Jump to navigation
Jo sóc poqueta cosa, molt poqueta cosa. Tant com un nadó, que si és quelcom ho és en relació a la seva mare; ella és gran part del seu món.Nadó sense consciència de sí mateix però amb intuïció i aferrat a la vida. Jo sóc molt poqueta cosa i no és falsa modèstia. Algun dia se m’endurà el vent, i si sóc alguna cosa i aconsegueixo semblar més és gràcies al meu entorn, a les amistats que em valoren.
Si a algú li sembla bé allò que faig no és mèrit meu, és una qüestió d’acceptació i de fascinació de l’entorn que està predisposat a valorar-me. No seré més perquè algú em valori més però si que seré més si la gent a qui estimo m’estima a mi. Primer van els sentiments i després la raó. Si algú ens agrada tendirem a valorar més positivament allò que realitza. És més fàcil perdonar i justificar allò que estimem que allò que no té res a veure amb nosaltres. I jo sóc poqueta cosa, com la criatura que dormia tranquil·lament durant l’aniversari d’Oriol.
Sóc poqueta cosa, una petita inspiració que està dissenyada per fer somriure i poca cosa més, però no menys. Però ser poqueta cosa em sembla tan bonic! Res d’anar carregat, res de prescripcions, només intuïcions. Res de transcendències. Només immanències. I tot el que sóc ho és mercès a la gent que m’envolta i que em dignifica perquè quan sento que algú, podent estar al costat d’una altra persona, decideix quedar-se amb mi és llavors quan sento, que la menudesa de la que estic feta, arriba a la seva plenitud. El meu privilegi: tenir la meva gent al meu costat i això és el que fa que la coseta que sóc s’infli de vida.
Oriol, feliç aniversari. Tu formes part del meu privilegi i me vas permetre dir-t’ho i això em fa feliç. Poder dir que estimo a qui estimo és el meu privilegi. Gràcies Oriol, i també gràcies a Gemma Balagué per ajudar-me a regalar una cançó i no un simple poema a deshores. Josep, German, vosaltres també sou part del meu món tal i com la cançoneta mostra, gràcies.
Melmelada, Cançó per a Oriol Gracià (clickeu per escoltar-la, si voleu...)
Cortina de prunes,
Babaus i sonars,
Cargols que pugen pels peus
I si cal una mica de gelatina.
Yoga de mestres europeus
De Campredó a Paüls
Sense saber per on pares.
Disfresses franceses,
Olor a renaixença
I un poema sense rima.
Noi que cremes etapes,
Escòcia, França, Tortosa;
Que gires i gires, no pares.
Noi de mirada atenta,
Sàpiens, surtdecasa en prosa
Ara en fas 30 i no bades.
Cacauets marrons blindats,
Cinèfils, joves, Senegal,
Josep, jo i German.
Hola, adéus a deshores
Però sempre al teu costat.
Pianos, gralles que sonen
I Gemma que em vol ajudar
A dir que els amics t’estima’m
Encara que t’estiguis fent gran.
Oriol que passes dels 30, felicitats.
Melmelada
Roman Aixendri Cugat va néixer molt jove, a l'edat de zero anys. A mesura que s'anava fent gran s'anava preguntant cada vegada més coses, fins que un dia es va trobar dins de la facultat de filosofia, i després a la de comunicació audiovisual cosa que li provocà més dubtes. Quan no dubta se posa a escriure i viceversa.