En moto a 236 quilòmetres per hora!

Han enxampat un paio pujat en una moto a 236 quilòmetres per hora en una carretera comarcal de Lleida! Hi ha dues coses curioses en aquest cas: primer, lo “acollonantment” bons que son els radars de la policia, que són capaços d’enganxar-te a aquestes velocitats.

 

- “Hola, bon dia, som els Mossos... miri que maco que ha quedat a la foto. I no es veu borrosa.

- Ostres, que guapa! He quedat bé, veritat? Em podria fer una còpia?

- Sí home, amb dedicatòria i tot si vol!”.

 

I segon: què fa aquest paio tan desaprofitat?!  Si per una comarcal va a 236 quilòmetres per hora, amb els seus revolts, el seu ferm en mal estat...  Tu dóna-li a aquest paio un mono, un casc, un parell d’enganxines de Repsol, la seva moto i el circuit de Montmeló i ja tenim un nou campió del món català!.

 

El meu pare tenia una Bultaco, ben conservada, de les seves èpoques de joventut, guateques i música de Los Sirex. La tenia, fins que jo la vaig agafar amb 16 anys. Ja us podeu imaginar el final de la història: la Bultaco, Salou, jo amb alguna cervesa de mes, un fanal... Encara no em parla el meu pare. I es que pels “moteros” la seva moto és com la dona. I jo vaig matar a la meva mare, en sentit figurat, és clar. (hehehe) 

 

És curiós, però quan més petita és la moto, més soroll fa. Ja pots estar intentant agafar el son una nit d’estiu amb aquella xafogor, les finestres obertes... I quan comences a agafar una miqueta de son, de sobte PPPPPPPEEEEEETTT!!! una “quaranta-nou” amb el tub d’escapaments amb mes forats que l'economia espanyola travessa tota l’avinguda. Sents al ciclomotor des del principi de l’avinguda i no el deixes de sentir fins al final... i es fa llaaaaaarg!.

 

Acaba de passar, et recordes dels familiars del paio del ciclomotor i de cop i volta PASSA UNA ALTRA!. Gracies, xatos. Amb aquestos sorolls no dormim i l'endemà no ens aixequem ben d'hora, com deia el Pep. 

 

Aquestes motos petites són bones per la gent amb problemes de gasos: vas passejant amb una noia i quan sentis de lluny un d’aquells ciclomotors -que la sents- ja pots deixar escapar el pet, nen. La moto que passa PPPPEEETTT i tu que fas PRROOOP i et quedes a gust...i la noia que et diu de sobte:

 

-“T´ha faltat moto, xato. T´ha faltat moto!”.

 

I els cascs? Què dir dels cascs!! Alguns cascs son més cars que la motocicleta mateixa, i total per què? Per portar-lo sota el braç, com qui va a collir bolets!

 

- “Dalmau, digues allò de boletus moterus...”.

 

Recordo que fa molts anys la moto que portaves et definia socialment.

La moto oficial dels “pijos” era la PX en negre i groc. La classe treballadora portava la Variant. Els heavis portaven motos de cross i els rockers aquelles chopers que feien caure la baba. Ostres, quins temps.

 

Jo tinc una Vespa.... una vés pallissa i calla d'una vegada...