Jump to navigation
L'Oriol ens rep al seu menjador. La casa és plena de les seves obres. Un domini del dibuix excepcional es barreja amb una potent personalitat pictòrica. Gàgnsters, mafiosos, mostres i personatges impossibles s'entrecreuen amb una herència artística que beu tant dels artistes més expressionistes de principis de S.XX com de l'estil més luxuriós propi del París de finals del XIX. Hi ha molt de passat en l'art de l'Oriol, s'hi intueixen grans figures de la història de l'art, però també curiosos individus que semblen sortits de la petita pantalla, pertanyents a alguna serie de la HBO. El seu món pot ser dur i grotesc, desgravat o colpidor, però es nota que no li tremola el pols. Els més de vint anys de dibuix han donat els seus fruits i els primers passos cap a un èxit més que merescut. Aquest dijous serà a l'Ateneu Candela de Terrassa presentant 'La piel del oso' dins el cicle de 'Febrer negre'. El dia següent surt el seu darrer treball, 'Les 3 fruits'. Entre una cosa i l'altra no para. Ha tingut, però, una estona per nosaltres:
-T'has introduït al mercat professional mitjançant el panorama francès. Consideres que aquí la cosa és molt més complicada?És una qüestió de medis de producció. El mercat franc-belga funciona molt bé. Hi ha molta més cultura del còmic. Fer un còmic per Espanya, al preu que te'l poden pagar aquí, no té res a veure amb el que et donen allà, amb la qual cosa pots fer un producte de molta més qualitat.
-Com va ser aquesta incursió en aquest nou món?La primera vegada que hi vaig anar va ser per un viatge amb la Joso. Havia guanyat un concurs de targetes i el premi era anar a Angouleme. Quan vaig ser allà vaig veure clar que volia treballar per ells.
-D'on parteixes davant del full en blanc? Quins són els teus referents?Això canvia una mica segons l'època en que et trobis. Fa poc he descobert en Joaquim Mir i m'inspira molt el seu cromatisme. He tingut també sempre present en Christof Blain. Depèn del moment...
-Com es dóna el primer contacte amb Zidrou, el guionista amb el qual treballes?Un editor, després d'haver vist com treballava, em va donar tres contactes. Vaig escollir a Zidrou perquè un company de treball me n'havia parlat molt bé i perquè, entre altres coses, era l'únic que parlava espanyol. Vaig presentar-li alguns dissenys sense conèixer-lo del tot. Vaig saber que era algú molt potent després. No havia llegit res seu i vaig al·lucinar, no tenia en compte el seu talent. Ens hem anat coneixent. No necessita treballar amb mi i m'ha escollit donant una oportunitat a algú que comença.
-Dibuixant còmic creus que el teu treball queda supeditat al guió, que no és del tot lliure?En el meu cas penso que són dos arts implicant-se. El guió de Zidrou sense els dibuixos no hagués servit de massa. Els meus dibuixos sense la seva història no s'haguessin entès. Ens complementem. Amb 'Les 3 fruits' ell em va llençar la idea que tenia i a mi aquest món medieval i fosc em va encaixar. Ens enriquim l'un a l'altre.
-Què n'opines de com estan considerats els dibuixants de còmic? Encara costa molt dir que són artistes, que la seva obra és art...Al final, per a molta gent, el que fem encara són ninots. Sempre serà diferent fer un còmic que tenir un quadre exposat a algun museu. Però de fet, quan em pregunten, no responc mai com artista, no m'hi veig reflectit. Jo sóc dibuixant de còmic.
-Dijous tens la presentació de 'La piel del oso' a l'Ateneu Candela a propòsit del cicle del Febrer Negre. Tens algun format en ment?A mi m'han convocat a les set i mitja i ja està. M'agrada fer coses a Terrassa, et trobes amb els col·legues i és una oportunitat per veure gent coneguda. No sé res més. Allà estaré.
