Albert Anguera: “Improsia Teatre som una mica el Polònia de Lleida”

Parlem amb l'Albert Anguera i la Cristina Gómez, dos dels membres d'Improsia Teatre

Cristina Mongay

26/05/2016

Espectacles

Són poques les companyies de teatre a l’escena lleidatana. I, a més a més, aquest número es redueix si tenim en compte les que són formades per joves promeses de l’escena teatral i que conten amb una sala d’actuació pròpia. Aquest és el cas d’Improsia Teatre, que va veure la llum a la Capital de Ponent l’any 2012. És tracta de l’única companyia de teatre lleidatana dedicada exclusivament a la tècnica de la improvisació. Parlem amb els dos dels seus membres: l’Albert Anguera i la Cristina Gómez.

- Com neix la companyia Improsia Teatre? Ja us coneixíeu tots els membres?
Albert: Improsia Teatre neix a partir d’una convocatòria de Facebook. Jo havia tornat de Barcelona, on m’havia format tot seguint les instruccions del monologuista Andreu Casanova i la tècnica d’improvisació d’en Carles Castillo. A aquesta mena de “càsting” no hi va haver una acollida gaire gran..., només vam poder enredar a la Cristina... però això va canviar ràpidament.

Cristina: Jo vaig comentar el tema als meus companys i amics de l’Aula de Teatre de Lleida. La improvisació teatral és una tècnica que havia treballat molt per sobre a l’Aula i a tots ens va fer gràcia seguir investigant en ella. Vam fer alguna trobada amb l’Albert i vam començar a desenvolupar el taller d’improvisació.

- Tot i que la passió pel teatre és un tret evident que us identifica, tots teníeu formació o experiència teatral prèvia al projecte?
A: Tots els que actuem a Improsia tenim formació teatral. És una base fonamental, ja que per fer bona improvisació has d’haver fet moltes obres de teatre de text i has de tenir molt rodatge als escenaris. Mentre improvises, has de ser capaç de crear la història al moment, i això és molt complex i s’ha de treballar amb profunditat.

C: Ara mateix som sis membres: la Bibiana Hinojosa, el José Mellinas, el Joan Castellà i la Núria Castells. Per tant, els cinc inicials i una nova incorporació –la del José–. Fa poquet que s’ha unit a l’equip en Pau Capell, el nostre tècnic de so. I també comptem amb la Judith Rodríguez, la guixetera de La Saleta, que juga un paper important alhora d’acollir al públic en l’experiència de cada espectacle i explicar-los de que formaran part.

- Per què Improsia? D’on surt aquest nom?
A: El nom Improsia va sorgir jugant amb les paraules “poesia” i “improvisació”. Per tant, volíem incidir en aquesta característica de la improvisació: l’art de fer poètica al moment.

C: Tot i que, inicialment, és cert que teníem una altra opció de nom...

A: Sí, és veritat! Era “improvització d’aprop”, però no va acabar de convens, potser perquè havia massa “ps” en tant poques paraules... Finalment, ens vam decantar per “Improsia”.

- Com van ser els inicis d’Improsia? On vareu començar a actuar?
C: Una de les companyes d’Improsia, la Bibiana, era una de les responsables de la sala Pentagrama de Lleida. Va ser ella mateixa qui ens va proposar que podíem fer allí el debut d’Improsia, i tots els membres hi vam estar d’acord.

A: Això va passar al febrer del 2013. I, lògicament, d’aquesta primera actuació en van ser testimonis les nostres famílies (pares, germans, tiets, avis, etc.), els amics i amigues, i els clients habituals de Pentagrama.

C: A partir de la segona actuació, la convocatòria va ser pública. És més, es va promocionar a través de Facebook! Com encara ho fem avui es fa, tres anys desprès.

A: Va ser així com, mica en mica, va anar-se consolidant la companyia. Va ser una bogeria! Inicialment patíem per si vindria o no vindria gent a veure’ns... però vam anar remuntant i el boca a boca ha fet que continuem amb l’espectacle cada dijous.

- Per què a la Saleta? Com va sorgir la idea d’actuar en aquest espai alternatiu?
A: Al Pentagrama vam actuar-hi un any i mig, més o menys, fins al seu tancament. Quan vam arribar en aquest punt, vam cercar altres espais a Lleida ciutat per poder actuar. I la recerca no va ser fàcil...

C: Vam actuar ocasionalment en sales com el Nou Zazen o el Zas. Però, va costar molt trobar un espai per actuar, i no vam tenir ajuda de cap institució.

A: Vam estar intentant arribar a un acord amb l’Ajuntament per emprar el Centre de Cultura Contemporània de Pardinyes (CCCP) però, malauradament, no vam arribar a entendre’ns. Més endavant, vam trobar aquest espai al carrer Ballester, prop de l’Antares, pub que sempre ha promocionat molt la cultura a Lleida.

C: L’espai, que havia estat la seu de la Llibreria Genet Blau durant molt de temps, ens va agradar, tot i que vam tindre’l que arreglar-lo força. L’Albert el va haver de pintar i posar en condicions a consciència...

A: Per sort, ens hem trobat molt recolzats per la resta de companyies teatrals de Lleida. Fins i tot, ells poden gaudir d’aquest espai per assajar, actuar o fer tallers teatrals! Ha vingut a actuar aquí des del Palomo Cojo de Madrid a Víctor Virtuoso de Barcelona.

C: A La Saleta, fins i tot, s’hi fan sessions de màgia (a càrrec de l’Àlex Cabré), reunions culturals, assajos musicals, etc. està molt viva i es pot llogar de manera molt sostenible pel que sigui necessari, culturalment parlant!

- Us heu plantejat actuar en altres espais de la ciutat o fora d’ella?
A: De fet, hem actuat en altres espais un cop establerts a la Saleta, i abans i tot. Per exemple, hem fet actuacions a Barcelona, a la Fira del Teatre al carrer de Tàrrega i hem realitzat actuacions solidàries a Aspid.

C: Estem molt oberts a mostrar la tècnica que treballem.

- Acabeu de fer a 86à secció d’improvisació, en que consisteix cadascuna de les representacions?
C: Demanem al públic que, a mesura que entra a la Saleta i passa per taquilla, escrigui en un paper la primera frase que se l’hi passi pel cap.

A: Mentrestant, nosaltres fa gairebé una hora que anem escalfant motors a l’escenari, per estar preparats per tot...

C: Un cop està tot el públic assegut, fem el nostre crit de guerra, pugem a escenari i comencem! Una mà innocent tria la primera papereta i la incorporem a la primera de les històries i jocs d’improvisació del show.

A: Anem incorporant totes les paperetes al llarg de l’actuació fins que, gairebé al finalitzar, en triem dues a l’atzar, una de les qual serà el títol per la representació següent. Els sets jocs que realitzem poden ser nous o trobats, i en cada actuació acostumen a ser diferents.

C: Alguns són “Vendetta”, “Salt en el temps”, “Telenovel·la” o “Habitació d’hotel”. L’actuació és molt divertida i cadascuna és original, única i irrepetible.

- En aquests papers segur que heu trobat missatges de tot tipus!
A: Doncs sí, perquè negar-ho! La política hi és força present, però també la sexualitat més explícita.

C: En tot cas, nosaltres en fem jocs de paraules i donem el tomb al significat. És tot un repte!

- Quina és la clau de l’èxit d’Improsia Teatre?
C: Crec que una de les claus és la connexió amb el públic. Ells fan una mica de guionistes de l’actuació, i també els fem actuar amb nosaltres com apuntadors o actors. Ens agrada molt el contacte directe amb la gent! La improvisació en sí mateixa també és una peça importantíssima. Som l’única companyia dedicada en exclusiu a aquesta disciplina a Lleida.

A: Tenim ganes de que surti, a l’escena teatral lleidatana, alguna altra companyia d’improvisació, algun “rival”. Seria molt divertit!

C: De totes maneres, hi ha molta gent que no ve a veure’ns perquè té por de sortir a escena (Riures).

A: Jo crec que part també del nostre èxit és que hem fet una mica de “teatre indignat”. Sobretot a l’inici, ja que el teatre és una vàlvula d’escapament per dir el que es pensa. Sempre amb humor, però els temes que més tractem són la crítica social, l’actualitat en forma de sàtira i paròdia. Som una mica el Polònia de Lleida, ja que a través de les nostres improvisacions hem donat veu a molts dels temes que preocupen als ciutadans i a nosaltres mateixos.

- Desprès de tantes representacions, sobta com, tot i ser un projecte consolidat, encara no tingui el suport econòmic que es mereix...
A: És complicat el tema del finançament teatral, ja que sent una associació cultural ara mateix està molt retallat, "condicionat" el fet d’optar a subvencions o a altres ajudes. I, ara per ara, no ens podem permetre funcionar com empresa... Qui sap si més endavant canvia la situació. La gent del nostre públic són els nostres micromecenes.

C: Nosaltres seguirem, sigui com sigui, amb Improsia. I això la resta de companys de professió ho coneixen molt bé i segur que surten en breu més iniciatives com la nostra.

- Com es veu la companyia Improsia Teatre d’aquí cinc anys? Quines perspectives teniu?
A: En realitat no ens ho hem proposat mai...

C: Improsia Teatre som una petita família, i això és nota a escena i ens agradaria que seguis sent així. Actuar és vital per nosaltres.

A: Potser, amb el temps, treballem amb altres format, per exemple, monòlegs improvisats o algun text clàssic amb parts improvisades. Ens agradaria que els nostres seguidors ens fessin propostes i podríem treballar-hi.

C: D’aquí cinc anys també ens agradaria que hagués més sales que poguessin acollir espectacles teatrals. Fins i tot, estaria molt bé fer petites gires en diversos locals de la ciutat de Lleida o d’arreu de Ponent.

- Si tinguessis l’oportunitat d’adreçar-te a les autoritats pertinents, que els hi diríeu per a que afavorissin la situació de les companyies teatrals de Lleida?
A: Ens agradaria que redescobrissin la cultura de la ciutat, que obrissin els ulls i que escoltessin el que hi ha.

C: Com solen dir, “al pot petit hi ha la bona confitura”. Les grans despeses en el Teatre no asseguren ni la seva qualitat ni la seva originalitat.

- I que l’hi diríeu al públic?
A: Ens agradaria que ens aportessin més idees i títols per a les actuacions a través del nostre Facebook. També voldríem que ens suggerissin millores.

C: Ens fa molta gràcia que ja ens reconeguin pel carrer! I, sobretot, ens agrada que vinguin i gaudeixin amb nosaltres.

A: Creiem que els hem fet partícips de grans i bons moments. Fins i tot, a escena, hem ajudat a crear alguna parella.