Jump to navigation
Ens reunim a la seu de l'Agrupació Sardanista de Mollerussa just al costat de la Federació Sardanista de les Comarques de Lleida, com és que la seu està ubicada a Mollerussa?Perquè és geogràficament més cèntrica i hi va haver una donació de l’Ajuntament.
Quin és l'objectiu pel qual es va crear la Nit de la Sardana?Hi ha concursos a cada poble però no hi ha un concurs de totes les colles de la demarcació de Lleida, així que la Nit de la Sardana és com la festa de final de curs, per aglutinar a tots els sardanistes. Havia de servir per lliurar els diplomes i trofeus a les colles, que fins llavors es feia a l’últim concurs de colles que, per calendari, sempre coincidia a Balaguer. També es va crear per poder fer una celebració més gran, per a que les colles veiessin un altre ambient, visitant diferents localitats... Aleshores es van crear els premis Rotllana i Sardalleida, que es fan per sectors, un premi Rotllana als aplecs, a les colles, a l’ensenyament de sardanes a les escoles... en definitiva s’entreguen a persones que treballen i han treballat per les sardanes, és com els Òscars de les sardanes.
Que n'espereu de fer-la a Mollerussa?A mi m’agrada que vingui la gent a Mollerussa, jo sóc molt mollerussenca i m’agrada potenciar el meu poble. Tens feina i tens l’enrenou d’organitzar-ho tot, però t’agrada que hi pugui assistir la gent, que vinguin a visitar el Museu de Vestits de Paper, l'Amistat... i així el nom de Mollerussa va corrent. I a més a més, ens coincideix amb el nostre 35è Aplec de la Sardana i clar, ja és fer més celebració i ens agrada que coincideixin amb números rodons ja que té més repercussió, fa 5 anys ja vam acollir la 15a Nit i el nostre 30è Aplec.
Quines novetats hi ha respecte a edicions anteriors?L’estructura de la festa es si fa no fa sempre la mateixa, però aquest any hi ha moltes més novetats que en edicions anteriors: l'espectacle 'Si fas sardanes... et divertiràs!', del grup Polcasol, l'estrena de l'espectacle 'RecorDansa', un muntatge del Grup Sardanista Estol al costat de la Cobla Jovenívola d'Agramunt i amb la col·laboració del Grup Escènic Agramuntí.
Altres novetats són el Correbars, el fotocall o un concurs de selfies i acabarà amb una disco-mòbil, a tot això ho han anomenat 4.0. Aquestes novetats es fan per trencar una mica i que sigui també una nit festiva.
Ara bé, nosaltres recomanem l’espectacle RecorDansa, que s’estrena en primícia a Mollerussa i és gratuït, esperem que sigui tot un èxit. L'obra és una barreja de diverses disciplines, dansa, sardanes, esbart i música en directe. En aquesta s'hi farà una representació de la sardana des d’un bon principi fins ara, un recorregut en el temps a través del fil conductor d’un bagul.
Quanta gent s’espera que hi assisteixi?L’assistència que hi esperem és d’unes 300 persones. Hi ha diferents activitats al llarg del dia, així que creiem que el públic anirà variant, una part es fa a l'Amistat i l'altra al Resquitx on el sopar té un cost de 20 euros i ja hi entra tot el que hem comentat abans: sopar, Correbars, disco-mòbil...
Com es troba la salut de la sardana arreu de Catalunya i a Ponent?A les Terres de Ponent anem fent bastantes activitats, a fora hi ha moltes més colles també t’ho he de dir. Aquí no en comencen massa de noves però les que hi ha es mantenen.
Hi ha el perill de que no hi hagi salt generacional? Com es podria corregir?El canvi generacional hi és, el que passa es que falta gent d’entre 20 i 35 anys i el repte és com arribar aquest públic, amb els xiquets també passa, saben ballar sardanes, perquè han fet sardanes a l’escola, saltem i ballem... i en alguna ballada venen i ballen sardanes i veus que els seus pares també en saben, i et preguntes, i perquè no venen més sovint? Cada vegada que fem un aplec o una festa com aquestes, també et preguntes, que hem de fer per captar la seva atenció?
A l’Agrupació sardanista entre socis i simpatitzants arribem a les 300 persones. I per exemple a la mostra d’entitats veus que la gent s’interessa, però ens falta trobar aquest punt entre que la gent s’interessa a que ballin, com ho fem?
Com van anar les sardanes a la plaça? Esteu preparant altres accions? Cursos de sardanes o altres?Si, les sardanes a la plaça van anar molt bé, i també aquest any hem organitzat tres cursos diferents de sardanes, on s’hi ha apuntat unes 70 persones. I aquestes persones si que han anat venint amb les ballades. Però si l’any que vé aconseguíssim que els qui s’apunten al curs fossin d’una generació anterior, obriríem una ampolla de cava. Perquè si cada cop podem anar involucrant gent més jove, serà una manera d’anar sumant gent.
Quin és el futur de la sardana?Jo veig que aquí anem fent, som com formiguetes, nosaltres si tenim permís i podem treballar pel poble i sortir a fer activitats pel poble jo hi veig un bon futur. Ara, generalitzat? No ho sé.
I a nivell d’evolució d’aquí a uns quants anys es ballarà la mateixa sardana?No ho crec, haurà evolucionat segur, jo crec que els punts lliures s’acabaran imposant. Al segle XIX quan el Pep Ventura va reestructurar i ampliar la cobla i allargar la sardana, en aquell moment també hi deurien haver hagut dubtes, però els canvis que va proposar van tirar endavant. I el mateix amb el Santi Arisa al començament amb la Sardanova que hi havia sardanistes que no ho podien ni sentir, però en aquest segon cas, es va quedar estancat, no va quallar.
Ara mateix està triomfant molt el punt lliure, molt més divertit, molt més engrescador i la gent que no ha ballat mai una sardana això li entra, veu que no es tant estàtica com l'execució tradicional que és basa en la interpretació de la sardana, els aires, els salts... Com anècdota, quan es va fer la final dels punts lliures a Mollerussa, un dels sardanistes joves que hi participava a la final, em va comentar que havia començat a ballar sardanes ballant punts lliures, o sigui que ell quan va començar a ballar sardanes no sabia ballar sardanes, però clar com que els punts lliures ja segueixen l’estructura de la sardana poc a poc ja vas aprenent la clàssica.
El que si que està tirant molt i aquest any a Mollerussa vam gaudir moltíssim del concert de sardanes, perquè la cobla va introduint instruments nous, tradicionalment són 11, i ara s’hi està introduint nous com la percussió, o un baix, la guitarra costa més perquè té una sonoritat molt més fluixa comparat amb la resta d’instruments. I tot això li està donant altres sonoritats a la sardana i li dona un aire completament diferent.
Les innovacions s’han de basar amb la tradició i més parlant de cultura, la base hi ha de ser, si que s’ha d’innovar, per molt que triomfin els punts lliures, una ballada de colla de lluïment es una ballada de colla de lluïment, l'essència hi ha de ser, una cosa no substitueix l’altra, han de ser complementàries.
El repte que té la sardana és adaptar-se als nous temps i saber trobar l’equilibri entre la tradició i la innovació. És molt fàcil de dir, però si que s’ha d’anar fent i intentant coses noves, una prova és la innovació que hi ha en aquesta edició de la Nit de la Sardana, que la Federació de les Terres de Lleida i des de l’Agrupació de Mollerussa han apostant fort i es proposen activitats molt innovadores.
Que n'espereu de poder ser Capital de la Sardana 2016, que s'aconseguiria amb això?Fins al 2012 es celebrava amb el nom de Ciutat Pubilla, s’hi estrenava una sardana, s’hi feia un monument a la sardana, lliurament de premis i una ballada de sardanes, però això era un sol acte a l’any. En canvi ara amb el nou format, la Capital de la Sardana, l’avantatge és que s’aglutinen les 5 actuacions més importants del món sardanístic a nivell de Països Catalans en una sola ciutat i en el cas de que el divendres 28 de novembre Mollerussa en fos l’escollida, seria la quarta Capital de la Sardana des que el projecte es va modificar el 2013. Els actes començarien el febrer del 2016 i acabarien el febrer del 2017. Llavors s’acoseguiria que vingués molta gent de fora, sardanistes de tot Catalunya i llavors a treballar i difondre Mollerussa per tot arreu, nosaltres treballem per dues coses, per la sardana i per Mollerussa.
Què ens recomanes per sortir de casa?Una passejada a l’estany d’Ivars. Cada cop me’l trobo més maco.
