Goretti Martínez
,
28/06/2016
Entorn

El Penedès que tenim i el Penedès que podria ser

Ens aturem per reflexionar sobre la natura i la biodiversitat del gran Penedès amb l’ajut de tres experts

Foto: 

Vittorio Pedrocchi
Gavines a Vilanova
El doctor en ciències biològiques especialitzat en ornitologia Vittorio Pedrocchi, la biòloga i membre del grup ecologista GEVEN Mercè Jané i el naturalista Xavier Bayer ens han ajudat a recollir les grans preocupacions mediambientals de les comarques del Garraf, el Baix Penedès i l’Alt Penedès. També ens han parlat del “potencial” d’aquests territoris si tots plegats hi contribuíssim una mica i ens han fet reflexionar sobre les contradiccions que hi ha entre la protecció dels espais naturals i les espècies animals i el modus vivendi de la societat actual.

El tema és complex. Tenim tres comarques, dues banyades pel mar Mediterrani i una d’interior, amb grans masses forestals, entorns agrícoles, rius i rieres, platges... Tenim tres parcs naturals: el del Garraf, el d’Olèrdola i el del Foix. Però tenim una dispersió de la població que propicia la freqüentació humana gairebé a tot arreu i una pressió urbanística a la costa que (com a molts altres indrets) no s’ha sabut gestionar. Amb tot això que tenim, hem fet tres preguntes als nostres col·laboradors i això és el que ens han respost.

1. En quin estat es troba el Penedès pel que fa a la conservació de la natura i la biodiversitat?
Vittorio Pedrocchi (doctor en Ciències Biològiques especialitzat en ornitologia): 
“A la línia de la costa tot està molt humanitzat i edificat, pel que l'estat de conservació es pot considerar molt dolent. Els pocs llocs que encara queden amb cert interès estan tan freqüentats per gent i gossos que es fa molt difícil observar la natura. A Vilanova tenim la platja del Far i de Ribes Roges que són un lloc ideal per observar gavines a l'hivern, doncs aquestes depenen molt de la pesca i utilitzen molt les platges del voltant del port per descansar (ja portem observades 34 espècies d'ocells marins només al municipi de Vilanova!!!).”

“Pel que fa a hàbitats, a la platja Llarga encara queda un petit tram de platja sense edificar i amb vegetació natural. Pel que fa a rius i rieres, el millor lloc és la desembocadura del Foix i, tot i que hi ha massa gent, es poden veure encara molts ocells diferents. A Sitges hi ha una petita riera entre el camp de golf i els hotels que també és un petit punt bo pels ocells aquàtics. I a Vilanova hi ha el torrent que aboca a la platja de Ribes Roges, molt humanitzat també, però on tot i així enguany hi estan criant dues parelles de corriol camanegre.”

Platja de Ribes Roges a Vilanova | FOTO: Vittorio Pedrocchi

Mercè Jané, biòloga i membre del GEVEN: “El Penedès ha patit una profunda transformació territorial deguda en gran mesura a l’elevada pressió urbanística i al pas de grans infraestructures de comunicació que, a la vegada, ha dut implícit la creació de polígons industrials i centres logístics de mercaderies. Aquest fet ha ocasionat una pèrdua accelerada d’espais naturals i una elevada fragmentació dels hàbitats que ha malmès part del nostre patrimoni natural i la biodiversitat que aquest acull. Per sort, tenim alguns espais, com la Serra del Montmell, que es troben sota la “protecció” del Pla Especial d’Interès Natural i la Xarxa Natura 2000. Aquestes dues figures de protecció, però, no han estat prou efectives per evitar males praxis com per exemple, la tala d’arbres monumentals o rompudes forestals per ampliar vinyes a zones de la serra com la Vall de Sant Marc.”

Xavier Bayer, naturalista: “Hi ha zones del Penedès que es conserven força bé i d'altres que no tant. En espais agrícoles s'hauria de preservar la diversitat que aporten diferents tipus de cultius. Ja està bé que hi hagi vinya, però hi va bé que es compagini amb oliveres, ametllers, garrofers, cereal, etc... També s'haurien de preservar els marges i construccions de pedra seca, sínies, erms, etc... En alguns llocs ja es fan pràctiques més ecològiques, però la vinya en general encara es treballa massa amb poc respecte pel medi natural.”

L'Alt Penedès des del Castellot (Castellví de la Marca) | FOTO: Goretti Martínez 

“En espais forestals hi ha un excessiu predomini dels boscos de pi blanc. I això afavoreix els incendis. Quan es fan tales s'hauria d'afavorir la formació d'alzinars. I procurar que hi hagués diversitat de boscos; pinedes, alzinars, rouredes… En espais fluvials, en general, els boscos de ribera han quedat molt reduïts o han desaparegut per l'especulació que es fa als terrenys laterals. La qualitat de l'aigua a alguns rius ha millorat (Anoia, Bitlles...) a d'altres ha empitjorat (Llitrà, Foix...) i en d'altres casos han quedat secs per extraccions o per desviament de cabals (riera de Ribes...). Els espais naturals litorals, pràcticament han desaparegut víctimes d'un urbanisme especulatiu. Gairebé totes les maresmes i zones d'aiguamolls que hi havia ala costa han acabat dessecades, destinades construir-hi per al turisme de platja.”

“Em podria allargar molt més, però, en general la conclusió és que hi ha zones que podrien millorar i que el Penedès i Garraf podrien tenir un potencial natural molt més interessant que no pas ara.”

2. Quins projectes coneixes que siguin interessants de recuperació d'entorns degradats a la zona?
V.P.:
“A Cubelles, després d'edificar-ho tot, sembla que al final s'han preocupat per posar cordes a les dunes de les platges, les del port de la Tèrmica i a la pròpia desembocadura del Foix, per protegir la flora i la fauna costanera, la qual cosa celebro molt com a projecte de recuperació d'entorns degradats (però és clar, és que primer s'ho van polir tot amb el boom de la construcció...) També va molt bé que hi hagi un vigilant que dirigeixi la gent pels llocs correctes per minimitzar els destorbs a la fauna. Des que van posar restriccions al pas de la gent hi cria una parella de fotges. Però hagués estat millor fer un pla previ al boom urbanístic i haver deixat més espais naturals a prop del riu Foix. Això d'acordonar zones de dunes a la platja, també s'ha fet a altres llocs. A Vilanova fa poc han acordonat una zona de nidificació del corriol camanegre i sembla que funciona.”

“Un altre projecte interesant és el de la recuperació de la platja Llarga de Vilanova i la Geltrú. Aquí s'han tret muntanyes de runa que bloquejaven la sortida d'aigua a través de la sorra i es faran unes llacunes litorals, pel que es recuperarà una zona litoral de platja i aiguamolls (encara que de petita mida) que havia estat sepultada per runa i s'havia degradat molt.”

M.J.: “El projecte de renaturalització de l’espai d’interès natural de Les Madrigueres, la última finestra al mar del Baix Penedès. Una zona humida de 30 ha, actualment molt alterada i degradada, situada al marge est de la Riera de la Bisbal, a l’alçada de Sant Salvador, i que comprèn l’antiga llera i els terrenys inundables adjacents. El projecte és una vella aspiració del GEVEN, i és justament aquesta entitat qui l’està desenvolupant amb el suport de l’Ajuntament del Vendrell i gràcies  a una subvenció europea. Concretament s’està duent a terme una restauració naturalística basada en la creació de dues llacunes i diverses zones d'inundació temporal, entre d'altres ambients, que farà que la zona recuperi la fauna i flora autòctona de l’espai, i per tant també el seu gran valor paisatgístic, ambiental i patrimonial. I el més interessant de tot és que, en última instància, el projecte preveu que aquest espai estigui adequat per a l’ús públic, amb l’objectiu de difondre els seus valors naturals entre la població i que aquesta pugui gaudir del plaer de disposar d’un espai d’aquestes característiques a la costa. Coneixeu l’Espai Natural dels Muntanyans de Torredembarra? Les Madrigueres s’hi assemblaran moltíssim!”

Entorn de Les Madrigueres | FOTO: Ariadna Caballero

X.B.: “Un projecte que està en marxa és l'intent de recuperació de la zona de les Madrigueres al Vendrell. Un altre podria ser la Platja Llarga de Vilanova. El Parc del Foix, per la seva banda, és un espai que porta uns quants anys preservat i s'hi segueixen realitzant millores. Queda pendent el tema de la contaminació de l'embassament del Foix, però el problema ve de les depuradores que han quedat obsoletes i no absorbeixen l'augment de població que hi ha hagut.”

3. Quina és la teva màxima preocupació sobre l'estat i el futur del medi ambient al Penedès?
V.P.: “A mi em preocupa sobretot la freqüentació humana i els animals domèstics lliures sense control. En un lloc sense gent, la natura es conserva sola, però si hi ha molta gent la cosa es complica. Un greu problema són els gats silvestres que ronden per les platges, rieres i ambients naturals capturant ocells silvestres protegits i a sobre la gent els alimenta. Però sembla que això no compta per a res, fins i tot les lleis de protecció dels animals no permeten que es toquin els gats, que es mengen moltes espècies naturals protegides. És un tema molt complicat perquè és contradictori: com pots protegir un animal domèstic que a la vegada mata altres animals protegits? Qui té prioritat de protecció? Per a mi està ben clar: els animals domèstics han d'estar a les cases amb els seus amos. Si són colònies assilvestrades d'animals lliures en ambients naturals, no s'hauria de permetre.”

“Finalment, hi ha coses que de vegades són contradictòries fins i tot pels amants de la natura. És el cas de les pedreres del Garraf. Per una banda, la gent quan les veu posa el crit al cel pel seu impacte visual, però després resulta que al seu interior s'hi refugien un grapat d'espècies d'ocells rupícoles que són molt interessants i aporten biodiversitat al sistema, com el duc, la merla roquera, la merla blava, el pardal roquer, el xoriguer comú, el falcó pelegrí, etc. El cas més paradigmàtic és el còlit negre, un ocell en perill d'extinció que al Garraf actualment només es troba a l'interior de les pedreres. Per tant, cal defensar aquests hàbitats rupícoles de nova creació un cop acabada l'activitat minera, davant de possibles restauracions tradicionals amb plantacions d'herba i pins. Amb això vull dir que pel que fa a la gestió de la natura, no tot és tan fàcil...”

M.J.: “A dia d’avui em preocupa la consciència ambiental i voluntat política. Sembla que hi ha poca consciència o poc interès per part de la població i, per tant, també dels nostres polítics, per dur a terme iniciatives o polítiques a nivell local que garanteixin la protecció, sostenibilitat i millora de l’entorn. I és un fet alarmant ja que ens trobem davant d’un gran repte com a humanitat: el canvi climàtic, resultat de la nostra mala relació amb el Planeta des de la Revolució industrial (2a meitat del s. XVIII). Aquesta problemàtica ambiental de caire planetari requereix respostes ràpides a nivell global, però també local. Som nosaltres mateixos els que hem de moure’ns per canviar la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn. Aquest canvi a nivell de societat, generarà el canvi a nivell polític.”

Llacuna a Les Madrigueres | FOTO: Ariadna Caballero

“Per posar un exemple pràctic: Què es fa al Baix Penedès per millorar la recollida selectiva comarcal, tenint en compte que som de les comarques que pitjor recicla? Alguns consistoris, com l’Ajuntament del Vendrell, sembla que comença a posar-se les piles i ha adquirit compromisos i objectius per al Residu Zero. Però quines mesures planteja el Consell Comarcal del Baix Penedès, organisme encarregat de la gestió d’aquesta recollida a nivell comarcal, per fer front a aquesta problemàtica?”

“També és preocupant la indefensió jurídica. Disposem d’un marc legal poc efectiu que, en molts casos no s’aplica, per fer front als atacs que pateix el nostre patrimoni (incloc aquí també el patrimoni històric i rural). A la Vall de Sant Marc, a la serra del Montmell, s’ha fet rompudes forestals amb l’objectiu d’ampliar vinyes que han alterat hàbitats d’una de les espècies protegides de l’espai, com l’àguila cuabarrada, i no ha passat res... O a la Plana del Penedès, per exemple, no hi ha cap mirament per tirar a terra barraques i marges de pedra seca per ampliar camps de cultiu, construir carreteres, etc. I tampoc ha passat res...”

“Qui és el responsable de protegir aquest patrimoni i garantir que arribi a les futures generacions? Quines eines disposem per què això passi? Les figures que disposem a dia d’avui per protegir els nostres espais naturals són prou bones? Per què no ampliar la protecció d’un dels nostres espais naturals més emblemàtics, com l’espai Montmell-Marmellar,  tot convertint-lo en un parc natural?”

X.B.: “Hi ha aspectes que els darrers anys han millorat, com és el cas de la contaminació del riu Anoia. Cal seguir amb aquests petits avenços. Cal ser molt estrictes amb la introducció d'espècies foranes. Algunes ja han acabat com a plagues o han portat malalties a espècies autòctones. El cas dels oms, de les palmeres, de les cotorres, de les tortugues exòtiques, del mosquit tigre, de la vespa asiàtica... Tot això ens perjudica. Caldria evitar tant de tràfic d'espècies i afavorir el consum de quilòmetre zero.”

El pantà de Foix, amb el castell de Castellet al fons | FOTO: Diputació de Barcelona

“La cultura de fer servir i llençar, també ens porta molts problemes. Es generen massa residus. L'acceleració de l'escalfament de la terra s'hauria de combatre començant per petites coses al nostre abast. En resum, crec que cal un canvi de mentalitat de la societat.”

Més informació: 

Si voleu saber més del projecte de Les Madrigueres, vam fer aquest reportatge al desembre del 2015.

També et pot interessar