Els dies sense glòria, Sílvia Alcantara, Edicions de 1984
Aquest és una novel·la que fa patir de manera constant. Cada vegada que hi ha un canvi que sembla que hagi d’influir positivament en la vida dels seus protagonistes, apareix algun element que l’enterboleix, que et fa pensar que allò acabarà malament.
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.
Aquí trobareu comentaris i recomanacions de llibres d'escriptors i escriptores de casa nostra des d'un punt de vista molt personal.
18/10/2017 - 00:00
El David Cirici té la maldat d’anar-nos enganyant contínuament. Res és el que sembla, allò que pensàvem que ens portava cap a un final concret, es trenca de cop i volta i ens envia cap a l’altra banda.
13/09/2017 - 00:00
Els poemaris del Marc Freixas tenen una veu pròpia, una manera d’expressar-se molt seva que ell mateix defineix com a vers lliure d’un poeta de carrer.
01/09/2017 - 00:00
Sasha Arango t’enganxa de tal manera, et fa ballar tant el cervell, que no et permet dubtar en cap moment que allò que estàs llegint és una obra de qualitat extraordinària.
09/07/2017 - 00:00
Chigozie Obioma ens fa un retrat rabiós de la seva Nigèria natal.
15/06/2017 - 00:00
Aquesta història hilarant d’aventures i desventures és una mena d’homenatge paròdic i delirant de les novel·les cavalleresques.
27/05/2017 - 00:00
L’Alba Sabaté té la qualitat de fer-te llegir la seva novel·la ben a poc a poc.
04/05/2017 - 00:00
Les generacions espontànies de la Mar Bosch parlen d’algú que vol deixar de causar bona impressió per ser finalment ella mateixa sense filtres. Quin bany de realitat més gran hi ha que aquest?
- ‹ anterior
- 8 of 12
- següent ›
