Clepton canvia de pell

"Ara es fa gran fer el camí enrere / qui érem abans són vestits vells / que ara hem trobat dins la matrojshka / una muda per seguir creixent"

La tornada de la cançó 'Matrjoshka', de Clepton, és tota una declaració de principis. Els versos parlen de fer-se gran, de tornar, de reinventar-se. En la matrojshka, les nines russes, la formació ha trobat la figura perfecta per explicar com han vist món durant els tres anys d’inactivitat del grup. Així, créixer i fer-se gran és el tema explícit de les lletres de les cançons, però també es fa evident en la seva música: 'Matrjoshka' compta ritmes menys frenètics i menys distorsió que els seus anteriors àlbums, 'Sentit únic' (2009) i 'Seguint el joc' (2011). “Suposo que a mesura que et fas gran et tranquil·litzes”, accepta Xevi Collado, el cantant del grup. Durant els darrers anys, els membres de Clepton han marxat d’Erasmus. En tornar han convertit les seves vivències en cançons. “Hem aprofitat l’experiència d’estar fora de casa, el fet d’haver de tornar i les sensacions que això et provoca. Et reinventes a tu mateix quan ets lluny”, explica. 

A mesura que passa el temps, Clepton cada cop ho té més difícil per trobar-se, compondre i tocar, però ho juguen a favor: enlloc d’un disc de 10 o 12 cançons, han tret un EP amb 5 temes. Una reflexió sobre el concepte de disc? Està superat? “Potser sí que el concepte d’àlbum, amb internet, ja no té tant de sentit. I fer-ne un és cada cop més difícil. Però en tot cas, no va ser el nostre plantejament inicial. Teníem cinc temes i teníem ganes de gravar-los, i ho vam fer”. 

El grup va enregistrar l’EP al Teatre de l’Eril, amb Joan Pons, el Petit de Ca l’Eril, com a productor. El van gravar tots tocant a la vegada. Joan Pons “va ajudar a afegir sons més frikis, a trobar un so més net i amb més aire”, explica Xevi Collado.  

A més a més, han cuidat a la perfecció la presentació: a cada tema han vinculat una imatge, una versió d’ells mateixos: sobre la mateixa estora i davant la mateixa bicicleta hi ha els quatre membres del grup, que en les variacions es converteixen en quatre homes d’edat avançada, quatre noies, quatre gossos i quatre nens. Cada una de les versions està relacionada directament amb una cançó. Les fotos, d’Oriol Colomar i Enya Rodríguez, es poden veure al Facebook del grup. 

El dia 23 d’octubre van tocar al bar Sputnik de Solsona. Estan contents de tocar a casa, en un escenari que els coneix i que també els ha vist créixer. Una ocasió única de veure com el grup ha canviat de pell.