Cítric, la memòria com a desafiament

L'Ateneu Popular de Nou Barris de Barcelona apel·la a la memòria històrica com a fil de la contemporaneïtat

Surtdecasa

12/01/2018

Activa't

"La memòria està viva perquè ens interpel·la ara". Amb aquesta frase resumeix Fernando Paniagua l'eix conceptual del nou festival Cítric -un mot que ens remet a la paraula crític però que en realitat correspon als fruits de sabor àcid- que se celebrarà a l'Ateneu Popular de Nou Barris, de Barcelona. Aquest equipament és un dels motors culturals de la ciutat on es treballa per la transformació social a través de la cultura. El Cítric, que enguany arriba a la seva quarta edició, és una de les seves propostes estrella. L'edició d'enguany arriba marcada, com l'anterior, per la celebració dels 40 anys de compromís amb la música més combativa, el teatre polític, el risc del circ i les expressions contraculturals d’una joventut inquieta amb el ball i el grafitti.

"En aquesta ocasió, s'ha volgut sortir de la falsa dicotomia memòria-oblit per situar-nos en la memòria-desafiament, i és que la Història no és el passat, sinó que és viva mentre mantinguem un interès que sorgeix del present", assegura Paniagua, programador de l'entitat. En la quarta edició del Cítric, la memòria històrica, per tant, pren el protagonisme i serveix de fil conductor de les diferents programacions. "Mirarem enrere de forma crítica amb la intenció d’entendre el present, sabent que el passat és una construcció narrativa en constant revisió, un camp de batalla per entendre d’on venim, qui som i a on volem anar", assegura. La guerra civil, la transició i els cants populars seran els escenaris visitats en sessions que comptaran amb la part lúdica i la part participativa. Us seleccionem les activitats destacades:

1. 'Màtria' de Carla Rovira + inauguració exposició 40 anys de l'Ateneu (27 i 28 de gener)
Com encarar la memòria familiar en un Estat forjat en l'oblit? Quin és el llegat familiar de les ferides de la Guerra Civil? I quin és el paper que juguen les nostres mares? Enrique Isart Alonso va morir afusellat pel Franquisme el 14 d'agost de 1939 a Cartagena. Va deixar una carta escrita amb un missatge a la seva mare Virginia Alonso. El seu cos roman desaparegut des d'aquesta data, en un dels tants marges en què s'ha construït la Transició "exemplar" de l'Estat Espanyol. A través de la figura de les seves cartes i dels materials de les dones de la família, es construeix un espai escènic per reivindicar la Història, reapropiar-nos d'ella i generar un espai de debat col·lectiu per narrar el silenci.

El dissabte 27, a les 19h es presentarà el llibre i l'exposició sobre els 40 anys de l'Ateneu, una síntesi del treball realitzat durant un any de l'historiador Enrique Tudela a través d'entrevistes, grups de memòria històrica i la creació d'un arxiu.

2. 'España Ingobernable', d'Alberto San Juan + Col·loqui (22 de març)
Sempre hi ha hagut una Espanya ingovernable. Fins i tot quan no hi havia Espanya. Sempre hi ha hagut un impuls, una potència, algun gest col·lectiu en contra del mal govern. És llarga la tradició democràtica espanyola, la lluita pel govern de tots. España Ingobernable és un relat dels principals cicles de combats ciutadans contra el poder durant el segle XX, a través d'un grapat de cançons i textos diversos. A les 18.30h hi haurà un col·loqui al voltant del llibre 'Clase antes que nación', amb el coordinador de l’obra, José Luis Oyón, Alberto San Juan i Montse Santolino.

3. Eliseo Parra y las piojas + Trobada internacional de corals socials (14 d'abril)
La data no és per casualitat. La música popular i les corals en especial han estat un lloc de trobada, de construcció col·lectiva de relat que, capa rere capa, generació rere generació han generat un substrat cultural que arriba als nostres dies. Corals de París, Bolonya, Barcelona i altres llocs es trobaran a l'Ateneu en un espectacle únic. A les 22h comptarem amb la presència del mestre del folklore Eliseo Parra acompanyat de 'Las piojas'.