El Carnaval vilanoví més ecofeminista

La sàtira i l’associacionisme són els trets peculiars del Carnaval vilanoví. En parlem amb la Federació d’Associacions pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú (FAC), entitat que coordina les activitats més multitudinàries des de fa 30 anys, de la que en formen part 77 entitats socioculturals que hi participen.

- Les entitats són qui fan el Carnaval a Vilanova, com a tret identitari?
Marta Pagès: El Carnaval se celebra a través de la FAC, amb 77 entitats enguany; de fet, hem hagut de crear una normativa per regular l’accés de les entitats a la Federació perquè sinó es fa inviable gestionar un volum tan gran. Prioritzem l’entrada a entitats que treballin per la ciutat al llarg de l’any i que s’impliquin en actes de Carnaval, més enllà de la Comparsa. Des dels seus inicis, ara fa 30 anys, són les entitats vilanovines les qui l’impulsen, a diferència dels carnavals d’altres municipis, gestionats pels ajuntaments. És un model diferent a la pabordia, que són persones individuals, lligades al poble -escollides algunes des de l’Ajuntament i d’altres des de les entitats-, però que s’uneixen durant un any per organitzar la Festa Major.
Anna Candela: Nosaltres treballem assembleàriament en un projecte que dura 3 anys i les integrants de la Junta de la FAC hem decidit unir-nos per tirar la festa endavant. Ja som un equip abans de començar.

- Com afronteu el darrer any com a junta de la FAC?
M.P: Els projectes han anat evolucionant els darrers 3 anys. El primer any, la junta anterior et dona un cop de mà per fer el traspàs; el segon ja ens vam llençar a la piscina, creant comissions (Estatuts, Coros i Comparses), i enguany, hem implantat dos grans projectes col·laboratius.

- Com funcionarà la implantació de l’Ecocaramel per la Comparsa?
M.P: Aquesta ha estat una iniciativa sorgida de la Cooperativa de Consum La Vinagreta el 2017 i que hem treballat conjuntament. Ha passat per aprovació dels Pressupostos Participatius de la ciutat, per l’Assemblea Municipal Oberta i, finalment, pel Ple de la ciutat, l’octubre passat, per tant, esperem que tingui una bona acceptació. Aquest primer any es posen a la venda 25 tones d’Ecocaramel amb un embolcall de bio plàstic compostable i degradable, que es descomposarà més ràpid que el plàstic habitual -amb dues capes-, que es quedava durant mesos al clavegueram i contaminava altament l’aigua. Per tant, suposarà un menor impacte ambiental. Li farem la "guerra al caramel", com diu la campanya. Es poden comprar, per ara, als supermercats JR i Alcampo, a la botiga del Carnaval i a 23 entitats federades. Les parelles de comparsers els llançaran al llarg de la jornada i a les nou guerres de caramels (7 per a adults i 2 per a infància). Les 25 tones d’aquest 2019 han estat adquirides a través dels pressupostos participatius que hi ha destinat 15.000 euros per disminuir la diferència de preu entre el caramel estàndard i l'Ecocaramel.

- Falta, doncs, que les grans superfícies es pugin al carro?
M.P: De fet, l’any que ve serà obligatori que els caramels de la comparsa duguin l’embolcall sostenible. L’ideal seria que per iniciativa pròpia s’afegissin a la campanya de l’ecocaramel, sinó, esperem que hi hagi un ordenament municipal que les obligui, perquè al capdevall, és un benefici per a la sostenibilitat de la ciutat i l’entorn.

- I el foment de la perspectiva feminista?
M.P: Es percep des del primer moment, en el disseny del cartell i el hashtag #Femcarnaval, que repta a posar les dones al centre. La FAC participa al Protocol Comunitari de Prevenció i Abordatge de les Violències Sexuals als Espais d’Oci de la ciutat, amb el que instal·larem servei de punt lila el divendres d’Arrivo del Rei Carnestoltes, el dissabte de Mascarots i el diamrts de Vidalot, per tal d’informar i atendre a les dones. A més, hem treballat amb escoles, instituts i centres oberts per a que alumnat i participants creessin les seves campanyes de sensibilització, d’una banda, contra el masclisme, i de l’altra, contra el consum desmesurat de drogues i alcohol.
A.C: Era una manera eficaç d’implicar al jovent i que, realment, debatessin i se sentissin els missatges com a seus, perquè els han creat ells i elles, en comptes de sentir-ho com una imposició.