Amics

Foto: 

Cedida

Les 20 frases fetes costumistes de les Terres de l'Ebre

Hem volgut recuperar algunes dites populars de les Terres de l'Ebre que resumeixen molt bé el context etnològic de casa nostra
Surtdecasa Ebre
,
18/03/2019
Entorn
Algunes de les dites populars exposades a continuació han estat recollides pel filòleg Carles Castellà a partir del seu treball a la comarca del Baix Ebre, rescatant la memòria oral de més de vuitanta informants. Altres, les podem trobar en el recull fet per l'IPCITE, organisme que se n'encarrega de recuperar el patrimoni immaterial del territori.

1. Això és aigua xirla
Quan una acció o persona no està o és clara. Dóna senyal que hi ha una part que es desconeix o s’amaga. Pot tenir cert to de desconfiança quan es mira la persona o acció i comporta que sembla que hi hagi una ocultació voluntària.

2. Pic de xaveta, ataüt feta
És una frase que significa que si et pica un escorpí, pots acabar morint.

  • imatge de control 1per1

3. La mustela és més viva que la gana
És un animal predador petit i actiu, amb cos llarg i esvelt i potes curtes que els permeten perseguir les preses dins els caus.

4. Núvols a roquetes, aigua a bassetes
Significa que quan veus núvols amb forma circular, segurament plourà.

5. Llamps a la Marina, ventolina
Una altra dita meteorològica que parla que després de la tempesta, fa vent.

6. Està més gord que un jònec
Un jònec és un brau o bou jove, de menys de dos anys.

7. Pareixes un pi d'aubaga
El pi d'aubaga generalment ha de créixer molt i per això s'utilitza pels joves que s'estan fent molt alts.

8. Pescador de canya, pescador d'ham, es mor de fam
Frase popular que es refereix al fet que els pescadors que utilitzen aquest mètode de pesca no es poden guanyar la vida.

9. Conèixer el panyo
Conèixer el context en el qual succeeix l’acció o persona. S’utilitza com a forma de donar entendre que sap moure’s en un context. Panyo fa referència a la tela que implicava conèixer el tipus de tela amb la qual es treballava.

10. Ep! Coto a la barraca! 
Expressió utilitzada per l’interlocutori per fer callar, parar quiet o que deixi de fer una acció que du a terme la persona a qui dirigeix l’expressió

11. […] les de tata i nana
Expressió utilitzada per dir que una acció o persona ha fet passar una mala estona o moment a l’altre: “Fer passar les de tata i nana".

12. Això és un viri
Una cosa o persona que és molt dolenta. Utilitzada en un context general.

13. Embolica que fa fort! 
Expressió utilitzada quan una persona emprèn accions continuades o narra algun fet en el qual s’afegeixen elements que fan més complex dur a terme la proposta o bé que impedeix comprendre l’acció narrada.

14. Voltant i girant… 
S’utilitza per indicar que una acció ha succeït de manera ràpida o sense tenir consciència del temps que ha transcorregut. També expressa haver gaudit o no invertit molt d’esforç en el transcurs d’una acció: “Volant i girant ja són les nou de la nit!”

15. Tu sí que rai! 
Expressió que s’utilitza per referir-se a una persona que ha fet quelcom o que diu quelcom que no és habitual o és difícil i ho realitza sense problemes perquè se li suposen qualitats o coneixement. També pot ser utilitzades de manera sarcàstica o irònica quan algú s’ho creu.

16. N’hi ha un fart! 
S’utilitza per descriure una acció o tasca que és costosa o feixuga. No pren exclusivament un sentit quantitatiu sinó també de complexitat, qualitatiu.

17. De matí de manyana
Referència a una franja del dia, primera hora del matí gairebé la matinada: “Això ho faré de matí de manyana.”

18. Au toca! / Au ves! 
Quan una acció es dóna per acabada o un dels dos interlocutors insisteix sense que l’altre vulgui seguir o comparteixi l’estat. També si és un tema o una discussió que se li dóna poca importància. Utilitzada com a sinònim de “No m’atabalis”. També amb una expressió imperativa indica enviar algú a fer una acció concreta. 

19. Xeic!/ Eic!/Xica! 
Expressió d’exclamació per cridar l’atenció a una persona, saludar-lo, cridar-lo. Sovint també s’utilitza com a expressió que inicia o acaba frases en un diàleg entre dues persones.

20. Quin bé de Déu!
Per expressar una quantitat i bona de coses. 

A

També et pot interessar