Foto: 

CEDIDA

Dora Kelvin: "Els moments en majúscules tenen una llum especial que va lligada a com percebem la realitat"

L'escriptora presenta el divendres 11 de novembre el poemari 'La temperatura de la luz' a la llibreria cafè Context
Nina Pagès
,
11/11/2016
Llibres
Qui és Dora Kelvin? Sota aquest enginyós pseudònim s'amaga Izabella Rohlfs, una escriptora nascuda al Brasil que, ja des de molt petita, escrivia relats curts i poemes per expresser-se i transformar la realitat. "He estat una nena que rebia, per bé o per mal, el qualificatiu de creativa". Aquesta vocació, però, va quedar apartada durant una temporada, mentre desenvolupava la seva faceta científica amb la llicenciatura de Medicina i Cirurgia i el doctorat en Salut Pública i Epidemiologia. Rohlfs va decidir venir a viure a Catalunya i, una dècada més tard, alguna cosa la va impulsar a tornar escriure: "Vaig estar molt temps sense escriure literatura, no obstant això, en el meu interior, les paraules bullien". El resultat més recent és 'La temperatura de la luz', un poemari editat per Edicions Tremendes que es presentarà el divendres 11 de novembre a les 20 h a la llibreria cafè Context amb la participació d'Irene Aylón, David Casadellà i Laia Claver.
"La poesia té una capacitat mutant"

- Dora Kelvin, el teu pseudònim és una picada d'ullet al títol del poemari. Podries explicar-nos el concepte de la temperatura de la llum? 

Déu ni do! Molt poca gent ho ha captat! El que passa és que el pseudònim va venir força abans que el llibre, o sigui que és el títol qui pica l'ull a la Dora. Pel que fa al concepte, la temperatura de la llum és un concepte fotogràfic, bàsicament és el color que un objecte negre emet quan és escalfat a una determinada temperatura i es mesura en graus Kelvin. Les temperatures altes o càlides són les més properes al vermell i les fredes les properes al blau. La meva obra està molt influenciada per les imatges i la fotografia. 

  • imatge de control 1per1

- Cada moment de la nostra vida té una llum? 

Aquesta és una afirmació metafòrica, tot i que algunes persones tenen la capacitat de percebre colors, olors o sons relacionats amb una paraula o un moment, és el que s'anomena sinestèsia. Per mi, els moments en majúscules tenen una llum especial que va lligada a com percebem la realitat. En general, al dia a dia, anem tan atrafegats que no posem atenció a l'entorn, i encara menys a la manera com el percebem. Quan estic contenta, ho veig tot més lluminós. També hi ha dies, principalment a l'hivern, que tenen una llum blavosa. 

- Quina llum detectes en aquest moment de la teva vida?

Ara mateix el moment és lluminós, encara que el dia sigui gris. 

- Has estudiat medicina i has desenvolupat durant diversos anys l'escriptura científica. Com encares els dos vessants, científic i literari? Són amics o es rapelen? 

Segueixo escrivint literatura científica, principalment, articles o capítols de llibres. L'escriptura científica és com una recepta de pastís, si segueixes bé la metodologia i poses ingredients de qualitat (resultats d'estudis fiables), tens una alta probabilitat d'encertar. Amb la literatura, l'abordatge és completament diferent, en el tipus de poesia que escric no hi ha lligams que no siguin la busca formal de l'equilibri i la bellesa. No escric seguint normes mètriques, tot i que hi ha una busca conscient i inconscient del ritme. No són incompatibles, tot i que vaig estar molts anys envaïda per un cert cartesianisme que va ocupar un espai important en el meu cap i en el meu cor. Durant aquella etapa, quan vaig escriure molt pocs poemes. 

- Després de 10 anys de viure a Catalunya, vas decidir reprendre el teu univers creatiu. Què et va empènyer a fer-ho? 

Com deia abans, vaig estar molt temps sense escriure literatura, no obstant això, en el meu interior, les paraules bullien. La creativitat hi era, però no sortia en forma de poemes, simplement, crec que, quan hi ha energia acumulada, com en un volcà, tard o d'hora hi haurà una erupció. 

- Escrius en castellà, però no és la teva llengua nativa. Per què has decidit fer-ho així? 

No he decidit conscientment escriure en castellà, ha vingut així. És curiós perquè a la meva vida, aquest és un idioma que utilitzo poc. Ara mateix somnio, treballo i estimo en català. Analitzant el meu procés creatiu jo crec que escriure en castellà és fruit, per una banda, d'haver llegit molt més en aquest idioma i, potser, també perquè ho considero un punt mitjà entre la meva llengua materna i l'adoptiva (el portuguès i el català). És més, mai he estudiat castellà, tot el que sé és el resultat d'un curset intensiu de tres mesos abans de venir i de moltíssima lectura. La gent s'estranya del meu vocabulari, però és que sóc una amant de les paraules i també una gran usuària dels diccionaris. 

- A banda de denúncia social, amor o quotidianitat, al poemari abordes temes com l'experiència de crear. Què representa per a tu el procés creatiu? 

Crear és vida! Per mi és essencial, sempre ha sigut així, fins i tot en el temps que he estat sense escriure poesia. He estat una nena que rebia, per bé i per mal (riure), el qualificatiu de creativa. 

- Tens algun ritual o hàbit? Què necessites per crear? 

No, no tinc cap ritual ni necessito un espai o una hora concreta. Puc escriure fruit de la inspiració guiada pels sentiments i per la intuïció, com també em puc posar expressament a escriure, partint d'algun punt, desenvolupant idees o treballant un poema que va sortir en un moment d'inspiració, però que necessita canvis formals. 

- Consideres que Cecilia Meireles i Manuel Bandeira són influències que han marcat la teva literatura? 

I tant, principalment Cecília Meireles, de la que he llegit l'obra completa i a qui torno una i altra vegada i sempre trobo matisos nous o llums diferents. Perquè la poesia té aquesta capacitat mutant. Tant Meireles com Bandeira, van ser part del moviment modernista de mitjans del segle passat a Brasil. El lirisme de Cecilia és més inefable, simbolista i metafòric, i Bandeira té poemes més arrelats a la terra i a la societat. Les metàfores són un recurs que utilitzo sovint i, a vegades, el que escric porta un sentit amagat, gairebé hermètic, però al mateix temps molt despullat de floritures. Els meus poemes són curts i concentrats. 

 

 

Les 8 preguntes ràpides a Dora Kelvin 

1. Un poeta per descobrir? 

Vull descobrir l'obra de Gil de Biedma, ja que he llegit poemes que m'agraden. Un poeta que m'agradaria que altres descobrissin: Joan Margarit. 

2. Un poeta infravalorat? 

Cecilia Meireles, no hi ha cap traducció al català i molt poca cosa en castellà 

3. Una paraula desconeguda? 

Nefelibata (aquell o aquella que camina en els núvols, persona somniadora) 

4. La teva paraula preferida? 

No existeix una sola paraula, com he dit, sóc una amant del diccionari

5. Un Déjà vu? 

Molt i molt actual... Diversos resultats electorals

6. Una sinestèsia? 

"Olor marino En la casa verde, de la penumbra de la alcoba, sale una brisa azul. Sobre los cables del alumbrado, se airean sin reservas, asuntos rosados" 

7. El dia més lluminós? 

Quan sóc feliç 

8. La millor hora del dia per escriure? 

Qualsevol moment és bo

A

També et pot interessar