Albert Compte Riba
,
02/12/2016
Entorn

Marc Andreu: "Els grafitis, els monuments, les plaques i elements commemoratius són la pell de la ciutat"

L'historiador i periodista retrata realitats urbanes del centre de Catalunya en el llibre 'Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana'
Marc Andreu 'Les ciutats invisibles' | Foto: Sandra Lázaro

Foto: 

Sandra Lázaro
Marc Andreu (Barcelona, 1973), periodista i escriptor, va presentar a l'edifici Mont-Àgora de Santa Margarida de Montbui 'Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya metropolitana', un projecte que vol visibilitzar la realitat quotidiana de barris i entitats perifèriques veïnes de grans nuclis urbans, entre els quals ha retratat la Conca d'Òdena, la "perifèria de la perifèria" un cop es traspassa el túnel del Bruc. La presentació s'emmarca en el projecte d'Òmnium, 'Lluites Compartides', un reconeixement a les lluites i reivindicacions dels habitants d'aquestes ciutats invisibles que aquesta primavera es mostrarà a través d'una exposició, centrada en les conquestes veïnals dels anys 70 al barri de Sant Maure de Santa Margarida de Montbui. Llicenciat en Periodisme a la UAB i doctor en Història per la UB ha codirigit des de l'any 1991 la revista 'Carrer', de la Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), ha participat a 'El Periódico de Catalunya' com a redactor i col·labora amb 'L'Avenç', 'Sàpiens' i el mitjà digital 'Crític'. Va ser cap de comunicació del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i actualment és conseller tècnic de l'Ajuntament de Barcelona.
"Hi ha una desproporció gegant entre un municipi de deu mil habitants com Montbui amb un tipus d'infraestructures com és Mont-Àgora, tot i ser culturals i positives pel territori"

- Quina diferència hi ha entre una ciutat difusa i una ciutat invisible?
El concepte de les "ciutats invisibles" està fet ex profeso pel llibre i juga amb el titular homònim del llibre d'Italo Calvino, on Marco Polo li explica a l'emperador tàrtar Gran Khan un seguit de ciutats fantàstiques. En el seu original en italià responen al realisme màgic retratat per l'autor, el qual en el meu cas li he donat la volta transformant-lo en un sinònim de realisme social, on explico unes realitats metropolitanes i urbanes poc conegudes. La ciutat difusa és un concepte més geogràfic, d'ús acadèmic, que retrata unes ciutats, algunes de les quals poden ser invisibles. Part del món urbà és "inmirat", com diu Javier Pérez Andújar, en el sentit que no apareixen als mitjans de comunicació i alhora, els propis habitants d'aquests entorns urbans habiten de forma parcial aquests llocs, per exemple, dormint en una zona, treballant en una segona i vivint en una tercera, movent-se en cotxe o altres, característiques que també defineixen una ciutat difusa. Per tant, bona part de les ciutats difuses són "inmirades" o invisibles, són dos conceptes que es poden superposar però no són ben bé el mateix.

- Com valores el projecte de 'vies blaves' impulsat per la Diputació de Barcelona per unificar les lleres dels rius Cardener, Anoia i Llobregat?
Per algunes experiències que conec, connectar diferents realitats urbanes a partir d'eixos que ressegueixin artèries geogràfiques, ja siguin rius, serres com les del litoral o altres, crec que són bones idees perquè permeten transformar realitats urbanes invisibles o poc conegudes, en atractius per a la gent que hi viu, no pas des d'un punt de vista turístic, sinó a partir de l'oci, de l'esport i d'activitats familiars. Per tant és una bona forma d'acostar realitats urbanes, properes i que es desconeixen les unes respecte les altres.

- En els retrats literaris on descrius l'entorn local fas èmfasi en l'estatuària, les plaques i els elements commemoratius públics. Per què?
En tots els reportatges de les diferents ciutats invisibles inclosos en el llibre, aquests són uns elements que m'he aturat a repassar. Els grafitis, els monuments, les plaques i elements commemoratius són la pell de la ciutat. Part d'aquestes ciutats metropolitanes estan monumentalitzades, pel fet de copiar aquella monumentalització que Oriol Bohigas va fer servir durant la primera etapa de Pasqual Maragall, on es volia dignificar la perifèria barcelonina amb escultures de ferro-corten i donar qualitat a l'espai urbà. Amb aquesta mirada també descobreixes que en molts llocs encara hi ha les plaques franquistes de l''Obra Sindical del Hogar', per exemple. Tot això et dóna un perfil d'aquest món metropolità i penso que és interessant descriure'l. I des del punt de vista del reportatge, del periodisme lent, que ha requerit moltes hores de passejar pels barris i ciutats descrites, fixar-se en aquests elements forma part d'un reportatge de fons que en altres formats periodístics no s'hi prestaria atenció.

- Enfocar part dels retrats de les societats a partir d'aquestes manifestacions formaria part d'una lectura feta des de la fenomenologia de l'entorn?
No sé si caldria dir-ho així. Jo m'he aproximat a aquesta realitat a partir del periodisme, de l'observació, he utilitzat la història com a bagatge per conèixer els diferents llocs, també eines sociològiques en el moment de descriure certs passatges o de la geografia humana i en certa manera, també des de l'antropologia. Si t'aproximes a una realitat d'aquesta manera, tot el què veus configura una fotografia que mai és fixa, ja que visites els espais vàries vegades i no és el mateix que et trobes el primer dia que passeges un lloc, el què hi veus durant un segon dia o un tercer. Per tant, la imatge i les descripcions en el seu conjunt poden oferir un resultat plural i divers.

- Des d'aquest enfocament quina valoració té el fet que en una punta del Passeig Verdaguer d'Igualada l'encapçali l'estàtua de Pere Vives Vich, militar que organitzà el primer bombardeig aeri de la història de l'aviació durant la guerra del Marroc i que dóna nom a un institut local?
M'he centrat més en Santa Margarida que no pas en Igualada i en aquest detall no m'hi he fixat. Em vaig centrar en l'estatuària posada pel primer alcalde democràtic d'Igualada, en Manuel Miserachs, on s'hi pot llegir una concepció no sé si nacional-catòlica, però en tot cas, sí molt tradicional de la vida de la ciutat. A la vegada, que es ressaltin uns elements i no uns altres et pot donar una certa imatge del tarannà conservador o tradicional que pot tenir un indret. Per tant, aquests elements donen una idiosincràsia, part del tarannà cultural i dels prohoms o de les arrels històriques que té un municipi, en aquest cas Igualada.

- Assenyales el territori que hi ha més enllà del túnel del Bruc com la "perifèria de la perifèria".
Si agafem Barcelona com a centre del conjunt. Ara bé, dins d'aquesta categorització o descripció geogràfica, si agafes la Conca d'Òdena sola veus que en si mateixa té un ecosistema metropolità molt clar. Tens Igualada al mig, varis municipis perifèrics al voltant i a la vegada tota una estructura de cinturons i rondes, fins a polígons industrials on s'hi poden instal·lar equipaments econòmics, ja siguin logístics com l'Abacus o provinents de la tradició tèxtil local com són els magatzems del Punto Blanco.

- Com veus aquests intents públic-privats, de dinamització econòmica davant d'altes públics, com és per exemple, el gestor de residus que s'ha ubicat a Hostalets de Pierola?
Tot i que no conec a fons aquests intents concrets de dinamització i que em semblaria molt agosarat valorar-los, sí que forma part de les realitats metropolitanes i perifèriques, aquest intent de convertir la perifèria en un polígon per generar activitats econòmiques. És un recurs que a vegades dóna bons resultats i a vegades no. A voltes porta el risc implícit, si l'actuació no es correspon amb la tradició econòmica local, que es substitueixi una activitat econòmica per una altra, amb un desenllaç que acaba d'ofegar l'activitat que ja es trobava en declivi, alhora que no arrela la nova proposta que s'ha implantat. I també, aprofitar elements perifèrics com per exemple, un preu més barat del sòl, fer dumping, no és una valoració que vagi directament relacionada amb una activitat local. Ara bé, no hem d'oblidar que la Conca d'Òdena és gairebé el centre geogràfic de Catalunya, per tant, des d'un punt de vista d'enllaç de comunicacions i logística empresarial ha estat un lloc atractiu, pràcticament des de l'època romana. Aquestes inversions tenen una part lògica i una altra d'aprofitar un context social i econòmic. La prova és que alguns dels polígons de la zona es pot dir que estan en guaret.

- En un article de l'Avenç comentes que "Montbui s'ha drenat de molts recursos i subvencions". Consideres que aquesta ha estat una política de confrontació o sumativa en quant a equipaments i serveis, en relació amb la capital anoienca?
Penso que això s'ha fet sense coordinació ni amb Igualada, ni amb la Conca, ni amb tota la comarca. Hi ha una desproporció gegant entre un municipi de deu mil habitants com Montbui amb un tipus d'infraestructures com és Mont-Àgora, tot i ser culturals i positives pel territori. Un barri de Barcelona quatre o cinc vegades més gran que Santa Margarida de Montbui no té uns equipaments d'aquestes dimensions ni de lluny. Són equipaments gegants encara que t'ho miris des de l'àmbit de la Conca o amb una dimensió comarcal. Concentrar-los tots aquí pot ser positiu per dotar de recursos el municipi, però si l'estratègia no ha estat traçada des d'un punt de vista més ampli, tenint present tota la Conca d'Òdena o la comarca, segurament no està ben jugat, més enllà de l'aprofitament conjuntural dels recursos que puguin venir des de la Unió Europea o altres que s'hagin drenat per aconseguir crear-los. Aquests recursos els pot aconseguir el polític en càrrec d'acord amb les habilitats que tingui i aquestes gestes poden ser aplaudides, però sense una estratègia cultural al darrere que forçosament ha de ser compartida, és desequilibrar i potser, fins i tot, carregar un municipi amb segons quin gegantisme en infraestructures que resulta difícil treure-li el rendiment que podrien tenir.

També et pot interessar

Piera de Gusta