Ricard Fuster: "De quantes de les pel·lícules dels últims 10-15 anys se'n parlarà d'aquí a 30?"

Cinema Total apropa al públic de l'Anoia clàssics de dècades passades en pantalla gran i versió original

David Canto/Pantalla.cat

29/07/2016

Arts

Cada setmana tenim una allau d'estrenes a les sales comercials, encapçalades per les superproduccions, i a través dels cineclubs podem accedir a pel·lícules menys convencionals, de pressupostos més modestos. Els últims anys, a més, diverses iniciatives ens permeten veure en pantalla gran i en versió original pel·lícules imprescindibles de les últimes dècades, cintes que en molts casos van marcar la infància i l'adolescència de molts espectadors. A l'Anoia aquesta iniciativa es diu Cinema Total i al darrere hi ha el Ricard Fuster (1979).

"Hem passat 'Los Goonies', 'Blade Runner', 'La naranja mecánica' i 'El exorcista', i, ara, la reestrena de 'La historia interminable'

- D'on va sorgir la idea del cicle Cinema Total?
Fa uns anys a Barcelona van començar les sessions del Phenomena Experience que es dedicaven a recuperar pel·lícules antigues, de dècades passades en pantalla gran. Això és molt tradicional als Estats Units i m'ha agradat molt sempre. També hi ha un tema d'afició personal, m'agrada recuperar aquestes pel·lícules, trobo que és important valorar-les, sobretot tenint en compte que han passat 20, 30, 40 anys i encara se'n continua parlant. Sempre em pregunto quantes pel·lícules dels últims 10-15 anys se'n parlarà d'aquí a 30 anys; crec que de poques. En canvi si et poses a mirar pel·lícules dels anys 60, 70, 80 i fins i tot dels 90, crec que hi ha un bon grapat que la gent encara té ganes de veure, que encara funcionen. La idea va ser recuperar aquestes pel·lícules a casa nostra.

- El Phenomena, de les projeccions d'aquestes pel·lícules n'ha fet esdeveniments. Ara que costa tant que el públic vagi a les sales, és la manera de cridar-ne l'atenció?
Sí. I el Phenomena també es basa molt en la nostàlgia, un concepte que funciona molt bé, avui en dia: hi ha pel·lícules i sèries que tiben d'icones i de diferents estereotips de temps anteriors. Són tot d'altres aspectes que no trobes a la majoria de pel·lícules d'estrena.

- I per què aposteu per la versió original?
Crec que és com ha de ser el cinema. D'uns anys cap aquí més gent s'ha conscienciat que les pel·lícules s'han de veure en versió original. Amb el doblatge es perden en certa manera les interpretacions dels actors i crec que és més pur veure-ho amb la seva veu. Hi vull donar un valor afegit. Passem pel·lícules que ja hem vist tots, ja sabem què hi passarà. A Cinema Total hi afegim una pantalla molt més gran que la de l'ordinador o la televisió de casa, i la possibilitat, després d'haver-les vist en el seu moment doblades, de gaudir de la versió original subtitulada. I aquells a qui no agrada llegir els subtítols sempre poden venir a les sessions que fem de pel·lícules més infantils o familiars, que projectem doblades.

- La primera etapa vau tenir com a seu el Teatre de l'Ateneu d'Igualada, i ara sou als Cinemes Mont-Àgora de Santa Margarida de Montbui. Com va anar i per què vau decidir canviar d'espai?
La sala de l'Ateneu no és un cinema, sinó un teatre i s'hi fan moltes coses i encabir-hi més sessions de cinema de les que ja fa el Cine-Club era problemàtic. I aleshores va aparèixer la possibilitat de fer-ho als Mont-Àgora, que és un cinema nou i que buscava dinamització, amb unes prestacions tècniques magnífiques. La gent surt contenta amb la qualitat de les projeccions i des de Montbui també estan contents perquè el públic és variat, de diferents edats, i també hi va gent de fora del municipi. L'època de l'Ateneu va anar bé i ara doncs segurament està anant millor i tot.

- També a nivell de públic?
Hi ha més públic, ara. En aquell moment començàvem, ens vam crear una mica de nom. Ara ja ha passat un temps i hem aconseguit una certa fidelització, a banda de la promoció que fem a través de diversos canals. Ara tenim una mitjana de més de 90 espectadors, amb projeccions en què hem superat les 100 persones. Estem contents, amb el públic.

Fotograma de 'La Historia Interminable'

- Com fas la selecció? Teniu dificultats per aconseguir alguns títols?
He d'equilibrar els gustos i les ganes amb la realitat, que depèn de si les pel·lícules tenen els drets oberts o no, parlant amb les distribuidores. Per exemple m'agradaria fer la primera trilogia de 'La guerra de les galàxies' i no puc perquè els drets estan tancats i no es pot fer. També cal que els drets tinguin un preu assequible, perquè el públic potencial aquí és menys que, per exemple, el de Barcelona. I intentem que els preus de les entrades siguin raonables: m'agradaria passar 'Alien' i me'n demanen molts diners, i a 3 euros per entrada, per sortir a compte haurien de venir 500 persones, cosa que no passarà. En altres pel·lícules sí hi ha preus raonables, com les que hem anat passant: 'Los Goonies', 'Blade Runner', 'La naranja mecánica' i 'El exorcista'. Ara es reestrena a tot l'estat 'La historia interminable', també suposo per aquesta nostàlgia i tornada dels 80, i hem aprofitat l'oportunitat. La farem doblada perquè els més petits la puguin seguir bé. Després d'aquesta projecció farem una aturada a l'agost i tornarem de cara a la tardor.

Cartell de l'Igualada Rock City 2016 | Disseny: Marc Gonzàlez

- A banda del Cinema Total també t'encarregues de l'Igualada Rock City, que es farà aquest agost. Què ens en pots avançar?
Com l'any passat tindrem el festival dins de la Festa Major d'Igualada, el 28 d'agost a la plaça Pius XII, i tenim un cartell que està molt bé. Els grups, de fet, en certa manera tenen relació amb el cinema: el líder dels Motor Zombies és el Dani Moreno que fa curtmetratges i videoclips, i el grup surt a l'escenari vestit de zombis. Un dels components de Cheetos Magazine, l'Esteban Navarro, és membre dels Venga Monjas, un duo humorístic que fan projectes a internet i surten a l''APM?'. El tercer grup són els Imperial Jade, un grup de hard rock de l'estil dels 70, i el quart és Mambo Jambo, el grup més veterà, que compta amb en Dani Nel·lo, que ha composat bandes sonores i a qui li agrada el cinema noir.

- Parlant de música, vas formar part de l'última etapa del 'Tarda Tardà', del Jordi Tardà, i estàs implicat en el projecte d'un espai on es podrà veure la seva col·lecció. En quin punt està?
Passat un temps de la mort del Jordi, fa més d'un any, la seva dona es va posar en contacte amb l'equip del programa de les últimes temporades, i ens va demanar que l'ajudéssim a fer un inventari. I a través d'una fundació de la seva ciutat, Mataró, ha sorgit la possibilitat de fer-hi una exposició permanent i ara n'estem fent la selecció, amb preponderància del material relacionat amb els Rolling Stones i els Beatles, que eren els grups que ell més destacava. També hi haurà seccions sobre altres grups i altres estils dins del rock. M'imagino que s'obrirà de cara a la tardor.

- I des de Sant Jordi ja es pot trobar a les botigues d'aplicacions el llibrejoc 'Diaris d'un mort', que has coescrit amb el Gerard Freixes, treballant amb Cubus Games. Com està anant?
Està anant prou bé, i les critiques estan sent bastant bones. És un producte que no és excessivament complex, perquè Cubus Games en té de més elaborats i treballats, però des de bon principi en aquest cas vam parlar d'un llibrejoc o gamebook que fos de consum relativament ràpid, dinàmic, que no fos gaire complicat i fos fàcil de llegir. Ha quedat molt bé, amb il·lustracions del propi Gerard i música de gent igualadina també com l'Àlex Almirall o el Quim Garreta. És un producte tot fet aquí, que a nivell estatal ha funcionat més bé del que ens pensàvem i amb la traducció a l'anglès de moment està funcionant molt bé a Alemanya i en menor mesura als Estats Units, Anglaterra o Austràlia, per exemple.