,
16/05/2016
Literatura

VANITAS

El terra de linòleum de la caravana, de color lila consumit, forma clots allargassats a les zones més desgastades. En un parell d’aquests clots s’hi acumula la sang espessa i fosca que dolla de la templa d’en Pierre.  Carablanca i desencaixat, amb els ulls i la boca oberts, el cos sense vida de l’arlequí jau a terra al costat del barret de feltre cònic i una sabata de lluentons platejats. La mà, garrativada encara, prem amb força el revòlver. Una mica més enllà, damunt la tauleta de fòrmica un vell tocadiscos refregeix inalterable.

L’inspector Magritte amb el bombí negre ben encaixat i la pipa somorta a la boca, deixa damunt la tauleta una poma verda i agafa el braç del tocadiscos per portar-lo de nou a l’inici, el refregit cessa i la veu de Maria Callas emergeix de la negror del vinil. O mio babbino caro, diu  Al costat, l’apoderat del circ, un home gros i calb que sempre transita envoltat per la boira d’un pudent cigar Toscano, sacseja el cap condolgut i es mira l’inspector. 

—  Suicidi, oi? — Pregunta. 

— No ho tinc pas gens clar —fa en Magritte, després d’un silenci i encara llagrimós per la veu de la Callas— No s’ha fixat en la petjada que hi ha marcada en el fang de l’entrada?  És d’una talla de peu extraordinària. — Hi afegeix.

A fora ha caigut la nit. La humitat del riu proper cobreix d’una boira baixa i densa l’albereda que acull el circ i esmorteeix les candeles que il·luminen la carpa. Amb prou feines es pot veure el lluminós que, amb intermitència, anuncia l’inici de la propera funció. Tres caravanes més enllà, l’August somriu davant el mirall alliberat de l’angoixa que feia tant de temps que l’aclaparava i, amb la parsimònia habitual, s’emblanquina la rialla i s’afaiçona el nas de goma que, avui, troba d’un vermell especialment sangonós.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Hola, em dic Ricard Closa i faig veure que sóc contista. Em plaurà, des d’aquest espai, explicar-vos històries de tota mena. Inspirades en somnis o en realitats ocultes, en imatges, en successos. A vegades seran curtes, a vegades molt curtes i espero que sempre siguin prou interessants perquè us entretingueu uns instants en aquest racó.

07/05/2018
A Mart no hi ha orenetes ni falciots que xisclin els capvespres d’estiu quan el cel a l’horitzó es torna color púrpura. Per això l’enterrament de l’Àsdis va ser encara més trist.
13/03/2018
La nau travessa el cel rogenc de Mart com un estel fugaç, arrana les muntanyes que comencen a agafar el color blavós de l’alba i s’ajeu estrepitosament damunt el desert de còdols negres igual com ho hauria fet un d’aquells antics hidroavions en un
05/01/2018
A Mart, els estius duren el doble que a la Terra, els dies són inferns i a les nits un vent gèlid ho acaba de rostir tot, tret de les atzavares.  Tot això no li ho havia explicat ningú, a la Keiko, quan uns mesos abans d’embarcar-se s’havia fet in
17/09/2017
Arran de l’aigua, damunt la pàtina verdosa del riu, l’escalfor del sol despentina les darreres boires en una filagarsa il·lusòria.
09/05/2017
Les darreres clarors de la tarda retallen el perfil de les rulots i les caravanes contra un cel de color cobalt que s’esgota lentament.
16/03/2017
De matinada, mal il·luminat per les primeres llums, l’Aristòtil descarrega les verdures, fruites i altres viandes que ha comprat al mercat i les endreça a la cuina de campanya, un antic vagó de tren de l’exèrcit rus que hom havia fet adaptar com a
13/02/2017
Amb un gest delicat, en LeMarc pinça amb dos dits un borrim imaginari de la samarreta a ratlles que li cenyeix el cos tan prim i, acostant-se’l a la cara blanca, el bufa i el deixa voleiar seguint-lo amb la mirada.