La cervesa dels vampirs

Viatjar sempre és una magnífica ocasió per deixar segons què enrere i veure les coses des d’una altra perspectiva. En clau cervesera, i això és el que ens interessa, cada nou indret que arribem a conèixer suposa una oportunitat per descobrir nous aromes i altres sensacions per al paladar. En una recent estada a Romania, servidor de tots vosaltres s’ha passat una setmana degustant les birres de l’Europa de l’Est.

Ursus, la número 1

La ruta comença per Bucarest, definida per un bon company “com una ciutat fantasma en què les restes del comunisme conviuen amb la modernitat”. El nucli antic de la capital romanesa acull diversos pubs, ja sigui per al públic local o per als turistes. Un d’aquests, anomenat Oktoberfest, ens pot ser útil per introduir-nos en els beuratges del país. La marca més reconeguda per a ells és l’Ursus, amb base a Cluj-Napoca. La varietat més popular és la Premium, una pilsen que si ens la serveixen ben fresca és més que acceptable malgrat la seva dolçor.

Ja sabeu, però, que jo sóc més aviat de cervesa amarga i amb aquesta idea em vaig proposar trobar quelcom més intens. De fet, l’abans esmentada Ursus té en la Black la seva birra torrada i cremosa, sense massa cosa però de regust més o menys potent i amb un lleugeríssim aroma a xocolata. Ambdues, això sí, les podreu trobar també en la seva versió sense alcohol. Però bé, del que n’opino de la cervesa 0,0% més val que no en digui res en públic perquè puc acabar detingut.

Ja a Brasov (la capital de Transilvània) i a Sighisora (la ciutat natal de Dràcula), una altra cervesa se’ns ofereix per tal que gaudim. La Timisoreana, filial de l’Ursus amb seu a Timisoara (d’aquí el nom, òbviament) destaca per la seva pilsen anomenada original, suau, poc cremosa i sense gaire gas, quelcom que és d’agrair quan feu un àpat més o menys copiós. Val a dir que la podreu trobar en envàs de mig litre o, si sou una colla, de dos litres. Jo no ho sabia pas, abans d’anar-hi, però es veu que a Romania la mida sí que importa.

Cerveses ‘llatines’

La ruta cervesera per l’exòtica Romania pot acabar-se a Sibiu, una encantadora ciutat amb un nucli històric ple de vida. Curiosament, però, les cartes dels bars i restaurants que hi vaig trobar no acaben de tenir clar que la gent de fora es vulgui deixar seduir pel producte autòcton i l’oferta la constitueix, en essència, la cervesa txeca. Això sí, hi vaig poder tastar la Ciuc, anomenada així per una petita ciutat transsilvana amb majoria de població hongaresa. És alegre però efímera, sense més. Potser és per això que pertany al grup Heineken.

Romania és tota una experiència. És un país diferent, mescla de cultures, parles i gents de tot tipus. S’està donant a conèixer a l’exterior, sí, però al mateix temps promou, ufanós, el seu caràcter i els seus costums. Grans bevedors de cervesa i amb preferència per aquesta abans que pel vi (malgrat la bona qualitat dels descoberts també al viatge), els romanesos tenen en la seva la birra quelcom gairebé llatí. Fresca, aromàtica, sense escuma i sense bombolla, és ideal per combatre la canícula estiuenca. A l’hivern, si hi aneu, aposteu per la carn. I l’all, clar.