Jump to navigation
- Com apareix l'Espai Contrabandos?Com a cooperativa vam néixer al 2014 però veníem d'una impremta ecològica que imprimia amb criteris mediambientals i que es deia El Tinter. Estava al barri d'Horta de Barcelona.
- Passes de la impremta a l'edició i la venda de llibres?A la impremta vam decidir fer un banc de proves de l'ecoedició. Ara, aquest, és un tret característic de Pol·len, el nostre editorial.
- Què vol dir exactament ecoedició?Tenir una motxilla ecològica que mostri els impactes a nivell mediambiental d'aigua, electricitat, de residus... En totes les fases de l'edició respectem aquest eix mediambiental. Vam participar en el projecte Greening Books, cofinançat per la Comissió Europea, i vam ser més conscients de què significava reduir l'impacte ambiental de les publicacions en paper.
- I què ens pots explicar del sector del llibre?Estant en contacte amb aquest món hem pogut conèixer amb més profunditat perquè és un sector tan atípic. Els llibres els tenim molt sacralitzats. En teoria no els podem tocar, ni els podem cremar com diuen els companys de 'Letra Salvaje' de València. Però cada dia es destrueixen milers de llibres de grans editorials, ja que és molt més barat destruir-los que pensar en un altre ús. Això té a veure amb la manera amb la qual pensem la cultura.
- La pensem com un producte?En molts casos, sí. La producció del llibre és una producció molt estandarditzada pels criteris del mercat capitalista. Pensem uns llibres d'unes mides i no unes altres; una manera de distribuir i no unes altres...
- Creus que es produeixen llibres en excés?El mercat del llibre és un exemple molt simptomàtic d'on estem vivint. Hi ha magatzems amb milers de llibres on es dilueix el fet que allò sigui un llibre. Un llibre és un número, una novetat... El nostre espai intenta no guiar-se per les novetats, pel ritme frenètic que tenen moltes llibreries i també grans cadenes com Fnac, Corte Inglés... Aquest criteri que si tu vols un espai primordial a la llibreria, paga.
- I arribeu a la conclusió que la millor idea és tenir tracte directament amb el lector...Contrabandos era una associació de Madrid que ja aglutinava una sèrie d'editorials de pensament crític. Quina gent més interessant!, vam pensar. Vam entrar a l'associació i al cap d'un temps els vam proposar la idea de l'Espai Contrabandos a Barcelona. La idea era tenir un espai editorial que sembla una llibreria però que en realitat és un espai de promoció de l'edició independent.
- Com funciona aquest espai, llavors?En lloc de tenir títols de moltíssimes editorials que arriben a través de distribució, aquí el que tenim són 55 segells editorials que tenen les seves novetats però sobretot el seu fons editorial. Aquestes editorials ens ajuden a gestionar aquest espai. A canvi, la cooperativa no ens quedem res per les vendes, només un 1% simbòlic per les despeses financeres. Ens ajuden a mantenir el lloguer, els serveis i gairebé una persona perquè pugui atendre. Això que sembla molt senzill és una idea molt potent perquè sacseja una mica el que és una llibreria, el que és un espai on es vénen llibres...
- Voleu qüestionar les regles del mercat editorial...És un banc de proves, si tu vols. De fet, nosaltres com a Pol·len Edicions ,continuem treballant amb una distribuïdora. No és que vulguem abolir les distribuïdores però sí que pensem que s'hauria de racionalitzar el seu paper. Amb totes les editorials que tenim aquí hi parlem directament. Sobretot el pacte que tenim amb les editorials és que sentin que aquest espai és casa seva i que muntin moltes presentacions. Aquest espai sense presentacions no tindria sentit. Potser en una llibreria convencional tens un funcionament, però els diem que si volen que els llibres es moguin, no es mouran sols!
- Quin tipus d'editorials són?La veritat és que l'espectre és molt ampli. Des d'editorials molt petites, com Arts Social, que parlen del teatre i de la intervenció social; el Viejo Topo amb una visió més marxista, fins a Oriente Mediterráneo que fan narrativa del Pròxim Orient...
- El públic de la vostra llibreria té un pensament polític sòlid?Hem volgut treure-li aquesta cosa de llibreria de pensament polític. Som una llibreria de pensament crític però molt obert. Amb tots els gèneres i totes les intensitats. De fet, a l'espai infantil es veu molt bé aquesta manera de fer. Estimular el pensament crític des de la creativitat. Per què hem de fer decidir a un petit si és nen o nena? O com conviu una comunitat de veïns on viuen persones de diferent procedència i cultura? El tema trans també l'hem tractat bastant. Per tant, hi hauria una part més creativa i una altra més adoctrinadora. Ho puc dir així i no passa res, en el sentit pro drets humans, pro igualtat...
- L'espai infantil dius que és un bon resum de l'oferta que hi ha per adults...L'espai infantil el vam obrir quan vam venir aquí ja que els meus socis que són parella, van tenir un petit, i de la necessitat en vam fer una opció per la gent. A part vam fer una criança molt conciliada amb la vida laboral però també molt present en l'espai laboral, cosa que ha fet que jo tingui una relació molt bonica també amb el seu fill.
- L'organització dels llibres a Contrabandos també és diferent...Sí. Entres i no trobes ni autors ni temàtiques. És cert que és una llibreria on la gent et pregunta més. Però a la que ja ho han pillat ja van sols. Hi ha temes que interessen molt. Els feminismes, els temes d'identitat de gènere... Darrerament el tema de les masculinitats està generant també molt d'interès. Després depèn molt de cada persona però tenim un públic bastant divers, de diferents corrents polítiques, sobiranistes, anarquistes, gent que sap que tenim un fons de pensament decolonial, un fons d'agroecologia.
- Què creus que hi falta?Ens agradaria augmentar el còmic crític i tenir més assaig en català. Però en general, l'assaig en català costa molt que surti.
- Com us ha acollit el barri? Perquè també teniu aquest punt de treballar des de la proximitat.Si, pel fet de ser cooperativa ja tenim uns valors que ens vénen de sèrie. Com el fet, evidentment, que no som jeràrquics o l'eix mediambiental que ja el teníem. En tercer lloc, per nosaltres és molt important connectar amb el barri. El que vam fer el 2016 és posar-nos d'acord amb les nostres germanes que són les altres llibreries del Raval, i també del Gòtic, amb la gent del Lokal, Veus amb Veu; Antinous, Còmplices... Una sèrie de llibreries ens vam posar d'acord per fer un cicle que es va dir 'Cultures i resistències'. Un diumenge de mes muntàvem una fira al carrer i triàvem un tema que tingués relació amb el barri, vam parlar de treball sexual, vam parlar de tema urbanístic... Era una manera d'oferir alguna cosa al barri i també relacionar-nos entre nosaltres a nivell informal i coneixe'ns més. Tenim una xarxa informal que si alguna vegada vénen a demanar-nos un llibre i no el tenim, truque'm a l'altra i li preguntem: Escolta'm, que el tens?
- Vas estudiar Periodisme a la UAB. Com descriuries el camí que t'ha portat fins aquí? Com es construeix el pensament crític?La Universitat va ser el punt d'inflexió. Vam viure el 'No a la Guerra' del 2003 i aquests moments ja em van sacsejar. Amb el temps vaig veure que el motiu pel qual vaig entrar a periodisme no tenia massa a veure amb allò que m'hi vaig trobar. Amb el temps he desacralitzat l'ofici.
- Per què?Excercint de periodista me'n vaig anar adonant que hi havia una sèrie de temes i de perspectives que no tenien lloc als mitjans. I el barret que et posaven, o eres molt espavilada que no era el meu cas, o havies d'anar a cobrir tota una sèrie de temes que no t'interessaven. De tant en tant, feia una esquerda, com deia el professor Xavi Giró i colava algun tema que m'interessava com de residus o de racisme, però era molt complicat. Per això em vaig anar desinflant. No m'ha caigut cap vel, no m'he posat unes quartes ulleres i ara veig diferent, però sí que sé que el temps que estigui aquí, a la vida, tinc ganes de fer coses que m'interessin cent per cent.
- Què has descobert de l'ofici de llibretera que desconeixies?No és el fet de ser llibretera de forma convencional el que més m'interessa a mi, sinó, de forma modesta, sacsejar una mica les maneres de funcionar del món editorial i sobretot, si sóc molt honesta, el que m'interessa més del que faig és conèixer gent, igual que amb el periodisme acostumem a conèixer molta gent, també en una llibreria coneixes gent molt interessant. Veus com hi ha una sèrie de gèneres, com el periodisme literari, la narrativa o la poesia, que són gèneres que també fan que miris el món d'una manera diferent. D'una manera que et fa tornar les ganes de creure en l'ésser humà.
- Alguna idea de futur per la llibreria?Una cosa que demanaria jo a la meva pròpia llibreta de bons propòsits seria el tema d'enxarxar-nos més a nivell de barri i a nivell de ciutat. I no necessàriament amb fires o actes on clàssicament una llibreria ha estat associada...
Les recomanacions literàries de Contrabandos:- 'Memòria del buit' (Edicions del Periscopi, 2015) de Marcello Fois. En castellà, editat per Hoja de late.'Memòria del buit' ens explica la llegenda del despietat Samuele Stocchino, el tigre d’Ogliastra, el bandit més buscat de Sardenya. Després de tornar de la Primera Guerra Mundial convertit en heroi, la venjança contra aquells que l’hi han pres tot el porta a transformar-se en un assassí fugitiu. La novel·la ens explica les gestes d’aquest bandit endinsant-nos en la realitat fugissera de les narracions orals. Amb una escriptura delicada, Fois ens proposa un viatge al cor de Sardenya regalant-nos descripcions extraordinàries de l’entorn i de la condició humana en aquesta preciosa faula mediterrània.
- 'Al principi de tot hi ha la guerra' (Sembra Llibres, 2017) de David Fernandez i Anna GabrielEn aquesta biografia els autors estiren del fil roig de l’itinerari vital d’August Gil Matamala per explicar-nos el relat de l’esquerra social d’aquest país. Fill d’un mestre represaliat per la dictadura, va créixer a la Barcelona de la postguerra i va començar la militància en la universitat dels anys cinquanta. De seguida va iniciar una llarga trajectòria que el va convertir en l’advocat de referència de l’activisme a Catalunya. Des de la defensa del moviment obrer durant i després del franquisme passant per la dels independentistes empresonats en la ràtzia olímpica del 1992, el recorregut vital de l’August ens ajuda a posar llum sobre la història que mai s’explica: la història dels de baix.
- 'Per Catalunya' (Editorial Gregal, 2017) de Suso de Toro.L’escriptor de Santiago de Compostel·la (1956) ofereix un nou recull d’articles sobre el Procés que ha escrit al llarg dels últims anys. També al mateix temps que la crisi, que a més de ser econòmica és moral, de la societat espanyola i del Regne d'Espanya com a estat nació. Fa uns anys pensava que Catalunya podia i havia de ser mestra d'Espanya per construir un estat vertaderament federal o confederal i una societat democràtica i animosa.
- 'Feminisme[s] Dossier Crític'Un dossier de més de 100 pàgines dirigit per les dues periodistes de CRÍTIC, Laia Soldevila i Laura Aznar. El fil argumental serà la vida de les dones, des de la infància fins a la vellesa, associant a cada etapa vital un seguit de temes. Partint de diferents fases des de l'infantesa, joventut, maduresa i vellesa.
Web Espai Contrabandos Facebook Espai Contrabandos
