Esgarrinxades utòpiques
,
14/04/2016
Llibres

L'amor de la meva vida de moment, del Pep Puig, l'Altra Editorial

“Ara que ho recordo, crec que vaig arribar a sentir coses molt dolces, per la Clara Bou” diu el protagonista d’un dels relats del recull de contes del Pep Puig. I potser aquesta frase resumeix bona part dels contes que hi apareixen, molts dels quals ens transporten a la nostra infantesa.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Aquí trobareu comentaris i recomanacions de llibres d'escriptors i escriptores de casa nostra des d'un punt de vista molt personal.

Els dies sense glòria, Sílvia Alcantara, Edicions de 1984
19/04/2017
Aquest és una novel·la que fa patir de manera constant.
Llegir més
Mare i filla, de la Jenn Díaz, Col·lecció Amsterdam d’Ara llibres
05/04/2017
Per explicar-nos aquestes històries, l’autora utilitza una veu narradora que sembla que parli, més que no pas escrigui. Té un discurs clarament espontani, com un relat en veu alta, com si algú ens ho estigués explicant a l’orella.
Llegir més
La ràbia, de Lolita Bosch, Ara llibres
15/03/2017
L’escriptora plasma, en aquest llibre, els sentiments els adolescents que pateixen, gairebé sempre en silenci, les agressions físiques i verbals dels seus companys de classe. Ho fa des de l’experiència personal.
Llegir més
'Strappo', de Martí Gironell, Ediciones B
22/02/2017
'Strappo' ens parla d'un dels episodis més tristos de la història de l'art del nostre país: la desaparició d'una part de l'art pictòric romànic de les valls pirinenques.
Llegir més
Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent. Mohsin Hamid, Traducció de Carles Miró, Edicions del Periscopi
24/01/2017
Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, ens fa somriure tot sovint.
Llegir més
Germà de gel, Alicia Kopf, L'Altra editorial
06/01/2017
A 'Germà de Gel' et preguntes cap on t’està portant l’autora.
Llegir més
La quarta paret, de Sorj Chalandon, Edicions de 1984
19/12/2016
Aquesta és una novel·la ambientada en una guerra però protagonitzada per algú que n’és aliè i que, per tant, en tindrà una visió relativament objectiva. El que passa, però, és que la guerra se’l menja.
Llegir més