Jump to navigation
Anava a parlar del concert de Los Punsetes al CityHall (BCN) però passar aquests dies nadalencs amb la meva família Vallesana i passejar pels suburbis mentals de la nostra Joventut em va fer recordar les paraules d'un savi del baix Montseny: Ultralocalisme o mort!. I com que vaig passar el Sant Esteve fotent-me els Canelons amb els amics de La Llançadora a Sabadell escriuré sobre aquest festivalet de quatre bandes anomenat CaneloniFest!
Total, ja portava uns quants dies de ressaques empalmades: El Clàssic Botellon Nadalenc a Vallparadís, dinars de Nadal, i nits interminables al Reina. Les sobretaules m'havien fet perdre la raó i ja nomes pensava en acabar de regar aquesta bacanal, la grande bouffe, amb una escapada a la ciutat de la Sevaendra. Algú em va dir que les noies de la Creu Alta muntaven una festa amb música en directe i mitges estripades. Em vaig reunir al local Esmolat amb Les Dents per fer unes copetes de Whisky On The Rocks tot esperant a l'Eva "la rubia original" que ens portaria a Sabadell.
Ni baixar del cotxe la vam deixar que ja enfilàvem cap al Velòdrom. Allà m'hi vaig trobar al Miguel Àngel Blanca i al German que estaven preparant els instruments de les seves bandes. I així, saludant al personal, la vaig veure darrere de la paradeta de les samarretes. Vaig notar com si ja la conegués. La seva mirada tímida però franca i la dolçor amb la que tractava a la gent eren tot allò que hom pot imaginar d'un àngel enmig d'una ressaca nadalenca de torrons i cava, però amb la proximitat de la filla del forner de la cantonada.
Em van despistar els primers acords dels Midori, començava el primer concert i la primera cervesa de la vetllada. Tot estava tranquil, la música acompanyava una calma que de totes totes feia témer que precediria la tempesta. Anar al bany, un glop de birra, el Salvaje que diu que li vaig donar un CD de les Dents, un altre glop al bany, un cigarro. I, de sobte, apareix en Gustavo amb Laura de “El llop de Wall Street” però amb un somriure com el d'un nen petit que obre els regals dels reis enganyat per un pares primerencs. Sempre és agradable parlar amb en Gustavo i un ratet amb l'Engui dels Saurs. Per cert, tinc un missatge per a L'hereu Escampa i en Mau Boada: Pilleu al puto Peri dels OPATOV per fer les trompetes d'Aladelta i de FunkDaga per als directes si el teniu aprop!
Els Brut ja estaven a l'escenari (Escolteu-los, ja!) i la gent s'animava més i més. Van tenir un petit problema amb un cable però això no va aturar el concert ni molt menys minvar la qualitat del mateix (i per si us ho pregunteu, quan vaig tullit parlo així també. Petulant fins la mort). En acabat van pujar els Salvaje Montoya. La seva energia va omplir tots els racons del bar del Centre Cívic, amb ells va començar a brollar a més dels espirituosos la suor i la sang "em vaig pensar que incendiaríem la vella Europa", els turmells se'm van encetar de la ballaruga i les ulleres se'm van entelar per culpa de la transpiració extrema a la que ens vam sotmetre.
En acabat, quan ja pensàvem que el peix estava tot venut (de fet no pensàvem gaire ja) van aparèixer El Tercer Semestre. Grata sorpresa, rock progressiu del bo, bateria enèrgica, senzilla però potent, guitarra indie, tranquil·la però sense pausa, i el baix, el baix eren focs artificials!
Birra, birra, pixa, pixa, birra, piti, ron-cola... Joder l'alcohol m'estava enverinant la sang i el cervell, i parlava amb els nois dels grups per tenir contactes per possibles concerts a Terrassa i Matadepera quan, de sobte, un glop endins, un pèl menys de cervell. Suficient per encarar un tímid somriure i un lamentable "Hey! Hola, què tal?" Cla-si-cal! Tampoc va ser ruïnós, però podria haver estat millor. Li vaig preguntar si ella organitzava els concerts, vam xerrar sobre que malament que estem, que no hi ha concerts i recordo posar la pota molt fortament amb alguna cosa d'un nòvio o jo que se què. Total, la conversa es va acabar i les mirades fortuïtes van ser el que em va quedar de la nit.
Quan el Dj punxava refregits de l'any passat i ja no ens quedava vergonya dins els gots, va aparèixer la "reina del baile, la reina del mal" a fer culotes i jo li vaig ensenyar el cul a un Speaker amb un Bigot tot pujat de fums, la veritat es que feia força riure. Després d'un rato fent el prèssec dins i fóra vam decidir anar a fer "la última copa" a La República. Es veu que el ballarí havia quedat amb una noia a la que li havia estripat les mitges al primer minut (després descobriríem que ella tenia nòvio). Allà a La República vam descobrir un grupet de noies desemparades de les quals vam voler treure profit: la primera, l'amiga no tan guapa, un target assegurat que va agafar en Pitzi per banda i li feia carantonyes al costat de la barra. La segona, l'amiga guapa, alta i tonta. La tia va treure un pal per fer-se selfies al mig de la discoteca, segurament li va regalar un amic invisible o un familiar (Dios los cría y ellos se juntan). Aquesta no va caure, segurament buscava un home gamba, d'aquells que se n'aprofita tot menys el cap (amb aprofitar vull dir rexupar l'oli que no es posen al plat per untar-se'l pels pectorals). I finalment la tercera, una noia baixeta mal-humorada. Jo t'aviso noia: si no pilles no és perquè les teves amigues estiguin millor, és perquè tu ets una vinagre "a tus amigas mejor las olvidas" d'acord?
De camí cap a casa fèiem força pena tots exceptuant la parejita feliz. M'agradaria dir-vos que "ya no hay reglas, entre sus piernas" però... la veritat tots vam tornar a casa ben desfets (merci Vila i Eva per portar-me a casa). Jo, personalment, vaig donar dues-centes voltes al llit, em buscaven uns ulls, però jo no els trobava. L'endemà amb la ressaca busca un rastre que no existeix.
Escolteu la Banda Sonora del blog a Spotify: BSO #03 (CaneloniFest)SalvajeMontoya - Cataratas en MontserratSalvajeMontoya - Sal-Va-Je!SalvajeMontoya - La HuidaSalvajeMontoya - SecretoSalvajeMontoya - LadyPiñata
Director artístic per l’ESCAC, l’Alfons és molt conscient del vessant artístic. Ha estat baixista de varis grups de la ciutat i ara ho és de Les Dents Afilades. És també un dinamitzador en potència. Ha organitzat el primer Esmolat Rock, col·labora amb Sofar Sounds de Barcelona i fabrica instruments amb material reciclat sota la marca Red Neck Luthier.
