Foto: 

cedida
Imatge promocional de 'La Guerrilla dels Cossos'

La Guerrilla combat qüestionant els Cossos

El col·lectiu 'La Guerilla dels Cossos' presenta el seu projecte a l'Ateneu Candela de Terrassa
Anna Fernández
,
13/01/2015
Activa't
Són només dones, de moment. Feministes, però no estrictament. Malgrat en el grup encara no hi ha cap home, la porta és ben oberta per qui vulgui dir la seva. I és que 'La Guerilla dels Cossos' no és només un grup feminista (en tot cas, si fos així, podríem dir que hi ha tants matisos en el discurs feminista com integrants té el col·lectiu), tampoc és un grup de recolzament o un espai de debat merament polític. Hi ha debat, evidentment, també conversa, punts de vista i, per damunt de tot, una clara intencionalitat de canvi en el qual el nostre cos -bé sigui femení, masculí, prim, gras, blanc o negre- deixi de ser un condicionant o una presó per esdevenir, per fi, la nostra eina més útil, la que faci possible un món on les personalitats individuals prenguin el poder i el control total de la pròpia voluntat.
El cos ja en té prou i demana a crits una guerra. No pas una guerra violenta, sinó més aviat freda, des de les paraules, la reflexió i el poder de les preguntes. Preguntes que ens facin obrir la ment per alliberar el cos

Aquest grup que començà a gestar-se ara fa dos anys entre les taules del bar de l'Ateneu Candela i els llibres de Synusia, al pis superior, està format per un seguit de dones joves, ben diferents entre sí, amb conjuntures diverses, però amb certes inquietuds semblants. Ganes de debat, de conversa i una sòlida voluntat per qüestionar-se certs temes, moltes vegades sospitosament incòmodes, és el que uneix aquest col·lectiu que cada dilluns al vespre es reuneix per trobar, poc a poc, noves maneres de mirar i mirar-nos el cos.

Es fan dir 'La Guerilla dels Cossos' i és ben bé una declaració d'intencions. Sembla que en ple S.XXI, on les màquines i la tecnologia han pres la possessió del món i, en certs aspectes, de moltes ments, ara que tota aquesta onada d'informació constant predetermina allò que hem de dir i pensar és el moment de fer combatre el cos. El cos que ja en té prou i demana a crits una guerra. No pas una guerra violenta, sinó més aviat freda, des de les paraules, la reflexió i el poder de les preguntes. Unes preguntes que ens facin obrir la ment per alliberar el cos. Aquestes són les motivacions i els punts de partida de La Guerilla que, com bé ens expliquen, pretenen donar veu i suport a tots aquells col·lectius o persones que per raons de gènere, procedència, raça o orientació sexual s'han sentit oprimides i han vist com el seu cos, lluny de ser un avantatge, les determinava i classificava de manera injusta, dicotòmica i, bàsicament, estreta de mires. Una mirada indubtablement filla de l'heteropatriarcat.

Després d'un any de consolidació, de coneixement, d'assentament de bases i d'enfocament teòric, La Guerilla ha decidit fer-se veure, sortir enfora i és per això que el proper dissabte 17 de gener podrem escoltar la seva veu, que són múltiples i n'és una, decidida i amb les idees clares. Elles mateixes expliquen que malgrat que ja fa temps que es reuneixen, assisteixen a manifestacions, s'informen i promouen certes lectures, entre d'altres activitats, fins ara no havien pres la iniciativa de presentar-se perquè creien necessari sentir-se un grup sòlid i cohesionat. Els seus objectius, a partir d'ara, són els de crear xarxa amb la resta de col·lectius del Vallès amb propòsits semblants, enfocar les vies de lluita des d'una perspectiva diferent -més integradora i àmplia, on qualsevol grup o individu, per les causes que siguin, pugui sentir-s'hi identificat- i crear, pas a pas, nous espais de trobada cada cop més grans i més oberts a tothom. És cert que durant les últimes dècades hem viscut episodis de moltes ramificacions dins d'aquest tipus de col·lectius -teories queer, feminismes de la igualtat, de la diferència, grups antiracials, de suport i visibilitat a homosexuals i transsexuals...-, però potser ara és el moment d'originar nous punts d'encontre on tots puguem tenir-hi cabuda i on la raó de ser sigui la mateixa: l'opressió al nostre físic i la voluntat de viure deslliurats d'aquestes cadenes que ens hem anat construint tan sols pel fet d'haver nascut dins d'un cos determinat.

El dia 17 trobarem un contacontes de tots els colors, per a nens i nenes, sense separacions de gènere o sexe, on es posarà de manifest aquest tipus de literatura infantil lliure de classes i directrius socials. Després, podrem veure varis espais participatius, tallers i debats oberts i gaudir d'un bon sopar amb concert i festa inclosa, amb la participació de This is Riot i Las Primas de MaryJane.

La Guerilla treu el cap i trepitja fort per construir nous camins. No saben on porten però tenen clar que aquesta militància depèn de tots i cadascun de nosaltres.
 


 

 

 

A

També et pot interessar