Temps de tatuatges

Sota de casa dels meus pares han obert un estudi de tatuatges o també anomenats tatoos. 

 

L'altre dia vaig passar pel costat i sortia un paio plorant. No li havien fet cap tatuatge. Li van dir el preu… No ens enganyem, companys. Allò ha de fer un mal insuportable. I per patir, sentir-me malament  i plorar, prefereixo mirar un partit del Barça!

 

Diuen que els tatuatges reflecteixen la personalitat de les persones. Quina personalitat pot tenir una paio que porta un drac al braç esquerra, un tribal al braç dret, un àngel a l’esquena i una fada al cul? Personalitat múltiple, xatos.

 

Un adult pot fer el que vulgui amb el seu cos, però si aquest adult encara viu amb els seus pares... ha de donar moltes explicacions. El més important a l´hora de fer-se un tatuatge és que els teus pares no ho sapiguin. Una vegada fet, ja no hi ha marxa enrera:

 

- “Mare, pare, mireu...” (i t’aixeques la samarreta)

- “La mare que et va parir, nen! Però que t´has fet!!!? Que t´has begut l’enteniment?!”

- “És un tatuatge. No us agrada?”

- “Però en què dimonis pensaves quan t’has ficat la cara del Paquirrín al braç?!”

- “Así soy yo!!”

 

Un tatuatge no és com un fill, que saps que als 18 anys marxa... o ara als 40. El tatuatge es queda per tota la vida; s´ha d’escollir detingudament el que et vulguis tatuar, perquè quan siguis vell, allò continuarà allà.

 

- “Però que porta a la cuixa, senyor Miquel?”

- “Un porquet catxondo”

- “Au va, catxondo, que li hem de canviar el panyal”

 

El que no ho té clar, el que no sap què tatuar-se, ni quin disseny escollir, agafa un “tribal” que és un munt de ratlles negres, cercles i tirabuixons que es fan les tribus indígenes. El meu amic Toni porta un tribal polinesi a l’esquena. Un dia va anar a PortAventura expressament a visitar els polinesis que actuen allà per descobrir el significat del seu tatuatge. Ara busca una bona clínica amb cirurgia làser que li esborri el tatuatge, perquè el seu “tribal” significa “Dona fértil” en polinesi, he-he-he!.

 

Els esportistes de moda van tatuats. Mireu el Sergio Ramos. El seu cos sembla un llibre. És la única cosa semblant a un llibre que tindrà a prop. O mireu al Beckham. En porta un munt, però el que em fa més gràcia és un que hi diu Brooklyn, que és el nom del seu fill i, a més a més, és el lloc on li va fotre un clau a la Victoria i la va deixar prenyada. Diuen que en Guti es l'imitador de Beckham; no crec que ell es fiqui Móstoles o Getafe. 

 

Abans de tatuar-te el nom d’una noia (o d’un noi) has d´estar ben segur de que l´estimaràs molt i durant tota la teva vida, i que ella també t'estimarà per sempre més. N'hi ha alguns que ja no tenen lloc als braços per ficar noms de noies.

 

- “Crec que m'he enamorat de tu. Com et dius?”

- “Silvia”

- “Merda, et puc dir Dolors?”

 

I ara que ha arribat l'estiu, vinga, tots a lluir-los a la platja. Ostres, n'hi ha alguns que mereixen presó sense fiança. Horteres, no, el següent!

 

- “Verge Santa! Què portes a l'esquena!!!?”

- “És la cara del meu xicot”

- “Surts amb l’Ecce Homo??”

 

El tatuatge al cap dels anys, s'ha de retocar, posar-hi color, perquè la pell canvia i es fa vella. El que ahir era un tigre, avui es un gat vell i moribund.

 

Jo no en vull cap de lligam per tota la vida. Ja estic casat.

 

I recordeu que el tatuatge fa mal. I alguns a la vista, també.