Jump to navigation
L'artista ens rep a casa seva. Després de voltar per Berlín i Dublín, torna a ser a Terrassa, on havia viscut molts anys. Movent el cap d'un cantó a l'altre ja està tot vist. Petita i acollidora, és una llar en majúscules. Poques coses supèrflues, l'imprescindible per viure, fer feina i sentir-se acollit. Llibres, algun còmic i una taula àmplia per treballar. Colors càlids i una bona entrada de llum. Avui ens deixa endinsar-nos al seu espai de creació i això és el que ens explica:
-Quin és el punt d'inflexió en el qual t'adones que podries dedicar-te a això?Va ser a través de la borsa de treball de la Joso. M'anaven sortint coses i després, amb el boom de les xarxes socials (parlo de fa deu anys), vaig poder començar a enviar el que feia a tot arreu. En el meu món l'important no és currículum, sinó que vegin físicament el que fas. El 2006 vaig entrar a Filmax i amb tot el tema de l'audiovisual. Treballava en publicitat i màrqueting. Moltes hores de feina i mal pagades...
-Tampoc és ben bé el teu món aquest...L'audiovisual m'agrada molt i hi treballo sovint, el que no anava amb mi era la filosofia de la feina. La publicitat, per molt bona que sigui, pretén fer creure a la gent que necessita coses que en realitat no necessita gens. Els principis i l'ètica no quadraven amb mi. A més, potser perquè era molt jove, però acabava treballant moltes hores cobrant molt menys que altres companys. Les condicions no em convencien i vaig plegar.
-És aleshores quan sorgeix l'oportunitat de treballar amb la saga 'Warship Jolly Roger' junt amb en Sylvain Runberg?Vaig començar a deixar altres feines just quan en un viatge a Angouleme, al Festival de Còmic, em va sortir l'oportunitat de treballar amb Norma. Els hi agradava el que dibuixava i finalment em van donar tres possibles guionistes. Per mi l'idioma no era un problema, així que vaig començar a treballar amb en Sylvain perquè s'adequava a mi. Ens enteníem.
Miki Montlló a l'estudi de casa seva
-L'experiència ha sigut positiva doncs... De fet, continues treballant amb ellSí, al maig surt la segona part de la saga i estem treballant en la tercera. A ell el rollo de la ciència ficció i les civilitzacions antigues també li agrada i jo crec que és un molt bon guionista. Amb el primer còmic apareixen les inseguretats típiques dels inicis. Hi ha dies que te'n canses o vols deixar-ho córrer, però em vaig adonar que fer còmic era la meva prioritat. En el moment d'acabar-ne un, només pensava en el següent.
-En quins referents et bases a l'hora de crear els teus personatges?Suposo que per generació en sèries de l'HBO o actors de cinema. A vegades en personatges que m'agraden de certes pel·lícules o en gent que conec. És molt complicat inventar-se res. Jo m'imagino els personatges amb una personalitat més o menys definida, després els creo. Pel que fa a qüestions de traç i color podria parlar de còmics clàssics com l'Astèrix o pintors com Schiele. La innovació prové d'influències variades. He deixat de pensar en ser diferent, bec de moltes disciplines. Si t'agrada un tipus d'art, t'ha d'agradar l'art en general.
-Acabes de rebre el premi a autor revelació al Saló del Còmic. A part del guany econòmic, quines portes pot obrir-te això?Els diners sempre van bé. A part d'això, és un reconeixement públic i una pujada d'autoestima potent. També pot ser una pressió, però prefereixo mirar-m'ho com una crida d'atenció pel públic i una motivació per seguir treballant.
-Recomanan'ns un bon il·lustrador, un còmic que t'hagi agradat i un professor que recordis positivamentCom il·lustrador em ve al cap en Miguel Breiva, és un crack i s'ha de reconèixer el que fa. Un còmic...'La isla sin sonrisa' d'Enrique Fernández. Ell ho fa tot: dibuixa, escriu i s'autoedita. El dia 30 de maig serà amb mi firmant còmics a l'Andròmina. I com a professora et diria la Montse Vila, la meva tutora de batxillerat. Em deia que mentre aprovés, podia dibuixar a classe. Em vaig sentir recolzat.