
Pere Serral: "La gent oblida molt ràpid els desastres i si un fet no surt a la televisió no existeix"
- Com va sorgir la idea de tirar endavant aquest projecte?
Després del terratrèmol de l’abril del 2015 al Nepal i el desastre que va ocasionar, em vaig plantejar que era el moment de fer un cop de cap i fer un projecte solidari ambiciós per ajudar a la gent de la vall de Langtang. Penso que per fer aquest pas també em va impulsar la feina que faig com a bomber i la meva vocació d’ajudar a les persones. A més, Nepal és un poble que sempre m’ha interessat perquè ens uneix la passió per la muntanya.
- Quins van ser els primers passos?
Vaig explicar la idea als amics i els hi vaig proposar de sumar-se al projecte. La majoria van apuntar-se ràpidament i així vam formar l’equip de 8 persones que marxarem cap al Nepal el 31 d’octubre fins el 19 de novembre. Tots som d’àmbits professionals molt diferents, bombers membres del grup d’actuacions especials (GRAE), metges, i mestres, però ens uneix la sensibilització cap a la població del Nepal.
Equip humà del projecte 'Dels Pirineus a l'Himàlaia'
- Quina serà la vostra tasca al Nepal?
Bàsicament se centra en tres línies de treball: atenció sanitària i compra de medicaments; distribució de material escolar i ensenyament dels hàbits higiènics personals; i compra de material de construcció així com també ajuda en la mà d’obra per a la construcció d’habitatges a la zona més castigada per l’esllavissada. Per dur a terme la nostra tasca, sobretot per temes de papers i permisos, comptem amb el suport de la ONG Langtang Disaster Relief Fund, que treballa a la zona de la vall de Langtang i Dhunche, on anirem nosaltres.
- Quina és la situació actual a la zona de Langtang?
Segons ens han comentat alguns companys, des del terratrèmol la població ha rebut ajuda, però no la suficient. També s’han reconstruït algunes poques cases, s’han arreglat els accesos i s’ha començat a donar ajuda sanitària.
- Marxeu el 31 d’octubre i torneu el 19 de novembre. Com heu programat aquests 20 dies?
Viatjarem fins a Katmandú, i d’allà anirem amb cotxe cap al poblat de Syaphru. Aquí és on comença la tasca solidària per part de l’equip de bombers amb un trekking d’aproximadament un dia per arribar a Langtang. En aquest trajecte es transportarà material de construcció amb l’ajuda de gent local que ens guiarà. Per una altra banda, des de Syaphru també, l’altre grup integrat per metges i mestres iniciaran una ruta paral·lela on s’encarregaran de fer entrega del material mèdic i escolar.
- Què és el que més et preocupa?
Em preocupa que si falla alguna cosa el programa que hem dissenyat se’ns compliqui. Penso però, que tot anirà bé, i que els imprevistos els anirem solucionant.
Abans i després del terratrèmol del 2015
- Porteu un any treballant en el projecte.
Sí, un any i moltes hores de feina per recaptar fons. Hem organitzat diverses activitats com festes solidàries, una arrossada popular, la projecció de documentals, venda de samarretes, i sobretot hem fet molta pedagogia per fer ressò de la situació i les necessitats que encara tenen els habitants de Langtang un any després del terratrèmol.
- Parles de pedagogia...
Sí, perquè la gent oblida molt ràpid els desastres i si un fet no surt a la televisió no existeix. Si surt te’n fas ressò, ara bé, un cop apagues la tele ja no ho recordes. Aquesta és la societat en què vivim i això em causa molta preocupació i a la vegada tristesa.
- Alguna activitat més prevista abans de marxar?
Sí, precisament, dos dies abans del viatge, el 29 d’octubre, hem organitzat un espectacle de monòlegs solidaris al Teatre Conservatori de Manresa. A banda, mantindrem obert el número de compte on poder fer donacions (ES91 2100-0430-2102-00062772).
- Quants diners teniu previst recaptar?
Aproximadament uns 10.000 euros. Amb aquests diners comprarem material sanitari i escolar, que portarem des d’aquí, i un cop arribem a Katmandú, comprarem el material de construcció.
- Què n’esperes d’aquesta experiència?
Espero assolir l’objectiu del projecte que és viatjar al Nepal per ajudar a la gent que ho necessita. Un cop arribem de nou a Catalunya, espero continuar la tasca de pedagogia i divulgació a través d’alguna exposició de fotos, algun documental, etc. I qui sap, potser llençar-me en un nou projecte solidari.
Més informació:
També et pot interessar
- Inicieu sessió o registreu-vos per a enviar comentaris

















