Dolça Puig i Sandra Lobon

Foto: 

Surtdecasa
Lobon i Puig apliquen la perspectiva de gènere al seu projecte

“La Contra és un acte de militància cultural”

Les contrabandistes de lletres presenten una llibreria efímera aquesta Setmana Santa a Sort
Ivet Eroles
,
13/04/2019
Llibres
La Dolça Puig i la Sandra Lobon són les contrabandistes de lletres de La Contra, un espai literari efímer que es presenta aquesta Setmana Santa al Pallars Sobirà. Aquest és el punt de partida d'un projecte que compta amb un fons bibliogràfic ric amb literatura infantil i juvenil, però obert a tots els públics, amb la intenció de fer pedagogia literària a través d'activitats variades al llarg de l'any, com conta-contes, presentacions, venda de llibres, vermuts o clubs de lectura. Una resposta creativa per alimentar la fam de llibres d'aquesta comarca pirinenca.
"El Pallars és un paisatge de novel·la, però al mateix temps té dret a esdevenir un territori literari"

- D'on sorgeix La Contra?
Sandra: Les dues tenim molta iniciativa lectora, ens encanta llegir, trobem el plaer en la lectura, i des de feia temps ens recomanàvem llibres, especialment de literatura infantil i juvenil. Hem començat amb molta espontaneïtat, amb la mateixa espontaneïtat que energia. De fet, era una idea que ens rondava a les dues. Això a nivell personal, però el projecte sorgeix d'una mancança, d'una necessitat del territori. Nosaltres venim de fora, no hem nascut al Pallars, i tenim fam de cultura. I de tant en tant necessitem anar a altres indrets, com Barcelona, a gaudir de propostes culturals.

Dolça: Jo tenia la sensació que un projecte com aquest era necessari pel territori, però no em permetia pensar-hi perquè no el veia viable. Aleshores, la Sandra, que hi havia donat més voltes, va llençar la idea i des del primer minut ho vam veure claríssim.

  • imatge de control 1per1

Sandra: La Dolça sempre deia “Quan sigui gran tindré una llibreria”, un desig de futur.

Dolça: Sí, aquesta era la idea. Al final, és cert que nosaltres venim amb la nostra mentalitat urbanita, tot i que fa molts anys que vivim al Pallars, i aquí s'han de fer propostes creatives, que siguin coherents amb la població, el lloc on vivim, amb les inquietuds que hi ha... Per això, des d'un bon principi no imaginava muntar una llibreria en aquesta comarca. Però és cert que el format d'espai que plantegem, que de vegades serà llibreria, altres serà una xerrada o un taller, permet que el projecte sigui viable aquí.

- Com definiu la iniciativa?
Sandra: La Contra és un acte de militància cultural. Som molt conscients que les persones no podem llegir literatura de qualitat si no la tenim a l'abast, si no estem exposades a un circuit de renovació permanent que permeti conèixer el mercat literari, saber quines són les obres d'avantguarda, què s'està publicant, quina feina estan fent les editorials petites del país. És important destacar que nosaltres no venim a donar visibilitat a les grans editorials, venim a donar visibilitat a editorials petites, principalment catalanes, però també de fora, que estan treballant per donar veu a escriptors i escriptores, il·lustradors i il·lustradores petites que fan una feina fenomenal.

Dolça: La Contra també és una llibreria efímera, és un espai de divulgació cultural que vol transmetre el plaer per la lectura als més petits. Aquesta és la idea, fer pedagogia literària, des de la nostra humil perspectiva.

- El projecte està focalitzat en la literatura infantil i juvenil?
Dolça: És més ampli. La primera acció la farem per Sant Jordi i sí que és cert que tenim més títols infantils, juvenils i àlbums il·lustrats que llibres per adults, però també en tenim. A mesura que anem fent més accions podrem donar més visibilitat a cert tipus de literatura o podrem veure quina demanda hi ha pels lectors i lectores d'aquí. Farem aquesta primera prova per veure quin retorn tenim.

Sandra: No tanquem portes i l'únic sedàs que nosaltres podem posar en la nostra selecció literària és el sedàs de gènere. No tenim cap llibre que reprodueixi cap estereotip de gènere. En relació a la població infantil i juvenil, cal tenir present que el projecte neix de la desigualtat que pateixen els territoris aïllats sota muntanya, del dèficit a nivell d'infraestructures i de retorn dels serveis públics. Per tant, la comarca paga el preu de no disposar d'una biblioteca comarcal, de que el Departament d'Educació no aposti pels bibliotecaris escolars, que no hi hagi cap llibreria, entesa com a espai de venda de llibres i difusió de la cultura literària... Els infants d'aquí, i tota la població, estan en desavantatge respecte les comarques veïnes, ja que a l'Alt Urgell i al Pallars Jussà aquesta realitat sí que està solucionada. Aquest fet no és just i nosaltres creiem que s'ha d'actuar i ho fem des del voluntariat, des del format associació, com a militància cultural, com a passió i com a necessitat imperiosa.

Dolça: Per necessitat vital. És cert que no disposem de molt finançament per engegar el projecte, però hem sigut molt honestes quan hem anat a picar a diferents portes. A la gent li ha agradat la iniciativa i ens ho estan posant fàcil. Per sort no tenim la pressió d'haver de viure d'això i si fos així perdria tota la gràcia, ara mateix.

- Aquesta Setmana Santa engegueu motors. Com heu plantejat l'arrancada?
Sandra: Oferirem un espai de venda de llibres durant cinc dies, del divendres 19 al dimecres 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, amb horaris de matí i tarda. Estarem al Parc del Riuet de Sort amb la caravana de l'associació Obrador Xisqueta i tenim preparades algunes sorpreses. Durant la resta de l'any anirem desenvolupant diferents activitats, aquest és el punt de partida, i no descartem disposar d'un espai físic fixe de venda de llibres durant algun moment puntual de l'any, però cal tenir en compte que és un espai literari efímer, rural i en moviment.

- Quines editorials hi haurà al Parc del Riuet?
Sandra: Editorials més conegudes com Kalandraka, Magrana o Takatuka, també tenim llibres de Club Editor, Edicions 62, alguna cosa de Pagès. I editorials més petites com Avenauta, Media Vaca... Estem treballant principalment amb les distribuïdores el Nus de llibres, la Popular, Tigre de Paper i Virus.

- I en quines llibreries heu estat parlant perquè us assessorin?
Dolça: Amb la Ciutat Invisible, Abacadabra, Casa Anita, La Petita, No llegiu, La Impossible, Barra Llibre, Ona Llibres, L'Espolsada, Llegim...?, La Carbonera, La Sendak, Obaga... Les llibreries de Barcelona són llibreries de barri i la realitat del nostre territori costa entendre des de la capital.

- Actualment no hi ha cap espai a la comarca que s'assembli a la vostra proposta?
Sandra: No, ja que no és viable tenir exclusivament una llibreria en una comarca on només resideixen 7.000 persones. El preu del llibre no està subvencionat i el marge de benefici és molt ajustat per viure, s'ha de complementar amb altres productes o activitats.

- Hi ha alguna llibreria en un territori rural de muntanya que s'assembli a la vostra iniciativa?
Sandra: No. Hi ha llibreries que estan fent molt bona feina, com l'Espolsada a les Franqueses del Vallès, per no ho podem comparar. A França també es fa una gran feina a nivell literari, hi ha llibreries petites amb agendes culturals molt potents. I aquí a Catalunya s'està capgirant el món del llibre, el mercat literari està fent un gran canvi. Venim d'una època de crisi i a les llibreries es va notar una baixada terrible en el nombre de vendes, va baixar la xifra de lectors i lectores, i de mica en mica ens anem trobant nous projectes llibreters formats per equips molt petits i emplaçaments més menuts, ubicats en un barri per intentar ser un punt neuràlgic cultural. Aquests projectes es basen molt en la programació.

- Per què heu escollit formar una associació?
Dolça: La forma legal d'una associació s'adapta a la nostra proposta, no ens guanyem la vida d'això, i tots els diners que generarem seran per l'associació per poder promocionar la literatura a molts nivells, des de poder crear clubs de lectura infantils o juvenils, tallers, conta-contes, vermuts literaris, presentacions de llibres... varies propostes.

Sandra: La majoria d'editores, escriptores i il·lustradores viuen en zones urbanes o es mouen lluny del nostre territori, així que poder fer pujar aquestes persones, fer un taller de poesia, organitzar una narració o presentar alguna joia literària és una gran oportunitat.

- De què ha servit l'experiència d'organitzar el festival Lo llumener a Sort?
Sandra: Celebrar un festival literari en l'àmbit dels Pirineus, gratuït, a l'aire lliure i en temporada baixa és un repte a nivell organitzatiu. Ho fem tot des del voluntariat, des de l'organització col·lectiva amb el suport de l'Ajuntament i la Biblioteca de Sort, amb un grup de gent molt il·lusionada. La resposta ha estat brutal i ens ha donat ales per poder crear La Contra, que és una filla de Lo llumener. La impressió de les il·lustradores que es presenten al concurs de cartells, l'opinió de les 11 editorials que han vingut... elles són les primeres que ens han transmès que en aquest territori hi ha fam de llibres. En la petita fira de l'àlbum il·lustrat (reconeguda ara per la Fira de Llibres de Catalunya) que organitzem des de Lo llumener s'ha arribat a vendre un gran volum de llibres i això ens ha donat contactes i amistats del món editorial, fet que ens ha facilitat el camí. Estem molt agraïdes a les editorials, per com s'han obert a nosaltres i s'han oferit a pujar al territori, per veure què passa en aquesta fira de nova creació. Lo llumener ha demostrat que el Pallars és un paisatge de novel·la, però al mateix temps té dret a esdevenir un territori literari. Amb això volem contribuir des de La Contra.

Lo llumener ha permès captar públic infantil i juvenil, ja que creiem que l'educació és la base per obrir els ulls a la cultura, però també volem incidir a tota la població. És cert que en el nostre fons bibliogràfic hi predomina la literatura infantil i juvenil, però entenem que aquest tipus de literatura ha estat maltractada i va més enllà de contes i còmics, és una literatura permeable, no només per infants i joves, sinó per a tothom. Avui en dia s'estan obrint unes portes immenses i hi ha molta qualitat.

Dolça: Els infants quan comencen a llegir són una pàgina en blanc i teim l'oportunitat de posar al seu abast publicacions que valguin la pena. Confiem molt en el projecte, a més nosaltres fem un tàndem explosiu, sembla que faci molt temps que treballem juntes, connectem molt, amb un respecte absolut amb allò que fa l'altra. Ens tenim confiança cega, ja que les dues estem enamorades de la literatura. No fa falta que ens diguem moltes coses, ja que és molt fàcil entendre'ns i funcionar, de fet, això és la clau del projecte. Quan hem explicat el projecte-idea a les persones del nostre entorn, la resposta ha estat increïble, tenim la sensació de repartir felicitat.

Més informació: 

A

També et pot interessar