Branca

Foto: 

Marc González Camps
Júlia Bacardit, Irene Pujadas i Irene Salvaggi són el nucli dur de la Revista Branca

Branca: “Necessitem més escriptors en català i sobretot més lectors”

La publicació d’històries i vinyetes ha presentat fa poques setmanes el seu tercer número dedicat al ritu
Marcel Pujols
,
21/09/2020
Llibres
Fa goig tenir el tercer número de la revista Branca entre les mans. En total, 87 pàgines editades amb cura i gust on el 'ritu' s'explica de maneres molt heterogènies. Fa tres anys i mig que aquesta publicació existeix, gràcies a l'empenta de tres lletraferides que volien que a Catalunya hi hagués un espai d'entrenament per escriptors i dibuixants. Un lloc on els creadors exerciten la creativitat, amb el risc de no ser escollits per l'exigent jurat, i on els lectors poden passar revista al talent de casa nostra. A finals d'agost va aparèixer l'últim número i aquestes setmanes de setembre estan servint per fer arribar els 300 exemplars a bona part de les llibreries del país. La Irene Pujadas i la Júlia Bacardit feia dies que no es veien, trobar-nos per l'entrevista és el preàmbul abans no es posin al dia sobre com va la distribució o quan obren la propera convocatòria. La Irene Selvaggi falta a la cita perquè està fent la verema, justament som al Bar Vall de la Plaça Rovira de Gràcia, el lloc on tot el projecte es va començar a embrancar una nit d'idees espurnejants. Primer dilluns del curs a la tarda. Tallats, tònica, gravadora i nens jugant de fons.
L'objectiu de Branca era poder ser un lloc on començar i que algun editor s’ho pogués mirar i pogués veure quin conte o dibuix li agrada

- Content que la coincidència ens porti a fer l’entrevista aquí. Branca va néixer ja fa més de tres anys. La idea inicial de la revista concorda amb el que ha acabat sent?
Júlia Bacardit: Sí, l’únic que hem canviat és la periodicitat.
Irene Pujadas: Inicialment volíem treure dos números l’any, però vam tenir un moment de daltabaix perquè no ens en sortíem i vam veure que era massa feina fer-ne dues a l’any. Llavors vam decidir fer-ne només una. Obrir sempre convocatòria al setembre i publicar sempre a l’abril per tenir l’estiu lliure, però després ha arribat la pandèmia mundial i ens ha tornat a canviar els plans.

- I de recepció del públic, us imaginàveu una rebuda tan bona?
I.P.:
El bombo del primer número no ens l’esperàvem.
J.B.: Va ser espectacular per nosaltres.
I.P.: Vam al·lucinar, no havíem tret ni la revista i ja ens cridaven de teles. Llavors, al segon número, que en vam fer més exemplars perquè el primer s’havia esgotat, va ser diferent. No direm que ens l’hem menjat però...
J.B.: Però n’han sobrat moltes i ara la gràcia és que el tercer es vengui bé. La tirada ha estat més curta que el segon perquè potser en vam fer massa exemplars. A més, encara hi ha gent que ens demana el primer número i no en tenim. Esperem que amb els anys es converteixi en una peça de col·leccionista.

 - A les vostres revistes potencieu molt la barreja de formats, en triar els continguts que formaran part de cada número correu el risc de prioritzar la varietat per sobre de la qualitat?
J.B.: Home, intentem prioritzar la qualitat, el que passa és que si tens poc d’un dels gèneres, te’l mires amb més bons ulls.
I.P.: Sí que ens ha passat que, per exemple, hi havia dos contes que ens agradaven molt, però que tractaven del mateix, i en vam haver de triar un per sobre de l’altre perquè tenir dos temes similars no tenia sentit dins la revista. Mentre que potser entrava un tercer que no ens agradava tant tant tant, però que quedava bé en el conjunt.
J.B.: Sí, la diferència respecte als altres era el que el feia guanyar. Després de treure cada número, sempre et vénen ganes de dir que ha costat molt decidir les obres guanyadores perquè, encara que n'hi hagi algunes que tens molt clar que no entraran perquè no arriba la qualitat, n’hi ha moltes que no ho tens tan clar.

- Els vostres padrins són Males Herbes, una editorial que comença sent una revista independent com la vostra. Creieu que el fet que els qui ara remenen les cireres dins el món editorial vinguin d’aquests inicis, fa que publicacions com la vostra se les tingui més en compte?
I.P.:
De fet, l’objectiu era aquest, poder ser un lloc on començar i que algun editor s’ho pogués mirar i pogués dir que aquest conte o dibuix li agrada. Sí que ens ha arribat algun cas, com el Gabriel Ventura que li van tirar moltes floretes després de publicar el conte a Branca i a l’Anna Gornés també. Ja hi ha hagut algú que li ha servit d’alguna cosa.

- Ser un entrenament de qualitat, el punt entremig entre el manuscrit i l’obra dèieu en una entrevista.
I.P.:
Tot surt d’un punt de pura vanitat nostra, quan teníem dos o tres contes fets, però no teníem enlloc on poder ensenyar-los perquè Males Herbes ja no existia com a revista.

- I mai vàreu pensar a autoeditar-vos?
J.B.:
No, no, vam adonar-nos que no ens funcionava. Ho hem pensat algun cop, però no és gens la tasca.

- Pensava que també un dels motius per embrancar-vos en el projecte era la il·lusió que us feia ser editores, com valoreu el fet de convertir-vos-hi?
J.B.: L’Irene és una gran editora, és molt metòdica i li agrada dedicar-s’hi hores.
I.P.: Em fa molta alegria.

- És una manera molt bèstia d’aprendre a escriure que sempre està a l’ombra dels escriptors.
I.P.: També ho diuen dels traductors, que reescriuen.
J.B.: Tots ens allitem entre tots. En realitat, molta gent que llegeix molt, escriu molt i molta gent que edita escriu, va molt lligat.
I.P.: En realitat, quan vam començar Branca teníem la idea de fer una revista bastant romantitzada. És que hi ha parts que són molt guais, com ordenar els contes i les il·lustracions perquè tot tingui un sentit i el fil vagi suau o editar en sí també ens agrada molt. De fet, al primer número no ho vam fer gens, si ho acceptàvem era al 100%.
J.B.: No ens sentíem tan segures com editores tampoc.
I.P.: Al segon ja vam editar una miqueta i al tercer molt més.

- Deliberar quins textos entren i quins no amb un jurat format per noms com Irene Solà o Jaume Coll també deu ser un dels moments estrella. Teniu moltes disputes?
I.P.:
Amb el primer jurat vam flipar. Jo anava molt segura dels que a mi m’havien agradat i pensava que agradarien tothom, i vam flipar de la divergència d’opinions que hi havia. Fins i tot el conte que més ens agradava va acabar no entrant. Gairebé cap text entra per majoria. Potser a cada número n’hi ha hagut un o dos.

- Us heu trobat en conflicte a l’hora de trobar la relació de l’obra amb el tema que proposàveu?
I.P.:
Sí, hi havia contes que realment no tenien res a veure amb el que demanàvem. Veiem que algú estava intentant colar-nos alguna cosa que havia fet.

- Perdeu diners amb Branca?
J.B.: No, però tampoc en guanyem.

- Us plantegeu tenir un sou del projecte?
J.B.:
A mi primer m’agradaria pagar la gent que es presenta i que seleccionem.
I.P.: De moment paguem els tècnics: dissenyador, il·lustradora i correctora. Però als escriptors i dibuixants encara no perquè no podem.

- Els ingressos els traieu únicament de la venda de revistes?
I.P.:
De vendre la revista i de la publicitat des del principi. Vam tenir una subvenció de l’ajuntament, però ens va portar més penes que alegries.
J.B.: Perquè la vam haver de justificar molt, com totes les subvencions sempre. Era de 1.500 euros i ens van anar bé, però t’obliguen a mentir, a fer que el compte quedi a 0 quan has tingut uns beneficis de 400 euros, que en el fons faràs servir per pagar el següent número. Són aquelles coses que passen sovint amb les subvencions, que has d’acabar adaptant els números com si fossis un corrupte, quan en realitat no ho ets.

- En aquests tres anys heu vist canvis en el panorama editorial català?
I.P.: Just quan vam sortir nosaltres també va sortir Carn de Cap de l’Escola Bloom i sí que han nascut alguns llocs petits que editen contes com Stroligut, encara que siguin contes antics i en digital, però mantenen molt l’estètica. Hi ha diverses plataformes de contes que van sortir a l’hora.
J.B.: I en l'àmbit editorial ha sortit Extinció Edicions, Mai Més Llibres, hi ha moltes coses de fantàstic ara.

Revista Branca

- El teixit segueix multiplicant-se, quin és el paper de les editorials petites?
I.P.:
A mi em dona la impressió que són les que remenen les cireres.
J.B.: Sí, i que Anagrama en català faci ara una gran aposta pel Premi Anagrama és perquè veuen que pel que fa a l’edició en català, els lectors van a les petites. I també perquè Grup 62 va desaparèixer que, de les grans, era de les que abans omplien aquesta quota en català.

- Les petites marquen les tendències.
J.B..: L’underground marca, més que Proa o Empúries.
I.P.: Però és que Proa o Empúries, què fan? Suposo que continuen venent els seus autors, no ho sé. A mi, com a mínim, m’arriba molt més el que publica Edicions 1984 o Periscopi.
J.B.: No ho sé, necessitem més escriptors i més lectors en català, sobretot més lectors. I més parlants i més de tot.

- Per acabar, podeu explicar d’on surten els conceptes del pròxim número? Són els de ‘Mala literatura’ pels textos i ‘Això és art’ pels dibuixos.
J.B.: Pensem que els dos són germans, que en l’art sempre hi ha aquest dilema de saber quina és la línia entre allò que és art i allò que no ho és, o entre allò que és mainstream i dolent i allò que és bo. Tenim moltes ganes que la gent faci el boig a partir d’aquestes idees per veure què en pensen.
I.P.: Serà un número de concepte, sobre el que es considera mala literatura i sobre quin és el límit entre la paròdia i quelcom realment dolent.

- Podria ser, doncs, que un text o un dibuix fos tan dolent que donés la volta al concepte i fos seleccionat?
I.P.:
Clar, pot haver-hi un dolent bo?
J.B.: Aquest número serà d’exploració col·lectiva d’un tema perquè ens interessa veure què en surt i pensar-lo.
I.P.: És que la literatura de gènere s’ha considerat sempre mala literatura, per exemple.
J.B.: Però avui quin sentit té això? Avui, que ja hem canonitzat la ciència-ficció o Stephen King, que Males Herbes en fa unes edicions meravelloses. De cop te n’adones que t’encanta Stephen King, quan mai l’havies comprat perquè era literatura de supermercat.
I.P.: Ens fa molta il·lusió, però ens fa cosa perquè anem súper tard, encara no hem obert convocatòria.

- I quan l’obriu?
I.P.:
Estarà oberta d’aquí poc i fins al mes de desembre. Llavors del desembre a l’abril la prepararem per imprimir i a l’abril la publicarem.
J.B.: Sí, la idea és que surti de cara el segon trimestre del 2021. I segurament allargarem una mica la convocatòria fins a principis de gener perquè anem amb una mica de retard pel confinament.

Més informació: 

Web Branca

A

També et pot interessar