Núria Casanovas
,
21/10/2014
Entorn

Les 10 claus d’Itziar González per donar vida al Vapor Gran

La urbanista col·labora amb l’Ajuntament de Terrassa per dinamitzar aquesta part del Centre

Foto: 

Cedida
L'arquitecta i urbanista Itziar González, encarregada del projecte
Itziar González és una reconeguda arquitecta, urbanista i activista social. Ha participat en incomptables mobilitzacions i ha dinamitzat nombrosos processos de participació ciutadana per tal de “construir l’espai públic de forma col·lectiva”. L’Ajuntament de Terrassa l’ha cridat per salvar el Vapor Gran, un espai molt cèntric i reservat per a vianants que, malgrat la voluntat i proactivitat de comerciants i administracions, no ha aconseguit el dinamisme social que s’esperava. Després d’un temps de converses amb tots els implicats en l’espai, Itziar González ens explica les claus d’aquest procés.
"L’administració pública tracta les persones sense discriminar-les perquè governa a tothom. L’espai públic ha de fer el mateix"

1. L’espai: El Vapor Gran és un espai situat al centre de Terrassa. És un antic Vapor tèxtil, com tants altres hi ha a la ciutat, que es va restaurar i rehabilitar ja fa 12 anys enderrocant part de la construcció i creant places i passeigs per a vianants. Hi ha un parc infantil, una escola de música, bars i restaurants, algunes botigues i molts espais comercials buits. Tot i estar només a 5 minuts de la Plaça Vella (centre neuràlgic de la ciutat) i tenir restringit el pas de vehicles, l’ús social que es fa d’aquest espai és ínfim. González és contundent: “Enderrocar el mur d’una fàbrica no converteix el seu interior en un espai obert a la ciutadania”.

2. L’encàrrec: “L’Alcalde em va cridar perquè estava preocupat”, explica la urbanista. “l’Associació ‘Amics del Vapor Gran’, constituïda només per comerciants de la zona, havia intentat dinamitzar comercialment l’espai però no hi havia manera. La meva feina inicial era fer un diagnòstic col·lectiu sobre la zona del Vapor Gran, però ens hem adonat que és necessari qüestionar-se el paper de la centralitat, des del Parc de Vallparadís fins a la Rambla d’Ègara, i des de la carretera Montcada fins a la 22 de Juliol. Si no entenem què pot oferir el Centre a la resta de la ciutat, no podrem crear els mecanismes perquè la ciutadania se’l faci seu”. 

3. L’equip: “Jo no puc dinamitzar el Vapor Gran tota sola, ni tan sols puc dur a terme el projecte sense la col·laboració d'altra gent. Vaig crear un equip matriu dins l’Ajuntament per poder arribar a tots els àmbits: una persona de l’Àrea de Planificació Urbanística i Territori, una altra de Serveis a les persones, una de l’àmbit de Participació Ciutadana i per últim, una de Promoció Econòmica. Aquestes quatre persones i jo, juntament amb l’Associació Amics del Vapor Gran, som les que fem el seguiment del projecte des de tots els àmbits”. 

4. L’actitud. “Quan l’Alcalde em va trucar per dur a terme l’encàrrec, li vaig dir que volia fer-ho en nom de l’Ajuntament. Que l’Ajuntament em contractés durant uns mesos per poder gestionar el procés com a membre de l’administració pública. L’administració pública tracta la ciutadania sense discriminar-la, perquè governa a tothom. L’espai públic ha de fer el mateix, no pot discriminar segons el poder adquisitiu, per exemple. Per això jo em poso la samarreta de l’Ajuntament i truco a les cases dient “hola, vinc de l’Ajuntament per parlar del Vapor Gran”. No dic “sóc l’Itziar González”, perquè no té cap sentit. Jo sóc una terapeuta de l’espai públic i de la ciutadania, detecto els símptomes, elaboro un diagnòstic i faig una prescripció, però són els ciutadans els qui han de modificar les conductes i els hàbits per resoldre les mancances”. 

Espai del Vapor Gran i la Plaça Nova
L'espai del Vapor Gran i la Plaça Nova

5. Els símptomes. “Que un espai per a vianants, cèntric i enfocat a l’activitat social no sigui utilitzat per la ciutadania és símptome que la cooperació entre els actius (comerciants, ciutadans, promotors immobiliaris, administracions…) no ha funcionat. No es pot deixar que un promotor immobiliari construeixi un espai social sense comptar amb l’opinió de la ciutadania. També es nota la poca comunicació entre actius quan veus que l’Associació Amics del Vapor Gran està constituïda únicament per comerciants. On són els veïns i veïnes? I els propietaris dels locals buits?”

6. El diagnòstic. “En resum, falta massa crítica. Cal pensar més enllà del Vapor Gran per entendre què és la ‘centralitat’, i què pot oferir el Centre de Terrassa a la resta de la ciutat. La falta d’arrelament la veiem al Vapor Gran i a altres espais. El diagnòstic encara està en procés: estem parlant amb tots els agents implicants tant en el Vapor Gran directament com a la ciutat en general. Hem anat als barris a parlar amb els veïns, ens hem reunit amb entitats culturals i socials com l’Ateneu Candela i amb actius econòmics i empresarials com la CECOT, per entendre quines necessitats tenen i què volen trobar al Centre. Ben aviat farem propostes concretes”. 

7. Els errors. “Que l’accés al Vapor Gran no estigui peatonalitzat limita molt l’ús de l’espai, dificulta la continuïtat del passeig. Falta implicació per part dels propietaris dels locals buits i dels veïns, que hem interpelat directament perquè es vinculin a l’Associació Amics del Vapor Gran”.

8. Els punts forts. La situació: “És una zona envoltada d’escoles i ara hi haurà una residència per a gent gran. Potencialment l’espai pot estar ple de gent que l’habiti i hi faci coses. Ha de ser un espai segur i pacificat per poder-ne gaudir”. Les persones: “tothom amb qui hem parlat està molt interessat en el projecte i hi ha una clara voluntat de canvi. Els ciutadans tenen ganes de protagonitzar la transformació de la ciutat”. L’espai: “està al costat d’un polígon industrial, i hi ha molts locals que poden oferir llocs de treball”. 

9. Les actuacions: “El projecte acabarà amb una sèrie de propostes a curt, mig i llarg termini. A curt termini estem promovent la ‘cuidadania’: millorar l’espai, netejar les pintades, fer propostes per a millorar la il·luminació i la vegetació per tenir un espai agradable. la Fira TerraSoc (fira de productes ecològics) va ser un èxit. El titular a la premsa deia ‘Èxit de la Fira Ecològica al Passeig del Vapor Gran’. I és que vam situar les parades de forma lineal per potenciar la percepció del Vapor Gran com a lloc de passeig. Aquestes actuacions són les que van creant un espai viu”. 

10. Els reptes de futur: “A través de la participació de tots els actius de la ciutat, cal determinar què pot oferir el Centre a la resta de la ciutat. La dinamització no pot ser només econòmica i comercial. No pots demanar-li al ciutadà que vingui a gastar-se els diners i després se’n vagi, sinó que cal oferir un espai on tothom se senti còmode. Per això cal facilitar l’accessibilitat des de tots els punts de la ciutat. Terrassa té un espai peri-urbà, una Anella Verda, que ha d’estar connectada amb el Centre per facilitar-ne l’accés a peu o amb bicicleta. La zona del Vapor Gran ha de trobar la seva pròpia identitat i reforçar-la. La seva oferta ha de tenir un valor afegit, com té per exemple el parc de Vallparadís. No ha de fer la competència als altres espais de la ciutat, sinó que ha d’oferir una cosa nova, vinculada amb la nova cultura urbana de la cooperació, la sostenibilitat i la responsabilitat social. Per tant, no només ha d’oferir béns materials, sinó esdevenir un espai d’intercanvi de coneixements i hàbits.

També et pot interessar