Albert Compte Riba
,
16/01/2017
Arts

Olga Subirós: “En aquesta era post-Snowden ja som conscients que tot el que fem a internet deixa rastre i que necessitem protegir-nos”

'Immersos en les Dades' ofereix una radiografia de l'ús que es fa del núvol, des de les grans corporacions fins a l'usuari que penja una fotografia en una xarxa social
Olga Subirós

Foto: 

Albert Compte Riba
Què es fa de la informació que bolquem a la xarxa, com s'utilitza, què és 'el núvol', el 'Big Data' o l''Open Data', quines iniciatives poden ser lesives per a la nostra intimitat i quines altres participen de plataformes col·laboratives amb les quals protegir-nos i tenir una major accés a les fonts d'informació. Aquestes i altres qüestions són abordades a la secció itinerant de l'exposició 'Big Bang Data', comissariada per l'Olga Subirós (Barcelona, 1965) i el José Luis De Vicente, la qual amb el suport de l'Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona visita diferents poblacions catalanes sota el títol 'Immersos en les Dades'.
“Fa cinquanta anys, un disc dur era un dispositiu de la grandària d’un cotxe utilitari, que emmagatzemava l’equivalent a una cançó en format MP3 d'avui”

- Com és el procés per a la creació de l'exposició 'Big Bang Data' amb el José Luis De Vicente i com després ho heu traslladat a la nova mostra 'Immersos en les dades'?
El CCCB va obrir a la seva planta tercera un espai per a projectes expositius que tracten de manera integrada la cultura del segle XXI i les grans transformacions de l’era digital i 'Big Bang Data' va ser la primera d’aquesta sèrie de propostes que aborden les zones de fricció que aquests canvis comporten: des de la ciència, la innovació tecnològica i social, els reptes polítics, econòmics i culturals. Es va escollir 'Big Bang Data' perquè és un projecte que s’endinsa en el fenomen de l’explosió de dades en el qual estem immersos. Dels últims cinc anys ençà, existeix una àmplia consciència entre els sectors acadèmics, científics, les administracions, l’empresa i la cultura que generar, processar i, sobretot, interpretar dades està transformant radicalment la nostra societat. 'Big Bang Data' va ser una exposició de 1500m2. 'Immersos en les Dades' és la versió per a itinerar als espais (de 200m2 a 300m2) de la xarxa de l’Oficina de Difusió Artística de la Diputació de Barcelona.

- Què significa el procés anomenat Dadificació del món?
És un procés tan determinant al segle XXI com ho va ser l’electrificació al XIX. A la facilitat per emmagatzemar grans volums d’informació a baix cost l’acompanya un altre factor determinant: la facilitat per produir dades, gràcies als milions de sensors que inunden el món. Des dels receptors GPS que monitoritzen el transport de mercaderies i passatgers als que mesuren la qualitat de l’aire a les ciutats, el trànsit a les carreteres i el funcionament de les cadenes de muntatge, per exemple. Aquesta infraestructura ja és imprescindible perquè funcionin els grans sistemes globals, però a més ens ofereix una nova narrativa, en temps real, de les mecàniques urbanes, socials i econòmiques.

Plànol que mostra la inteconnexió a nivell internacional | Foto: Albert Compte Riba

- El núvol és una expressió tan transparent com opaca. Què engloba?
El núvol, és el nom genèric per als serveis que preserven les nostres fotos, els e-mails, documents de treball i mapes digitals. És una metàfora més que enganyosa. Al seu darrere no hi ha res de lleuger ni d’intangible. La nostra set inesgotable de dades ha produït una gran indústria pesant, que no es distingeix gaire de les factories de l’era mecànica, i una teranyina de cables i ones electromagnètiques que envolta totalment el planeta. Mantenir el nostre ritme incessant de producció i consum de dades i assegurar-ne l’accessibilitat permanent té un impacte energètic que ja no és trivial. La vasta infraestructura industrial que es desplega arreu del món per emmagatzemar memòries, paraules, imatges i actes ja requereix el 2% del consum energètic mundial.

- Es coneix quan neix, s'encunya, d'on neix, de quina forma i quan els usuaris se la fan seva? Això és, prové d'algun Think Tank o altri?
Durant l'última dècada, el terme núvol s'ha mogut de la seva procedència entre els enginyers informàtics a l'ús comú. El 2006 Amazon va llençar l’Elastic Compute Cloud (EC2) i recentment l’Apple ha tret l’iCloud. Clarament, el personal de màrqueting darrere d'aquestes operacions es van adonar que el terme núvol és un terme molt atractiu per als consumidors.

- Quines propostes es podran veure en l'àmbit de l'exposició 'Dades per al bé comú'?
A l'exposició mostrem quatre projectes: l'OpenStreet Map, el Smart Citizen Kit, Safecast Nano Geige i Balloon Mapping Kit. El primer és l'exemple d'una infraestructura de dades creada amb la contribució dels ciutadans. En l’última dècada, més d’un milió de participants hi han contribuït. Es tracta d’un servei d’informació geogràfica per a mapes que ofereix una alternativa lliure als seus equivalents comercials i que s'ha util·llitzat amb èxit, per exemple, en crisis humanitàries. El cartògraf i artista digital Eric Fischer ha produït la imatge que es veu a l’exposició, que mostra la riquesa de dades que aplega. L’Smart Citizen Kit és una placa electrònica basada en Arduino, amb sensors per mesurar la qualitat de l’aire, la temperatura, el so, la humitat i la quantitat de llum. També inclou un carregador solar i una antena Wi-Fi que permet pujar les dades a plataformes en línia i fer-les accessibles a tots els ciutadans. Safecast Nano Geigie neix de la voluntat de la gent per accedir a un major nombre de dades després del terratrèmol que va provocar l'accident a Fukushima Daiichi el passat 2011. Safecast s’ha dedicat a construir una xarxa de sensors de radiació, composta per sensors estàtics i mòbils que s’instal·len a prop de la zona d’exclusió i arreu del país. És un projecte global que intenta donar poder a la gent amb informació, registrant els nivells de radiació i construint una xarxa de sensors. Alhora, permet que tothom contribueixi al projecte amb l'ús lliure d'aquestes dades. Finalment, Balloon Mapping Kit Public Lab és una comunitat sense ànim de lucre que desenvolupa eines de codi obert i les aplica a l’exploració i la investigació del medi ambient. Els instruments inclosos en el Balloon Mapping Kit es destinen a proporcionar mètodes simples, barats i segurs per fer mapes i obtenir imatges aèries. La utilització d’un globus i un estel controlats des de terra permet respondre a la necessitat de registrar els esdeveniments o les condicions ambientals en un moment específic. La comunitat Public Lab està especialment interessada a donar a aquest equip aplicacions civils i ambientals.

Mesurador de radiació Safecast Nano Geige | Foto: Albert Compte Riba

- S'entén aquí el bé comú com a el màxim d'accés a la informació possible per part del màxim nombre de persones possible?
Els ciutadans tenen avui un paper fonamental per determinar en quina mena de societat de les dades viurem. Es poden resignar a ser consumidors passius i mercaderia en mans dels que exploten la seva informació, o exercir el seu dret a accedir a les dades que són de tots i utilitzar-les. Milers d’administracions d’arreu del món han promogut polítiques de dades obertes per millorar els seus nivells de transparència i fomentar processos d’innovació ciutadana, amb diferents graus d’èxit. A més, avui la ciutadania està produint les seves pròpies dades en paral·lel als canals oficials. Diferents plataformes col·laboratives fan possibles noves formes de ciència i ens permeten ser partícips d’experiments col·lectius.

- De quina forma s'afronta des de les institucions, l'alfabetització de la població entorn al Big Data i l'ús de les dades que generem i utilitzem?
Més enllà de projectes com 'Immersos en les Dades', a Catalunya i específicament a Barcelona hi ha diverses iniciatives públiques que posen a l’abast l'accés a bancs de dades. Portals que també fan feines d’alfabetització digital i difusió d’iniciatives són alguns portals llistats al gencat, amb tasques de privacitat i ús responsable, el bloc 'Seguretat en xarxa', de Xarxa Omnia o la secció d'activitats 'Univers Internet', del portal del CCCB. Tant la Generalitat de Catalunya, com la Diputació de Barcelona o l'Àrea Metropolitana, juntament amb alguns ajuntaments, cada cop fan més accessibles les dades públiques. Sense tenir un Open Data Institute com el del Regne Unit, altres entitats que treballen en aquest sentit, aquí hi ha la Viquipèdia, el portal Catalunya Dades, l'Open Knowledge Foundation, el Free Culture Forum i festivals com el Big Data Week Barcelona. En cada inauguració de l'exposició 'Immersos en les Dades' convidem als assistents a una 'Cryptoparty', a partir de la qual saber com protegir la nostra intimitat en l'entorn digital.

- Sembla que el marc legislatiu jugui en desavantatge o es trobi a anys enrere de poder fer front o encaminar una legislació que protegeixi a l'individu. És correcte?
Crec que en aquesta era Post-Snowden ja som conscients que tot el que fem a internet deixa rastre i que necessitem protegir-nos. La regulació és una via i així ho ha debatut la Unió Europea. El 2012 es va iniciar el procés de reforma Regulació i Directiva de Protecció de Dades de la EU que era del 1995!. La nova Regulació i Directiva de Protecció de Dades serà d’aplicació a tots els estats membres a partir del maig del 2018. L'encriptació asimètrica 'l'altra' i 'Imersos en les Dades' ofereix al visitant una revista a manera de manual d'autodefensa electrònica.

- Quina feina fa un Data Broker? En quines institucions cal ubicar-los?
Cada vegada que acceptem els "termes i condicions" d'alguna app estem acceptant cedir part de les nostres dades. Ho fem perduts en la lletra petita i "agraïts per la gratuïtat" dels serveis que ens ofereixen. Però de fet no són serveis gratuïts. Estem treballant per aquestes apps. Les dades de la nostra activitat són la mercaderia amb què comercien els data brokers, que són un component essencial del model econòmic que serveix de suport a Internet. L’informe del Senat dels Estats Units va treure aquestes empreses del seu anonimat i va denunciar el poder de les principals nou empreses de "corredors de dades" que estan acumulant. La denúncia va posar en evidència el que ja sospitàvem: que coneixen i controlen tot sobre els usuaris d’internet.

- Què significa el concepte Internet profunda? Es coneix el volum de trànsit que genera en relació al total de dades que mou i s'aboca al núvol?
A internet hi ha gran quantitat d’informació. Una part d’ella està indexada per diferents tipus motors de cerca com el Mozilla Firefox, Google-Chrome, Internet Explorer, etc. Aquest motors de cerca ofereixen diferents tipus de navegació més o menys anònima. Per altra banda, hi ha una quantitat d’informació de governs, corporacions, universitats, centres d’investigació, empreses e individus, que no està indexada i per tant no hi tenim accés de la manera que hi estem habituats. Aquesta informació l’anomenem l’Internet profunda o deep web. Es calcula que la Deep Web és 500 vegades més gran que l’Intenet visible. Tot i que els motors de cerca tradicionals no arriben a la web profunda, qualsevol usuari pot accedir-hi. S'hi ha d'accedir de manera anònima per seguretat. És per això que no es poden usar els navegadors normals, sinó d'especialitzats que permet als usuaris connectar-se a pàgines web de manera anònima, fent extremadament difícil per qualsevol poder rastrejar les activitats si l'usuari segueix els protocols proposats. Hi ha diferents programes que et permet fer-ho, com ara Tor, I2P o Freenet.

Punts de connexió al núvol en una escena quotidiana | Foto: Albert Compte Riba

- Des de Surtdecasa Centre ens vam fer ressò d'una publicació feta per l'empresa Gwava i la vam traslladar sobre la població local en aquesta entrada. Quina relació pot tenir aquesta quantitat de dades bolcada a la xarxa amb l'àmbit de l'exposició 'Som dades. De la quantificació a la mercantilització del jo'?
El fet que vivim sota l’ona expansiva d’una gran explosió d’informació no és nova. Tot i això, el ritme a què ha crescut en l’última dècada la quantitat de dades que som capaços de produir, transmetre i emmagatzemar no té precedent. Per exemple, l’ordinador que va portar la nau Apollo a la Lluna tenia una capacitat de 64kb! Fa cinquanta anys, un disc dur era un dispositiu de la grandària d’un cotxe utilitari, que emmagatzemava l’equivalent a una cançó en format MP3 d'avui, una porció ridícula de la capacitat del telèfon que avui duem a la butxaca. Tenir accés a més dades no és només una qüestió de volum; a partir d’un llindar determinat, és possible fer les coses d’una altra manera. Les immenses masses d’informació que produeixen les organitzacions científiques, empresarials i governamentals contenen grans bosses de coneixement valuós que poden ser capturades si aprenem a detectar-les, extreure-les i llegir-les.
Fins fa una dècada, la gran majoria de les dades produïdes al món eren resultat de processos científics, industrials i administratius. Però l’explosió de les tecnologies mòbils i la popularització dels serveis socials de la Web 2.0 han canviat això d’una manera radical: avui en dia el principal agent de l’explosió de dades és l’activitat quotidiana de milions de ciutadans, ja sigui fent cerques a Google, pujant vídeos a Youtube, actualitzant Twitter o acceptant sol·licituds a Facebook, les nostres accions produeixen empremtes digitals en les quals queden capturats els nostres desitjos, les nostres pors i les nostres esperances.
La necessitat de mesurar tot el que fem, com a forma d’auto-coneixement té una llarga història, però el que abans era una obsessió extrema, avui és una pràctica quotidiana i una economia en creixement amb els wereables, les apps que quantifiquen com fem esport -fitbit-, com dormim -sleepcycle-, com mengem -happyfork- i inclús com són els nostre orgasmes -orgasgómetro-. La quantificació del jo promet que enregistrar cadascun dels nostres actes és la millor via per entendre’n les conseqüències i donar compliment a qualsevol propòsit. Es tracta d’una de les moltes indústries que, mitjançant les dades, han començat a mercantilitzar la nostra intimitat. Avui no som només consumidors de dades. Les plataformes socials d’Internet construeixen un perfil extremament detallat de les nostres preferències i ens converteixen en un producte.

- Pot un dispositiu com un telèfon mòbil intel·ligent superar les barreres de la fragmentació? Això és, pot ser una solució per a sortejar la parcel·lació de la quantitat d'informació que rebem i ser una resposta a una societat post-estructuralista, a un subjecte fragmentat?
El telèfon mòbil intel·ligent pot ser una eina per viure múltiples identitats i accedir a continguts molt concrets. Depèn de l’ús que en fem. El telèfon mòbil intel·ligent pot ser una eina per emmirallar-nos, per projectar una idealització del nostre jo, pot ser una eina on bolcar el troll que alguns porten dins però també pot ser una eina d’empoderament per trobar-nos amb l’altra, per l’activisme, l’accés al coneixement, la transparència i la millora de la democràcia. Situar la cultura de les dades al centre de la presa de decisions i de la nostra manera d’interpretar el món obre moltes possibilitats, però també implica nombrosos riscos. El principal perill del dadacentrisme és que fomenti la idea que en les dades hi ha la resposta a qualsevol problema i que la nostra societat pot prescindir de mecanismes més imperfectes i desordenats, basats en la política i la negociació. Preservar valors com la subjectivitat i l’ambigüitat és especialment important en un moment en què és fàcil pensar que totes les solucions són computables i estan situades dins d’un servidor, emmagatzemades en el núvol.

- Quines activitats complementàries ofereix l'exposició itinerant?
Es podrà assistir a la visita dinamitzada 'Nosaltres al Ciberespai' i a la '(Re)cerques a Google a estudi', juntament amb tallers vinculats a cada activitat, com el dedicat a la privadesa, 'Cryptoparty'. També hi haurà la conferència 'Què és el Big Data?', a càrrec del cocomissari de l'exposició, el José Luis De Vicente i tota l'agenda relativa a la difusió del contingut de l'exposició als centres escolars.

 

Big Bang Data
Del 13 de gener al 19 de febrer
Igualada

També et pot interessar