films, amb la producció associada de CaixaFòrum+ i Konga Music Agency, ha estat seleccionat a festivals internacionals, com el britànic Portobello Film Festival o l'italià Parma International Music Film Festival i, recentment, ha estat guardonat amb l'Excellent Award de la selecció ARTE Docs a l'EIDF, el festival internacional de cinema documental de Corea del Sud.> Llegeix-la aquí!
Ophélie Giralt: "'Llegendes' uneix infants, història i cultura del territori"La fotògrafa Ophélie Giralt (Laon, França, 1995) assegura que, quan era petita, els contes i els relats fantàstics eren el seu refugi. Han passat els anys i no ha perdut el contacte amb aquesta part fantàstica que, a més d'ajudar-la a evadir-se, al llarg del temps ha fet que la humanitat interpretés part de la seva història. Així, Giralt, en els seus projectes fotogràfics, captura "memòries que circulen". Recentment, ho ha fet a Tarragona, amb 'Llegendes', un projecte fotogràfic de cocreació amb infants que li ha permès endinsar-se en les llegendes del Camp per compartir-les en imatges. Aquestes instantànies, que uneixen històries i paisatges, es van poder veure exposades als balcons de la Part Alta de Tarragona en una exhibició de gran format impulsada per l'Ajuntament de Tarragona i el col·lectiu Photo Km0.> Llegeix-la aquí!
Quim Packard: "Per què no fem que els museus siguin com les biblioteques?"Quim Packard (Reus, 1985) artista i gestor cultural va presentar 'Col·lapsar millor' al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT), on explora el concepte de col·lapse ecològic i el paper de les institucions culturals davant aquest escenari. A través d’un seguit de dibuixos i instal·lacions, Packard reflexiona sobre com els límits dels museus es dissolen en el seu entorn, creant una connexió simbòlica entre l’interior i l’exterior. L’obra utilitza l’analogia del museu com a element susceptible de ser contaminat i alhora contaminador, per qüestionar el model de vegades conservador d’institució artística. El projecte es va complementar amb un cicle de converses sobre mediació i educació artística, amb Jordi Ferreiro, Ángela Palacios i Aida Sánchez de Serdio. > Llegeix-la aquí!
Miquel Romero: "De la muntanya pots baixar, de la vida no"Una cafeteria no és el lloc més habitual on trobar en Miquel Romero. Ell és més de perdre’s entre camins i corriols, ben envoltat d’arbres i buscant pedres i menhirs encara amagats dins el terme municipal de Calonge i Sant Antoni, on viu des de fa una bona pila d’anys. Parla amb emoció de la Junta d’Arbres, l’entitat de la qual forma part i que, unint natura i cultura, està revolucionant aquest municipi del Baix Empordà, tant amb les excursions mensuals com amb les exposicions i les publicacions que han realitzat des del 2021 que es va crear l’associació. Tot i que diu que últimament les paraules se li amaguen, el seu cap bull d’històries de bandolers, de nyerros i cadells, de menhirs i dòlmens, de personatges històrics i contemporanis, però també, i sobretot, d’arbres. Molts arbres. Especialment, aquells que durant les seves rutes li cridaven l’atenció i que ara han quedat recollits en el llibre 'Arbres i arbusts de Calonge i Sant Antoni'. Aquesta ha estat una més de les múltiples accions promogudes per la Junta d’Arbres de Calonge en el seu intent d’apropar no només les persones a la natura, sinó també la natura a les persones mitjançant la cultura. > Llegeix-la aquí!
Esther Girabet: "Fem cosmètica amb plantes oblidades"A l’antiga nau de Cal Graells d’El Poal (Pla d’Urgell), on fa anys tot el poble s'aplegava per fer-hi vi i omplir els cups, ara s’hi emmagatzemen plantes que s’havien oblidat per recuperar-les i donar forma a productes de cosmètica natural i artesanal. L’Esther Girabet hi ha impulsat la cooperativa Avantva, un obrador compartit amb altres dones nascut de la voluntat de recuperar sabers antics i reconnectar amb la terra des de la pell. L’espai, obert fa poc més d’un any, s’ha convertit en molt més que un obrador, perquè també és un punt de trobada entre veïnes, un espai de confidències, d’aprenentatge i de comunitat. Un lloc on l’autocura no només es formula, sinó que també s’explica, es comparteix i es transforma.> Llegeix-la aquí!
Rosendo Manrique: "Ens enorgulleix contribuir a que les criatures tinguin el sentiment de pallareses"La Biblioteca Pública de Sort ja és una realitat després d'un llarg camí de més de dues dècades marcat per espais provisionals i l'espera d'un equipament digne per a la capital del Pallars Sobirà. Inaugurada l'octubre de 2024, aquesta nova biblioteca ha esdevingut un pol cultural i social imprescindible per als veïns de la comarca. Rosendo Manrique, director de l'equipament, explica en aquesta entrevista com la biblioteca s’ha convertit en un eix vertebrador cultural i social per al territori. Amb un fons local ric en autors i publicacions sobre el Pirineu i el Pallars, i una secció infantil dedicada al pallarès, la biblioteca aposta per preservar i difondre el patrimoni cultural local adaptant-se a les necessitats d’un territori de muntanya.> Llegeix-la aquí!
Jordi Souto: "Els bons lectors són eclèctics per definició"Després d’haver convertit La Fatal en un dels epicentres culturals de Lleida, els germans Ramon i Jordi Souto fan un pas més amb Eclecta, una editorial nascuda de complicitats i casualitats amb esperit independent i vocació internacional. El projecte vol trencar fronteres geogràfiques, temàtiques i lingüístiques publicant tant en català com en castellà, amb l’objectiu d’oferir llibres de fons, atemporals, amb veu pròpia i de qualitat. De moment, ja tenen una dotzena de llibres en diferents fases de preparació i en el seu primer catàleg ja hi figuren noms com Ferran Sáez, Thornton Wilder, Andrei Zorin, Marina Berri o, de cara a l’any vinent, les novel·les dels lleidatans Pere Pena i Chari Rodríguez, així com les traduccions al castellà de Melcior Comes. Parlem amb Jordi Souto, que ens explica com ha pres forma aquesta aventura editora que vol situar Lleida al mapa literari amb un catàleg eclèctic i valent i amb segell de qualitat.> Llegeix-la aquí!
Remei Capitan: "Amb els homenatges de vida acompanyes en el moment del comiat"Parlar de la mort també és parlar de la vida, malgrat el tabú que sempre hi ha hagut al voltant de la mort. Ho sap bé Remei Capitan, terapeuta en dol, que des d’Agraïments acompanya persones i famílies en el moment del comiat. Després de més de vint anys treballant al sector de la banca, va fer un gir radical a la seva vida per buscar la calma, la pau i la bellesa en el dolor i crear cerimònies de comiat personalitzades, el que ella anomena homenatges de vida. És un camí que respira humanitat per tots els costats i que aquest any, juntament amb Núria Caballol, actriu i exmembre de Pallapupas, han portat a les escoles amb els tallers 'Jo també ploro' per ajudar els infants i els adolescents a entendre el dolor i naturalitzar el procés de pèrdua.> Llegeix-la aquí!
Vicent Fibla: "No hauríem de definir la frontera entre el que és experimental o accessible"Vicent Fibla porta catorze anys al capdavant de l'Eufònic, el festival al voltant de les arts sonores, visuals i digital-performatives que se celebra a Terres de l’Ebre. Enguany es va celebrar del 10 al 13 de juliol i el cap de setmana anterior, del 3 al 6 de juliol, conegut com el Pòrtic Eufònic, va servir d’avantsala amb les inauguracions de les instal·lacions artístiques. En aquesta entrevista fem un recorregut en el temps, en els aprenentatges i girs de rumb, per desembocar en aquesta edició que destaca per la consolidació de moltes unitats conceptuals que pengen de la idea mare, com Eufònic Terra, Co-vision i BotCamp, i també en la necessitat de tornar a posar sobre la taula l'emergència climàtica que vivim.> Llegeix-la aquí!
