Jump to navigation
La ruta que emprenem avui té lloc a tres comarques: el Pla d’Urgell, les Garrigues i l’Urgell. Al llarg del trajecte, ens endinsarem en una terra on, per evitar el despoblament, la gent ha fet pinya cooperant uns amb els altres, han apostat per innovar quan no semblava factible i s’han bolcat a garantir unes condicions de vida dignes per tothom qui hi viu. Un territori on l’experiència en el cooperativisme agrari ha inspirat la creació de cooperatives de treball com les que visitarem avui. Uns projectes que han permès diversificar l’economia i que han centrat gran part dels esforços a revalorar el seu entorn, ampliant així la mirada més enllà del negoci.
El Poal, Pla d’UrgellComencem al Pla d’Urgell, al Poal. Un poble de 655 habitants on ha nascut el primer obrador compartit de cosmètica ecològica de Catalunya: Avantva. Una iniciativa que neix de diverses dones artesanes d’arreu del país que s’han unit per fer valdre el seu ofici, que ha quedat en l’oblit: el de la saboneria, l’arborisme i la ramalleria.
“Normalment, quan la gent pensa en cosmètica, pensa en maquillatge, però en el nostre cas parlem d'una cosmètica que és més de cures personals, són productes per nosaltres, molt més essencials, tant per higiene bàsica com també de reconnexió amb la persona”, explica Nitdia Aznárez, una de les sòcies. “Elaborem sabons, olis, cremes i hidrolats treballant amb plantes que ara ningú recorda i que ens agradaria tornar a fer valdre”, afegeix.
Fa quatre anys que van començar a treballar-hi, però just fa una setmana que han obert les portes al públic. Durant aquest temps, s’han dedicat a garantir amb cos i ànima que l’obrador complís amb totes les mesures sanitàries: les requerides, i més. “Caiem dins el marc de la cosmètica i, per tant, hem de complir amb els mateixos requisits legals que una gran indústria que elabora milers i milions de productes”, exposa Aznárez. Precisament per això, s’han unit de forma cooperativa: “per poder accedir a professionalitzar-nos”, destaca Esther Girabet, sòcia fundadora i veïna del Poal.
Des d’Avantva, transformen l’oli domèstic usat del veïnat del Poal en sabó | Foto: Marta Rosique
Diverses artesanes han unit forces per complir amb els requisits legals | Foto: Marta Rosique
Arbeca, GarriguesCanviem de comarca: cap a les Garrigues. A la Vall del Corb, on enguany ha tingut lloc el Festival d’Economia Social i Solidària Rural (FESSRural). Per parar a dinar, les opcions són múltiples: som al territori per excel·lència de les cooperatives agràries!
En aquesta ruta, tanmateix, en lloc de menjar, parem on fan begudes. Concretament, vermuts i licors. Anem a Arbeca a visitar Tres Cadires, una cooperativa que “va néixer sent licorera, però el seu objectiu al final és fer desenvolupament local”, tal com ho descriu Andreu Culleré, soci fundador.
Des d’Arbeca, elaboren els seus propis licors, comparteixen l'obrador amb altres projectes que majoritàriament són licoreres i, a més, tenen un projecte agroecològic que fa transformació de melmelades al seu local. Tot el que produeixen ho fan des d’una mirada “el màxim d’ètica possible”, tal com explica Culleré. Procuren que els seus productes siguin “de proximitat”, i així és com han elaborat un licor amb nous verdes abandonades per la pagesia del municipi i que ells mateixos han recol·lectat.
Corremarges fa recol·leció i transforma els productes a l’obrador compartit de Tres Cadires | Foto: Marta Rosique
Van començar a picar nous verdes amb tres cadires i d’aquí prové el nom | Foto: Marta Rosique
Tres Cadires destaca per fer xarxa constantment. Han contribuït a impulsar l’Ateneu Cooperatiu de Ponent (Ponent Coopera), Mengem Ponent i l’Associació per al desenvolupament integral de la Vall del Corb. A més, han participat de la creació de la cooperativa de cervesa La Branda destil·leria i també han intercooperat amb altres cooperatives com l’agrícola d’Arbeca o Som Punt, que ara visitarem.
L’Espluga Calba, GarriguesSom Punt es troba a la mateixa comarca que Tres Cadires, però en un altre municipi: l’Espluga Calba. Es tracta de la cooperativa tèxtil més antiga de Catalunya, que fins fa poc s’anomenava John Fil. Des del 1969, s’han especialitzat en la fabricació de peces de punt per diverses marques i, des del 2016, compten també amb la seva pròpia marca.
Des del taller, Montse Balcells, sòcia de Som Punt, ens descriu els orígens de la cooperativa: “Les Garrigues, és una població agrícola, i aquell any va haver-hi una pedregada molt forta, la gent va perdre les collites i tothom va començar a buscar alternatives. La gent marxava del poble. Justament aquell any havia arribat aquí un capellà nou al poble, una persona jove, que quan va veure la situació va pensar: aquí, si no fem alguna cosa em quedaré sol. El mossèn venia de Santa Coloma de Queralt i amb la proximitat a Igualada coneixia gent d'allà que estaven molt vinculats al tèxtil, i es va decidir per crear la cooperativa tèxtil”.
Des d’aleshores, la cooperativa no va parar de créixer, arribant al centenar de persones sòcies. Sota la presidència durant anys de Joan Lloret, el mossèn, van construir la primera nau, van construir la primera nau i van anar ampliant el nombre de marques amb les quals treballaven. Tanmateix, no tot ha sigut senzill: “el tèxtil és un sector complicat i s'han passat moltes èpoques”, exposa Balcells. La globalització o la pandèmia han anat modificant el model de negoci.
Per tal de sostenir-se i no dependre de l’estacionalitat, el 2016 van crear STJOR1969, que compta amb dissenys del presentador Òscar Dalmau. Així, van aconseguir “el poder de decidir què volíem fer, quan ho produïm i com ho volíem vendre”.
Les primeres màquines es van comprar amb capital de set persones sòcies | Foto: Marta Rosique
La marca STJOR proveeix roba a TV3 | Foto: Marta Rosique
Amb el temps, per tant, han hagut d’aprendre a adaptar-se a adversitats sobrevingudes. En l'actualitat, estan mirant de respondre a la manca de demanda per treballar-hi, que es deu a un principal motiu: no hi ha habitatge disponible a la comarca ni transport accessible.
Maldà, UrgellPrecisament aquest és un repte al qual està mirant de donar resposta el projecte cooperatiu que visitem a continuació: el Centro Maldà. Ens trobem a la comarca de l’Urgell, però ben a prop d’on érem, i és des d’aquí on acabarem la ruta.
Lluny del que d’entrada es podria esperar, la cooperativa que visitem és un bar. Es tracta del restaurant de tota la vida del poble, que està actiu des del 1911 i que el 2015 va decidir agafar un grup de gent jove, donant-li un revulsiu: convertint-lo en una cooperativa implicada socialment, des d’on contribueixen a garantir serveis dignes per la gent de la comarca.
Sebastià Mata, soci fundador i veí de Maldà, destaca que “és un punt de socialització del poble i també fem tasques de dinamització rural, per aconseguir que el poble, la vall i els pobles rurals de Catalunya, si es pot de retruc, estiguin vius”.
Amb aquesta mirada, Mata afegeix: “vam entendre que pel fet de ser un poble de 240 habitants no havíem de renunciar a l'activitat cultural, al contrari”. Per això, des del bar promouen exposicions d’art, un servei de biblioteca feminista i música en viu, entre altres activitats. A més, estan “treballant en una investigació sobre l’accés a l'habitatge fora del mercat especulatiu als entorns rurals”.
La seva bona voluntat es desprèn en tot allò que fan. De fet, van participar en el programa Joc de Cartes i no van treure la màxima puntuació perquè van valorar molt positivament la resta de restaurants que visitaven. L’honestedat, per sobre de tot.
El Bar Centro Maldà participa en diverses iniciatives comunitàries del territori | Foto: Marta Rosique
El bar proveeix un servei de biblioteca, aprofitant l’expertesa d’una de les treballadores | Foto: Marta Rosique
Amb aquest exemple de compromís, ens acomiadem d’aquesta ruta. Un trajecte per tres comarques de Ponent, on hem pogut veure com la companyonia entre les diferents iniciatives no només contribueix a beneficiar unes a les altres sinó que sobretot afavoreix tota la gent que hi conviu. Ens veiem a la pròxima ruta cooperativa.
La ruta sostenibleLa ruta de Ponent és complicada de fer en transport públic, i molt més en un sol dia. Per anar del Poal a Arbeca, primer hem de fer cap a Mollerussa amb un bus que funciona només els feiners i que, depenent de si és lectiu o no, és una línia diferent (aquesta o aquesta). A Mollerussa només hi ha un bus diari a primera hora de la tarda cap a Arbeca. Per anar d’Arbeca a l’Espluga Calba, altre cop depenem de fer transbord en una capital comarcal, en aquest cas a les Borges Blanques. Primer agafarem el bus provinent de Mollerussa o Tàrrega, i un cop ja a les Borges Blanques, caldrà agafar el bus Clic.cat a demanda que va fins a Tarrés i baixar a l’Espluga Calba. I per anar fins a Maldà, tres quarts del mateix. Primer desfer el camí en sentit invers amb el mateix bus a la demanda fins a les Borges Blanques, i un cop allà, agafar la línia que va a Tàrrega o a Rocallaura fins a Maldà. La línia de Tàrrega, amb quatre expedicions al dia, ens deixa a l’embrancament de Maldà, no al centre del poble. #RUTESCOOPERATIVESAquesta és la sisena ruta cooperativa que es publica. Mensualment i de forma paral·lela, els mitjans de comunicació Jornal.cat, Setembre i Surtdecasa publiquem una ruta basada en la visita a projectes cooperatius de Catalunya, una iniciativa que pretén fomentar el turisme sostenible, de proximitat i amb valors, alhora que s'apropa el món cooperatiu a la ciutadania.
