"Un lloc on caure mort": IN-EDIT, Càndid Coll, els Gatets i la Policia.

Aquella tarda havia quedat amb en Claudi, un estudiant de la ESCAC i guitarrista als Power Burkas, per xerrar del nostre projecte comú de concerts Egarencs. Ell em va dir que faria tard perquè havia quedat amb una famosa i guapa músic, que es veu que surten o alguna cosa així. Jo el vaig deixar perquè "tengo fe en el acné".

En realitat haviem quedat per anar a veure "Un lloc on caure mort", el documental de M.A. Blanca sobre en Càndid i Autodestrucció. Vaig pensar: “segur que en Càndid i en Toti estan per aquí a prop i puc anar a prendre unes birres amb ells”. També podria aprofitar per xerrar sobre un concert que estava organitzant per al dia de la graduació de la 20a promoció de la ESCAC. Al final res de res, no hi ha concert però hi anirem a treure el nas.

Estàvem tots una mica nerviosos fent birres i esperant a que comencés la projecció. Dues cançons abans de la peli i després unes quantes preguntes, més sobre estats d'embriaguesa que no pas sobre conceptes cinematogràfics, pero "és bueno saber que existen otros planetas" on es pot parlar de cine i emoció i no tant de ciència cinematogràfica.

En Claudi va agafar la moto amb la xicota (no sé si es pot dir xicota, nòvia? amant?) i jo em vaig quedar amb en Toti, en Marc, en Pau ‘el Morenito del Montseny’ i els seus col·legues per anar a sopar. En Càndid es va perdre i no va aparèixer fins que vam ser al Ceferino (qui sap on parava). A la pizzeria hi feia molta calor i hi havia unes noies ens volien portar a "la festa del tanga" però hi ha coses més importants que entatxonar-la un dijous a la nit amb una desconeguda, un concert/festa de la saltxixa amb els Autodestrucció.

Ja el Ceferino (l'antro del costat de la entrada "trasera" del Razzmatazz) ens varem anar trobant amb els altres, en Càndid, en Tule, els Mamà Vinila, el putu Roger Pelàez i en Colomo. Amb aquest vam estar parlant del disc que hem tret amb Les Dents Afilades, que li ha agradat tant, que és molt locu, però sobretot de la fixació d'en Càndid per la mort dels gatets. Ara no recordo de qui era el pare en qüestió, si d'en Colomo, d'en Càndid o d'en Mau Boada, que es dedicava a sacrificar brutalment gatets i això va perturbar seriosament a en Càndid. Bromes a part, també li vaig demanar a en Colomo si podria venir a tocar al Festival ESMOLAT Rock que organitzem a Matadepera. Em va dir com un "si peró...", total a veure què paguem i tal, i tal...

Al finalitzar el concert els vaig ajudar a recollir els trastos. En Marc ‘turbina’ em va dir que em podia acompanyar a casa i vam marxar de la Capital. Ja a Terrassa entrant pel Don Càndido un control policial. Festa! El cotxe feia pudor a maria i tornàvem a unes hores molt sospitoses, però amb gran perícia vem esquivar el control de drogo-alcoholèmia. Vam tirar-los una bossa de maria per la finestra i vam escapar mentre es barallaven per fumar-se-la a "El Cortijo" com els gossos es barallen per un bistec que els tira un agent de l'MI6 entrant a la casa atrinxerara d'un mafiós (not really).

Al cap de dos dies descobríem que "Un lloc on caure mort" havia guanyat el premi a millor documental nacional a l’In-Edit Beefetear, que la vida de M.A. Blanca s'accelerava per moments per triomfar a cinemes de tot el món, que potser el Punk ara ompliria les caràtules de TV3 com ho va fer el "Munta-t'ho bé" d'Els Pets, que l'ESMOLAT Rock ho petava estil Dr Music, que Les Dents Afilades seriem els Lax 'n' Busto de la nova generació de Joventuts Drogades de Catalunya i que a mi em fitxaven per escriure a Gent Normal.

De sobte surt el sol i m'haig de despertar, "Els matins son foscos i les nits no tenen sol, l'unica llum que m'anima es la que hi ha en el mam"

Escolteu la banda sonora del post a Spotify: 
BSO (#02) Un lloc on caure mort
Joan Colomo - "Fe en el acné"
Manos de topo - "Tus siete diferencias"
Les Dents Afilades - "La festa del tanga"
Autodestrucció - "La birra"