Jump to navigation
Com vas viure l’estrena de ‘Zero’ a Sitges?Presentar-lo al Festival de Venècia va ser com jugar la final de la Champions, però jugar-la a fora. I a Sitges va ser jugar-la a casa, amb la gent que t'estimes, amb el teu públic, i es converteix tot en una nit inoblidable.
N'havíem vist uns petits teasers, en què ja se'ns avançava que la gravetat començava a fallar, però en sabíem poca cosa. Quina reacció ha tingut el públic quan l'ha vist?Penso que el que hem aconseguit és sorprendre, la gent no s'ho esperava. No havíem publicat cap trailer que realment sigui fidel al que és ‘Zero’ en si mateix. Els teasers estaven fets amb càmera en mà, com si haguessin estat moments capturats per la gent amb els seus mòbils. I el que et trobes és una sèrie que va per una altra banda, una narració molt clàssica, una narració molt lligada a referents nord-americans, al cinema espectacle clàssic nord-americà. Penso que potser la reacció més comuna dels espectadors de ‘Zero’ ha estat la sorpresa.
‘Zero’ té dues vessants, una lligada a la ciència-ficció i l'altra més dramàtica. Quina de les dues et va venir primer i com les vas lligar?Em va venir primer la de la gravetat, el concepte de què passaria si un dia fallés la gravetat al món. És una idea que un dia vaig tenir sopant amb un amic i, des d'aquell moment, se'm va quedar al cap, sabia que allà hi havia una història. Vaig veure que era un concepte que no s'havia fet servir fins ara i que podia ser molt atractiu per a la gent. Després, quan vaig començar a treballar en la història, a desenvolupar-la, vaig veure que hi podia encaixar molt bé la història més íntima de dos personatges que estan passant per les fases del dol, que han perdut un ésser estimat. Entenia que eren dues coses que encaixaven, que d'alguna manera una completava l'altra.
Estem poc preparats per enfrontar-nos al dol, a la mort d’una persona estimada?Occident li dóna molt l'esquena, a la mort. És un tema gairebé un tabú, del qual se'n parla molt poc, malgrat ser tan important a la vida. No estem preparats, sobretot quan se'ns presenta d'una forma tan inesperada, sobtada. Entenc -i d'alguna manera la història explora això- que hi ha encara una feina a fer, en tornar-nos a plantejar certes preguntes des de zero. Justament el títol de la sèrie.
És una sèrie, és un curtmetratge al voltant de mitja hora. El format t'ha limitat a l'hora d'escriure el guió d'aquesta història?El format el va plantejar YouTube, una narració que es pogués dividir en diversos episodis. Les formes del consum d'entreteniment estan canviant molt ràpid i YouTube és un dels pilars que està propulsant aquest canvi. I per tant, com a primera ficció que produeix íntegrament YouTube em semblava molt interessant formar part d'aquest canvi i provar un format que funcionés tant a nivell de curt com a nivell de sèrie. Jo volia que fos una cosa prou curta perquè pogués ser consumida a través de YouTube i prou llarga perquè pogués generar interès en seguir veient-ne una mica més. I també prou llarga sobretot perquè pogués emocionar, que era la meva obsessió i el meu repte; en una hora i mitja tens més espai per crear narrativament certes situacions i emocionar a partir d'elles, però com que l'història en si tan a nivell de concepte com a nivell íntim de personatges era ambiciosa, vam estar molt temps estudiant el format perquè acabés funcionant.
No sabem si dir-ne minisèrie, websèrie, microsèrie o curtmetratge... Les fronteres cada cop estan menys delimitades.Si volem explicar que és aquest projecte podem dir que és un curt serielitzat. Són dos formats als quals no estem gens acostumats. Per a mi ha estat un repte molt interessant i estimulant. Òbviament a la gent li està costant una mica d'entendre però d'alguna manera penso que és positiu, perquè sí que és veritat que això difumina les fronteres dels formats de consum. Penso que cada cop serà més normal veure històries que tenen diferents maneres de ser consumides i que la pròpia forma de consum canvia la teva experiència vivint aquella història. Al final, sigui en format curt o sigui en capítols, la història ha d’aconseguir fer-te emocionar, entretenir-te. I si a més et remou alguna cosa a dins, doncs encara millor.
YouTube i altres productes de la casa mare, Google, apareixen en diferents moments. Es va incloure de manera orgànica o va ser un suggeriment de Google?Ells mai m'han dit res sobre això, mai m'ho van demanar. Va ser absolutament orgànic, des de guió vaig sentir que era així. YouTube ja forma part de les nostres vides, del nostre dia a dia, almenys a Occident. Què passaria si un dia la gravetat fallés al món? Una que segur passaria és que internet s'ompliria de vídeos de la gravetat fallant, enregistrats per la gent amb els seus mòbils. A les notícies emetrien alguns d’aquests milers de vídeos, la majoria -o molts d'ells- penjats a YouTube.
Els efectes especials tenen molt pes a ‘Zero’. Com els heu treballat?Per a nosaltres era molt important que fossin creïbles, era una de les obsessions. Si no te'ls creus, no t'arribarà el que els està passant als personatges. Tot i tenir el pressupost més alt amb què he comptat mai, el projecte era tan ambiciós que feia que aquests recursos quedessin limitats, que no fossin tot el que necessitàvem. Si ho hem aconseguit tirar endavant amb la qualitat amb què hem pogut treballar és perquè Entropy Studio, una empresa espanyola d'efectes especials, es va involucrar molt, i vam comptar amb el suport de l'empresa catalana Onirical Studios. Sense la seva implicació no hauríem aconseguit arribar a bon port.
Com és que ha tardat tres anys, a arribar a les pantalles, el projecte?En cada projecte hi ha tres aspectes importants: qualitat, temps i diners. Si en falla un, necessites l'altre. I en aquest cas, si el que volíem era qualitat, com ens faltaven diners ens ha calgut més temps i paciència per poder-ho treballar amb cura. Ha estat un procés molt llarg en el qual també he après molt i en què la gent ha demostrat que moltes vegades quan creus en una cosa, quan hi confies, ho tires endavant sigui com sigui.
Quina ha estat la reacció dels productors, d'aquests pesos pesants de Hollywood, com són Ridley Scott amb la seva productora Scott free i Michael Fassbender?La gent d'Scott free està molt contenta amb el resultat, m’han donat molt suport, cuidant molt el projecte, entenent que és especial. No és un projecte comercial, que tingui una vida a les sales i pugui tenir un benefici econòmic. Això el limitava molt, però estan molt contents del què ha acabat sent. I que Ridley Scott et digui que l'ha emocionat i l'ha agradat, òbviament és un premi en si mateix. Michael Fassbender encara no l’ha pogut veure.
En quins altres projectes estàs treballant, ara?Amb el productor Miguel Ángel Faura i Isaac Torres de Roxbury treballem en l'adaptació de "Cremeu Barcelona!", una novel·la de Guillem Martí que parla d'un heroi totalment desconegut de Barcelona, una història real fascinant. És un projecte més aviat a mig termini per rodar en dos o tres anys. I també tinc dos llargmetratges que força madurs. Amb Edmon Roch i Jordi Gasull estem treballant en un projecte que es diu 'El Pacto', un thriller fantàstic, una història que tinc moltes ganes que surti a la llum perquè per a mi és molt personal i perquè me la crec molt. No és senzilla ni fàcil però crec que pot funcionar molt bé. I després tinc un altre projecte, 'Cross the line', que estic treballant amb Filmax i coproductors nord-americans. La idea és començar a rodar en breu als Estats Units, amb un repartiment internacional i espanyol. És una pel·lícula petita de suspens, una mica amb tocs de Hitchcock.
Els guions d'aquests projectes també els firmaràs tu?Sí, els escric amb altres guionistes. 'Cross the line' l'he escrit amb Clara Viola que és una guionista que ja està als crèdits de 'Zero'. I 'Cremeu Barcelona!' l'escriuré amb Sergio Barrejón, que ja n'està fent la primera versió -amb ell vaig escriure 'Fill de Caín'-. El guió d''El Pacto' l'ha reescrit un guionista nord-americà que sol treballar amb els productors, l'Edmon Roch i el Jordi Gasull. Sempre m'agrada escriure jo, però tenir algú que m'acompanyi en aquest viatge.
Primer capítol de 'Zero, the project' YouTube va penjar el primer capítol de 'Zero' el 22 d'octubre. Els altres tres es podran veure a partir del 5 de novembre.
Curt 'La Culpa' guanyador del Your Film Festival
