Topografies polítiques a la 14a Biennal d'Art Ciutat d'Amposta

L'exposició col·lectiva es pot visitar al Centre d'Art Lo Pati fins al 30 de juliol

Surtdecasa Ebre

14/06/2016

Arts

La Biennal d’Art Ciutat d’Amposta, la BIAM 2016, ha plasmat el cant coral de protesta que vivim actualment. Tot i que es tracta d'una exposició col·lectiva on els artistes tracten temàtiques diferents, si posem totes les peces en una coctelera, podem assaborir el gust exacte de l'edició d'enguany. Un gust a aigua transfronterera, a fang de cunetes exhumades, a resina de polièster i a tinta xinesa tràgica. És més refrescant que amarg, us ho asseguro."La suma de les obres sempre et permet captar el pols de les nostres preocupacions actuals", assegura l'artista ampostí Manel Margalef, director d'un dels certamens artístics amb més projecció de l'Estat. Si en l'edició del 2014 era la bombolla immobiliària un dels temes que més es veia reflectit en l'obra dels artistes, en l'edició d'enguany es reflexa "un moment molt polític", explica Margalef. L'activisme, els moviments socials i les noves relacions que s'estableixen entre els diferents agents artístics, molt més basades en la participació i la col·laboració, marquen molts dels discursos dels artistes seleccionats. "La BIAM d'enguany revisa l'articulació entre l’art i la política i participa de les micropolítiques d’emancipació que s’han anat produint en els darrers anys", assenyala Margalef en el full de sala. Des de Surtdecasa.cat us hem volgut fer un recorregut per les obres seleccionades, destacant la peça guanyadora, 'El lago de los cisnes' de Fermín Jiménez.

1. Fermín Jiménez Landa (Pamplona, 1979). 'El lago de los cisnes'

Instal·lació que consta de diverses garrafes i botelles d’aigua provinents del llac rus de Novodevichi, el que va inspirar el ballet de Tchaikovsky. L’artista reflexiona al voltant del fetitxisme indefensable sobre un objecte líquid que no té sentit fora del seu context. Es tracta d’aigua igual com qualsevol altra, l’única diferència és que ha realitzat un ardu viatge tant des del punt de vista econòmic com burocràtic, difícil de justificar a les duanes per on ha passat.

2. Maria García Ruiz (Valdepeñas, 1981). 'Virgencica. Virgencica!!!'

La Virgencica va ser un poblat experimental creat el 1963 per a allotjar les persones que van patir les inundacions de les coves del Sacromonte a Granada. Eren mòduls moderns però intentaven recuperar l’espai de les coves. La vídeoinstal·lació de Maria García fa una relectura d’aquest projecte amb la construcció d’un mòdul a partir del record d’una de les famílies.

3. Marc Serra (Barcelona, 1977). 'I am making bart'

Es tracta d’una projecció que s’apropia d’un fragment d’àudio de la peça 'I‘m making art' de John Baldessari, un vídeo conceptual en què l’artista posava en dubte aquells que qüestionaven l’art conceptual, al mateix temps que es reia del fet artístic i d’ell mateix. Serra ho fa a través d’un vídeo on el protagonista és Bart Simpson. És com una versió de l’obra de Baldessari que descontextualitza un element de marxandatge de la cultura visual de masses.

4. Ariadna Parreu (Reus, 1982). 'Softporn'.

Són seixanta peces de fang creades manualment a partir de l’estudi ergonòmic i antropomètric de dildos (anomenats consoladors per la societat patriarcal) de disseny i d’altres objectes que s’hi assemblen, però que no tenen aquest ús. Els converteix en peces escultòriques que confronta amb peces d’altres artistes (Ariadna Guiteras i Claudia Pagès) que especulen amb peces sense forma. Si són obres d’art, no són dildos?

5. Dani Montlleó (Mataró, 1966). 'L’orgue'

Aaron & König, anomenats també Arp & Ball, van ser un grup de música francès, parisenc, aparegut l’any 1965, amb connexions al moviment dadà. De molt curta vida, no van deixar més rastre que un parell de ressenyes a dos revistes de l’època. Defensaven la teoria que els humans tenien la capacitat d’escoltar ultrasons fantàstics només perceptibles per alguns animals i van construir un orgue per a reproduir-los. Es van inspirar en l’orgue de la Blancaneus de Disney. Dani Montlleó n’ha fet una versió reduïda. La maqueta d’un moment utòpic.

6. Luís Guerra (Santiago de Xile, 1974). 'De la inexistencia del arte'

Es tracta d'una instal·lació de vídeo amb textos explicatius que reflexiona al voltant de l’art performatiu a través d’un seminari, entès com un esdeveniment visual i, per tant, com una eina de transformació social, política i artística.

7. Vanessa Pey (Tarragona, 1973). 'La pelle del susurro'

Collage fotogràfic entre pictòric i cinematogràfic. Una sèrie ordenada d’imatges que viatja per territoris i arquitectures on es juxtaposen cossos presents i representats: maniquís, escultures, homes, dones i rostres retratats entre altres.

8. Núria Güell (Vidreres, 1981). 'Resurrección'

Vídeo de l’acció i fotografies de les exhumacions del Monte Estepar a Burgos, on Núria Güell reflexiona sobre la memòria històrica i el fet que actualment encara hi hagi republicans enterrats a les cunetes. Es tracta d’una acció filmada en què, apropiant-se de les identitats de sis maquis catalans assassinats pel franquisme, simula que confisquen caixes amb mercaderia de la Fundació Nacional Francisco Franco i les enterren a les cunetes.

9. Levi Orta (La Habana, 1984). 'Perverted Joke'

Dotze poemes impresos i emmarcats dedicats a líders polítics d’arreu del món, de diferents ideologies, entre els quals hi ha Fidel Castro, Vladimir Putin, Francisco Franco, Joseph Stalin o el mateix Adolf Hitler. La majoria inclouen els seus noms i d’altres destaquen algunes fites que es van assolir en els seus respectius mandats.

10. Ian Walder (Madrid, 1993). 'Professional portraits'

Es tracta d’un collage de 72 fotografies on apareixen retrats d’skaters que han influenciat a l’autor i que també han tingut o tenen una rellevància important dins el món del monopatí. Són frames retallats on només apareixen els rostres. No estan organitzats cronològicament i entre ells estableixen diferents connexions.

11. Avelino Sala (Gijón, 1972). 'El mapa no es el territorio (dólares USA)'

Reproduccions de bitllets d’or policromat de 24 quirats i resina de polièster. Amb aquesta sèrie de bitllets tacats, l’autor reflexiona sobre com els interessos econòmics conformen les fronteres. Els bitllets simbolitzen el poder econòmic, el diner negre tacat de petroli i de sang, i a la vegada cartografies imaginàries.

12. Gonzalo Elvira (Neuquén-Argentina, 1972). 'SR2 1909'

Sèrie de dibuixos amb tinta xinesa. Definint-se a ell mateix com un historiador visual, Elvira busca en aquesta sèrie de dibuixos les connexions entre la Setmana Tràgica de Barcelona (1909) i la de Buenos Aires (1919). Ho fa amb una mena de mapa on se sobreposen rostres de l’època.

13. Jonhatan Millán (Barcelona, 1976). Reproducción a escala 1:2,773 del momento en mi inauguración en que Quim me dijo: “Creo que con tu trabajo tratas de protegerte”

Fotografia d’una maqueta que reprodueix detalladament un moment concret de 2014, com una resposta física, sense paraules, on el motiu representat expandeix i dispersa els límits de la noció de l’objecte artístic.