Laia Viñas: "No es pot escriure sense haver llegit molt abans"

La periodista de Xerta ha guanyat el Premi Documenta 2020 amb la novel·la 'Les closques'

Roser Regolf

30/11/2020

Llibres

La periodista xertolina Laia Viñas Abadie (Xerta, 1997) ha resultat guanyadora del Premi Documenta amb 'Les closques', una novel·la que ha estat guardonada en modalitat ex-aequo juntament amb 'Els desperfectes' d'Irene Pujadas. Amb la història de l'Arnau i la seva filla, Viñas ens atraparà en un relat de retrobaments del qual el jurat n'ha destacat "la maduresa literària i la complexitat narrativa". 'Les closques' s'ha publicat a L'Altra Editorial, aquest mes de març.

Ha estat tot un procés d'aprenentatge i n'ha sortit una història sense pressa

- Ets periodista, bona lectora i ara també escriptora. Com comença la passió per les lletres?
La veritat és que m'agrada més llegir que escriure, és un hàbit que tinc des de molt petita. A l'institut ja em deien que escrivia bé, però també em van deixar força clar que era una feina sense futur, potser per això em vaig decantar pel periodisme.

- Quan es comença a gestar 'Les closques'?
Mai havia escrit un diari personal o contes i, evidentment, tampoc una novel·la. Va ser durant la carrera, per fugir una mica de la rutina, quan vaig començar a escriure petits fragments i, fa uns dos anys, en veure que tenia molt de material, vaig decidir unir-lo en un llibre.

- Per tant, és una història creada a foc lent...
Sí, i m'ha agradat disposar de tot aquest temps, m'ha anat bé per reflexionar, per seguir idees i prendre apunts de moltes coses que al principi m'anaven grans. Ha estat tot un procés d'aprenentatge i n'ha sortit una història sense pressa.

- Què hi podrem trobar a la teva òpera prima?
'Les closques' és la història de l'Arnau, un home que es retroba amb la seva filla de vuit anys. La novel·la explica el retrobament i com s'acostumen a viure junts, però en paral·lel també acompanya a l'Arnau en totes les etapes de la seva vida, el que fa que entenguéssim perquè és com és i fa les coses que fa.

- Etapes de la vida del protagonista que passen, en gran part, al Delta de l'Ebre.
L'Arnau naix allí, per això una bona part de 'Les closques' passa al Delta de l'Ebre. És un paratge que, tot no estar precisament al costat de casa, m'inspira molt i és ideal per situar-hi una novel·la.

- Quan parlem d'una closca ens referim a una cosa dura, que protegeix... Per què aquest títol?
Entre tots els que em vaig plantejar vaig escollir aquest perquè té a veure amb una cosa concreta del llibre i al mateix temps no. Hi ha una part de simbologia que només s'entén quan es llegeix la novel·la.

- En quin moment decideixes presentar-te al Premi Documenta?
Quan vaig començar amb la novel·la no tenia cap objectiu concret. Sí que vaig pensar que si quedava bé potser podria moure-la per alguna banda, però mai m'hagués imaginat que el publicaria L'Altra Editorial. Fa molts anys que segueixo el premi i em compro els llibres que el guanyen, no t'enganyaré dient que l'any passat no vaig llegir-me la convocatòria, però encara no tenia la història acabada. En canvi, el confinament em va servir per revisar tot el material i ordenar-lo, i al setembre vaig presentar el manuscrit.

- El jurat ha destacat "la maduresa literària i la complexitat narrativa" de la teva obra.
La meva editora em va dir des d'un principi que l'havia sorprès molt que, tenint 23 anys, hagués escrit una història bastant tradicional. Suposo que com m'agrada molt la literatura catalana he acabat escrivint el que consumeixo.

- També han lloat la construcció dels personatges.
Hi ha molts personatges més enllà de l'Arnau i la seva filla. De fet, he utilitzat al protagonista com a eix central, però al seu voltant hi ha amics, família... a mesura que creix va canviant de ciutats i de forma de vida i això fa que entren nous personatges secundaris. Al final l'Arnau ha sigut l'excusa i el fil conductor per conèixer les històries de molta altra gent.

- En què t'inspires per donar-los-hi vida?
M'agrada fer volar molt la imaginació en aquest sentit. No m'inspiro tant en persones que conec, sinó que prefereixo construir perfils ficticis que em resulten interessants.

- Com a lectora insaciable que ets, consideres que els llibres t'han aportat part del teu estil com a escriptora?
Totalment. Crec que no es pot escriure sense haver llegit molt abans. Mentre llegia m'han vingut idees al cap per reforçar l'estructura i l'estil de la meva història, alhora que han sigut una empenta per utilitzar certes formes d'escriure determinades. Un exemple és que no em sentia còmoda escrivint diàlegs directes, però no tenia del tot clar si era correcte escriure'ls sempre de forma indirecta, si m'estava saltant alguna norma no escrita, i llegir 'Milkman' d'Anna Burns em va donar la valentia per apostar per aquesta forma d'escriure.

- Com has rebut la notícia de ser guanyadora, juntament amb Irene Pujadas, d'aquest premi?
Amb molta alegria. És veritat que sempre hi ha un bri d'esperança, sobretot en el moment que entregues el manuscrit, però no m'ho esperava. M'ho van comunicar fa unes setmanes i em va agafar fora de lloc, encara em costa de creure que dintre d'uns mesos podré tenir un llibre meu a les mans.

- Encara haurem d'esperar per llegir-te, però aquest reconeixement creus que t'animarà a seguir escrivint?
Penso que sí, que si aquesta primera novel·la va bé i la gent s'interessa pel que escric pot tenir una continuïtat. Encara no tinc res preparat ni pensat, però m'agrada escriure i m'ho passo molt bé fent-ho, així que suposo que aquest premi és el primer pas de moltes coses.