Jump to navigation
Ivet Eroles | Foto: Surtdecasa 1. 'Dones al marge' (Editorial Fonoll), d'Ivet Eroles Assenyalades per uns crims de bruixeria que, anys després, els mateixos executors desmentirien, moltes dones rurals de Catalunya van ser jutjades i executades sota la mirada del veïnat còmplice. La periodista Ivet Eroles Palacios (Santa Maria de Meià, 1988) diu que el Pirineu català va ser l'origen d'aquesta cacera de bruixes. Per això, en el seu primer llibre 'Dones al marge: Bruixes i altres històries d'estigma i oblit' (Editorial Fonoll), se centra en la zona de Ponent i els Pirineus per donar veu a catorze dones que, des del segle XVI fins als nostres dies, han viscut al marge del que exigia la societat.> Llegiu l'entrevista aquí
Sebastià Portell | Foto: Cedida 2. ‘Les nenes que llegien al lavabo’ (Ara Llibres), de Sebastià Portell Entre l'assaig i la narració, 'Les nenes que llegien al lavabo' (Ara Llibres) de Sebastià Portell (Ses Salines, 1992) és una crítica a l'elitització de la literatura, una reflexió cap a la idealització dels cànons i el qüestionament des de l'arrel de tot el panorama literari. Alhora, l'últim llibre del mallorquí, establert a Barcelona, és també una oda a la infantesa i al plaer de la lectura sense prejudicis que facin de punt de llibre. "Quin va ser l'últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust?", ens pregunta només començar el llibre. Avui li robem uns minuts per preguntar-li nosaltres a ell.> Llegiu l'entrevista aquí
Pol Guasch | Foto: Arnau Martínez3. 'Napalm al cor' (Anagrama), de Pol Guasch Pol Guasch (Tarragona, 1997) acaba de publicar ‘Napalm al cor’, Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021. L’autor presenta uns personatges víctimes d’un munt de violències: el desarrelament, l’homofòbia, la precarietat... Situa la història en un lloc insòlit, un territori militaritzat i amb una llengua que s’imposa per sobre d’una altra que desapareix. El protagonista, de qui no coneixem el nom, diu que anota el futur, però la novel·la també parla del passat i del present. No és una distopia qualsevol, Guasch escriu un trencaclosques inacabat, "una peça d’orfebreria", explica ell mateix, perquè segons l’autor la literatura ni ha d’ordenar ni ha de consolar.> Llegiu l'entrevista aquí
Borja Bagunyà | Foto: Andrea Genovart4. 'Els angles morts' (Edicions del Periscopi), de Borja BagunyàEl rival d’en Morella s’emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava. La Sesé assisteix un part la nit de Nadal que l’obsessionarà. I l’Olof busca per Europa alguna cosa que no troba als Estats Units. El triangle que formen aquests tres personatges protagonitza ‘Els angles morts’ (Edicions del Periscopi, 2021), la primera novel·la del professor de teoria literària, cofundador de l’Escola Bloom i escriptor Borja Bagunyà (Barcelona, 1982). El llibre s’endinsa en un univers de persones que van a la cerca d’una obsessió i que Bagunyà crea i recrea a base d’excessos, deformacions i a través d’un punt de vista irònic i crític de la societat i les institucions que els acompanyen.> Llegiu l'entrevista aquí
Anna Gas | Foto: Cedida5. 'El pèndol' (Edicions Proa), d'Anna Gas Primer va ser la poesia, amb 'Crossa d'aigua' (Editorial Fonoll, 2017) i 'Llengua d'àntrax' (Edicions del Buc, 2019), i ara s'ha fet pas en el relat curt. No hi ha gènere literari que se li resisteixi a Anna Gas (Barcelona, 1996), que amb un conjunt de contes ha estat guardonada amb el Premi Mercè Rodoreda 2020. 'El pèndol' (Proa, 2021) ens fa descobrir que, per molt que les amaguem, els humans tenim desgràcies i pors que hem de començar a deixar sortir a la superfície.> Llegiu l'entrevista aquí
Irene Pujadas | Foto: Blanca Àlvarez Mató 6. 'Els desperfectes' (L'Altra Editorial), d'Irene Pujadas Menjar cigrons amb capipota als peus del llit d’un familiar moribund. Que et caigui un nadó i se’t trenqui en bocins. Els contes del recull ‘Els desperfectes’ (L'Altra Editorial, 2021) d’Irene Pujadas (Sant Just Desvern 1990) li treuen ferro a la vida i a la mort a través de l’humor negre i de l’acceptació de l’atzar. Guanyadora del Premi Documenta 2020, juntament amb ‘Les closques’ de Laia Viñas, l’escriptora debuta amb un primer llibre d’històries entre el que podria ser real i el que se’n va de mare.> Llegiu l'entrevista aquí
Laia Viñas | Foto: Cedida 7. 'Les closques' (L'Altra Editorial), de Laia Viñas La periodista xertolina Laia Viñas Abadie (Xerta, 1997) ha resultat guanyadora del Premi Documenta amb 'Les closques. Amb la història de l'Arnau i la seva filla, Viñas ens atrapa en un relat de retrobaments del qual el jurat n'ha destacat "la maduresa literària i la complexitat narrativa". 'Les closques' s'ha publicat a L'Altra Editorial.> Llegiu l'entrevista aquí
Albert Pijuan | Foto: Angle Editorial 8. 'Tsunami' (Angle Editorial), d'Albert Pijuan Tota acció té conseqüències. Que els ho diguin als tres cosins protagonistes del llibre d'Albert Pijuan (Calafell,1985), fills dels fundadors d'un grup turístic a qui un tsunami els enganxa a un nou hotel d'Sri Lanka on gaudeixen del privilegi de ser rics. La novel·la de l'escriptor i traductor penedesenc, la tercera que escriu després d'alguns treballs de teatre i algun de poesia, li va fer guanyar el Premi Pin i Soler de novel·la del 2020.
Cinta Arasa | Foto: Albert Salamé9. 'Paraules, flors i pòlvora' (Animallibres), de Cinta Arasa L'obra de Mercè Rodoreda ha traspassat fronteres, però hi ha aspectes de la seva vida que encara són prou desconeguts. L'escriptora Cinta Arasa (Tortosa, 1978) ha pres l'adolescència, una de les etapes vitals menys conegudes de l'autora de 'La plaça del Diamant', com a punt de partida per escriure 'Paraules, flors i pólvora'. Dirigida sobretot a un públic juvenil, imagina com haguessin pogut ser els quinze anys d'una autora inquieta, amb un profund amor per la llengua catalana transmès pel seu avi juntament amb un fort esperit de lluita i de compromís. 'Paraules, flors i pólvora' és el títol amb què 'L'Isard', la col·lecció juvenil d'Animallibres, comença nova etapa.> Llegiu l'entrevista aquí
Martí Sales | Foto: Cedida10. 'Aliment' (Club Editor), de Martí SalesEl nou llibre de l'escriptor, traductor i músic Martí Sales (Barcelona, 1979) neix en un d'aquells instants abans de menjar-te unes bones croquetes, "el buit que anticipa el desig", diu Club Editor. Cançó, epistolari, poesia, rondalles... Els gèneres que utilitza són variats, però tots comparteixen el plaer d'explicar històries i de menjar, amb gana o sense. La cuina n'és el fil conductor i tot el que hi relata parteix d'experiències pròpies i alienes que ha anat recollint els últims cinc anys.
