Jump to navigation
Una de les coses boniques i úniques que aporta anar a veure un concert en directe és poder adonar-te de com se senten els músics. Notar si entre ells s’escolten o no, si allò que estan tocant ho senten o no, si estan gaudint del moment o no, si connecten entre ells i ells amb la música i la música amb ells. Segons això, la música tindrà un resultat ben diferent cap als espectadors.
He tingut el plaer de veure en directe tres dels molts concerts de la gira de Michael Kanan, DeeJay Foster i Guillem Arnedo presentant el seu darrer disc “Love Them Madly” al llarg del mes de març, i he vist que la feina de músic, tot i ser complicada, és enormement bonica i gratificant. Els veia tocar i eren com tres nens petits gaudint sota la pluja jugant amb fang, sense preocupar-se si després quedaran xops i tindran fred. Simplement amarant-se del moment, del moment que passava i que mai més no es tornaria a repetir de la mateixa manera. Se sentien a prop i se sentien absolutament a gust i radiants de felicitat.
Ja fa un temps que crec que la música és màgia. Concretament ho noto en la música improvisada, que a époques és la que més consumeixo, i crec que és per això que m’agrada. La màgia del moment, la màgia de construir en el moment. Ser espectador d’un concert és poder viure un moment i una música que mai més no es tornarà a repetir de la mateixa manera. I veient aquest trio he pogut constatar que el jazz també en té molta de màgia.
Escoltar and let it happen!
Sóc la Laia Carbonell. Estic enganxada al jazz i a la música improvisada i sóc feliç organitzant l’Estival de Jazz d’Igualada. M’emociona viure en directe concerts i espectacles on la música hi és d’alguna forma. Sé que la música remou emocions i permet aflorar pensaments. La meva intenció és, doncs, aprofitar-ho i treure’n escrits, conclusions i reaccions que surten de mi.
