Albert Compte Riba
,
16/12/2015
Arts

L'art del time-lapse a 'Montserrat, llums i roques'

En José Angel Arroyos ha capturat en un audiovisual les formes orgàniques i monumentals de les agulles del massís de Montserrat.
José Angel Arroyos a la Roca Foradada

Foto: 

José Angel Arroyos
Parlem amb el Jose Angel Arroyos (Sabadell, 1964), informàtic de professió i afeccionat a la fotografia des de fa més de 30 anys. Els seus treballs en el món de l'art de la llum i el color han deixat de ser plans fixos per esdevenir petits curts de poc més de 3 minuts, centrats en capturar l'acció de la natura i el moviment rotatori de la Terra, a través de les ombres que dibuixen arbres, planes i muntanyes. Parlem amb ell sobre el seu darrer treball 'Montserrat, llums i roques', altres projectes acabats i com veu el món de la seva afició, la fotografia.
"De la fotografia m'atrau poder dir coses que no sé expressar escrivint o parlant"

- Quan vas iniciar-te en la fotografia?
Fa molts anys, en deuria tenir quinze o setze.

- Feies servir una càmera reflex?
Sí, una reflex. Vaig començar disparant en blanc i negre. I també em revelava les pròpies fotos. Era bastant autodidacta.

- I el canvi de la fotografia analògica a la digital quan el fas?
Bé. Sóc informàtic i aquest salt el vaig fer de seguida. Vaig començar amb aquelles càmeres que anaven amb disquet.

- Vols dir una targeta?
- No, no. Disquet. Vaig començar amb una Sony Mavika que em sembla la van treure al mercat l'any 81. Anaven amb disquets de 3 ½, els que tenien 1'4 Mb de capacitat.

- Què t'atrau o et sedueix de la fotografia?
Poder-me explicar. De la fotografia m'atrau poder dir coses que no sé expressar escrivint o parlant.

- Quines diferències hi trobes entre el món de la fotografia analògica i el digital?
Coses senzilles com la quantitat de fotografies i que les pots veure al moment. L'analògic l'he anat abandonant i sí que al principi vaig mantenir el laboratori de blanc i negre però ara ja no el faig anar.

Detall d'una de les escenes de 'Montserrat, llums i roques' / Imatge: José Angel Arroyos.

- Amb el time-lapse quan comences a treballar-hi?
Farà uns tres anys. Vaig començar amb 'Un día en el Valle de Benasque' i n'he fet varis. El de Sant Llorenç de Munt per exemple, el vaig acabar després d'un any de feina. Pensa que uns 20 segons d'animació en time-lapse signifiquen unes cinc-centes fotografies. 

- Requereix molta paciència.
Quan hi vaig sol escolto música, contemplo el paisatge, intento encertar si fotografiaré un avió, un núvol o varis. Com que mai saps què passarà és divertit encertar-ho i veure-ho després.

Primer time-lapse fet en blanc i negre / Audiovisual: José Angel Arroyos

- I aquesta quantitat d'imatges que ens deies implica moltes hores.
Sobretot per capturar les escenes nocturnes. L'estona més llarga l'he passada durant aquest darrer time-lapse, amb un company fotògraf ens hi vam estar més de sis hores. Ens han passat algunes coses curioses.

- Explica'ns.
Durant la nit en què fotografiava la roca foradada, des d'una plana que anomenen 'esplanada ovni' van arribar-hi uns cotxes i durant tota la nit van estar fent-nos ràfagues amb els llums. Clar, la meva càmera anava tirant flaixos cada cop que li feia una foto a la roca. Veien el reflex del flaix a la roca foradada i no sé què es deurien pensar. Un altre dia, mentre feia una altra escena hi havia un grup que es va estar esperant una bona estona al costat d'on estava fent fotos. Resulta que aquell lloc és un 'punt energètic' que en diuen i en realitat, es tractava d'un grup amb un gurú que anaven a fer una sessió xamànica. No sé quanta estona van esperar-se. Feien cua per ocupar aquell espai.

- Montserrat n'està plena d'aquests punts plens de mites i aplecs.
I de fenòmens. Per exemple, l'escena on l'ombra de Montserrat arriba fins el mar és un fet astronòmic, perquè solament succeïx durant el solstici d'estiu. Ara d'aquí poc serà el d'hivern, del 21 al 22 de desembre i si puc aniré a fotografiar 'El Drac', que és com s'anomena l'efecte que fa l'ombra de la muntanya durant aquests dies. Aquestes curiositats són degudes a la seva orientació.

Pel time-lapse de Montserrat en José va fer més de 50000 fotografies / Audiovisual: José Angel Arroyos.

- I quin equip utilitzes? Com crees aquestes pel·lícules?
Doncs és un pèl complicat. Depèn. Fer un time-lapse durant el dia és relativament senzill, fer-ne un de nit també té la mateixa complicació. El problema apareix quan vols capturar transicions de postes o sortides de sol fotografia rere fotografia perquè clar, la llum canvia i has d'adequar els paràmetres de la càmera, però alhora no la pots tocar sinó tot l'enquadrament i el posterior efecte de pel·lícula durant el muntatge es trencaria. A vegades duc fins a tres càmeres. Faig servir un equip especial que demana alguns coneixements informàtics, però tot és posar-s'hi.

- Tens nous projectes centrats en aquesta tècnica?
No deixaré de fer fotografia però sí que m'ha trucat un grup de música per crear un audiovisual i en tinc algun altre a mig camí. Ja es veurà. Però aquests vídeos han de tenir una durada determinada, no passar d'uns tres o tres minuts i mig. 

-  A què consideres que es deu?
Ara com ara ens estem acostumant a devorar continguts i un vídeo d'uns cinc minuts, ja resulta massa llarg. Per molt bo que sigui el contingut, molta gent no l'acaba de veure. Estem escollint aquest tipus de consum audiovisual. Abans fèiem passis de diapositives que duraven mitja hora. Si ara vols fer el mateix en format digital, un audiovisual penjat a la xarxa, per exemple, molt poca gent l'acaba de veure tot sencer. Potser és la immediatesa, el format, no ho sé.

Més informació: 

Podeu seguir els seus treballs al seu espai digital i també a la web comercial Portal de Catalunya.

També et pot interessar