Jump to navigation
Hem aprofitat la inauguració de l’exposició per parlar del projecte amb el seu impulsor i amfitrió, Josep M. Baltà, un dels participants, l’artista Fèlix Plantalech, i la ceramista Camil·la Pérez Salvà, encarregada de presentar la mostra.
Josep Maria Baltà (ceramista)- Com va començar tot això?El tema és molt senzill. Hi ha uns artistes que tu coneixes, amb els quals tens amistat. I un bon dia comencen a passar pel taller i comencen a mirar-se les coses que hi fem. I veus que hi ha un interès, una curiositat. Aprofitant l’any internacional de la ceràmica diem: “Escolteu! Muntem un tinglado i passem la vostra obra al suport ceràmic com tants artistes feien abans?”. La resposta és rotunda: “Ostres, sí, fantàstic!” I així vam començar. Ha estat un any que hem anat treballant, hem anat patint, hem anat buscant colors i textures... I hem acabat de manera que l’amistat que hi havia abans ara és una súper amistat. La prova és aquesta exposició, que és la primera de set exposicions que aniran donant voltes per Catalunya. D’aquí a Igualada, d’Igualada a Cervera, d’allà al Vendrell, Tarragona, Barcelona... Això serà els anys 2017 i 2018. I, més endavant, hi haurà una altra fornada d’artistes. Els hi agrada, en gaudeixen i ens ho passem tots molt bé (riu). Abans, tots els artistes treballaven una estona o altra la ceràmica. Dels actuals, només ho està fent el Miquel Barceló. I diu que s’ho passa bomba! Aquest projecte nostre és un inici. Igual que treballen en tela, en paper... comencen a treballar en suport ceràmic. Això els hi aporta una visió diferent, centrada en l’objecte, de la seva obra.- Com és que es va perdre, aquest contacte amb la ceràmica?Crec que són modes. Hi va haver una època en què la gent comprava metros a llibreries. I allò va passar. Després la gent va descobrir l’escultura. I jo crec que ara la gent està descobrint en la ceràmica un món que desconeixia. També t’he de dir que fer el que hem fet amb la col·laboració dels artistes vol molt de temps, molt de sacrifici i és tot un taller posat al servei d’aquesta operació. Els ceramistes també s’ho pensen, quan s’ha de fer un muntatge d’aquests. Entre fabricar les teles, els esmalts, els colors... Acabem traient fum!- La cosa no s’acaba aquí, oi?El que estem fent ara (tot i que encara no ho hem presentat) és començar a treballar en murals, com es feia abans, a principis de segle. Te’n recordaràs del Nitrato de Chile, l’Anís del mono... Aquells grans murals com els que feia Ramon Casas.
L'exposició 'Art, terres i foc. Cinc artistes i la ceràmica' es pot visitar fins al 12 de març a la Capella de Sant Joan de Vilafranca del Penedès. Consulteu aquí tots els detalls.