Lo riu és vida? Sobre el monument de Tortosa

30/04/2016
  • Han de vindre de Barcelona a dir-mos què hem de fer?

Quan lo Parlament de Catalunya aprova una ressolució per defensar el riu Ebre (que prou ha costat!) bé que mo’n alegrem i compartim la decisió i no diem pas que Barcelona s’estan ficant en lo que no li demanen al parlar del ‘nostre’ riu (algun dia debatrem sobre este ús dels adjectius possessius). Si l’aigua és patrimoni de tots i per tant s’ha de cuidar, lo feixisme és responsabilitat també de tots i s’ha d’eliminar.

  • No va només de feixistes i demòcrates

Sóc una tortosina poc amiga del malentès ‘tortosinisme’, per a escàndol d’alguns. Seria bo, però, no tractar de feixistes tots els qui no volen retirar-lo o els qui no ho veuen clar (tot i que convindrem que n'hi ha uns quants d’amagadets entre els partidaris de dixar-lo dret). Hi ha catòlics rojos i dretans ateus. I això, xiquets, ve de lluny. D’una transició mal transitada i d’una repressió poc reprimida. Lo monument va ser construït per motius ideològics (només cal vore qui el va inaugurar) però s’hi pot estar en contra sense ser republicà i a favor sense ser conservador. Dixem apart per un moment los aspectes més fraticides del concepte ‘bàndol’ i fem pedagogia perquè ma neboda no em pregunte mai més: Què vol dir l’àguila? o el fill de l’amic no em digue pos potser tampoc no molesta tant (Ep! que jo de menudeta deia el mateix, precisament per la desinformació que ara encara dura i que hem de combatre)

  • Un tema local?

Si la central nuclear d’Ascó pega un pet un dia d’estos (déu no ho vulgue) les conseqüències no només les notaran los veïns d’Ascó, sinó totes les Terres de l’Ebre, bona part de Tarragona, Lleida, Matarranya i anar fent. Amb lo monument de Tortosa passa una mica el mateix. No només ofén molts ciutadans tortosins sinó que és una vergonya per a tot lo país. No s’hi val a dir que és una qüestió local. Lo feixisme no és un tema menor ni local i voler reduir el debat (degudament segrestat, d’altra banda) a una qüestió de competències és com jugar a fer de Tribunal Constitucional a la catalana.

  • Consultar només quan convé

Com a tortosina, ningú no em va consultar si volia que s’enderroquessen les cases de davant la Catedral o si volia que es tombessen les piscines (que per cert, els nostres jóvens nadadors van guanyant títols pel país amb un mèrit increïble tenint en compte que no poden entrenar-se en condicions). Preguntar només quan mos interessa és fer trampa. És també fer com Ponç Pilat: rentar-se les mans i eludir responsabilitats.

  • No és un plebiscit

Tampoc no es tracta de ser agressiu en lo consistori, ni d’anar en contra de Bel (CDC) o d’ERC. Això no és cap plebiscit (encara que potser alguns ho voldrien). Clar que mols altres equips de govern abans ho haurien pogut abordar, però ara hi ha l’ajuntament que hi ha i com a representants polítics tenen una responsabilitat que assumir. Sotmetre a consulta el monument és legitimar implícitament el règim que el va inaugurar. És una paradoxa que la democràcia permetigue votar sobre el feixisme. Perquè sí, lo monument és obra del feixisme, encara que no tots els qui hi estan a favor ho siguen. Per tant, benvolgut conciutadà, vostè pot no voler vore la CUP ni en pintura i desitjar que el retiren. I vostè, estimada conciutadana, pot ser de dretes de tota la vida i reconèixer que la postal de Tortosa amb un monument d’estes característiques no és lo que més li agradaria vore a un catàleg turístic. (De fet, per sort i fins ara, cap fulletó promocional de Tortosa fa bandera del monolit, si no el lluïm tant potser és per alguna cosa…)

  • Sobre pau i memòria històrica

La pedagogia, a part de poder reconèixer i debatre errades comeses per part dels dos bàndols, també ha d’incloure dos conceptes claus. Primer: la guerra civil espanyola va ser provocada per un cop d’estat contra un govern en vigor elegit democràticament, en aquell cas la República. Va ser una sublevació militar, encapçalada per un bon amic de Hitler. Segon: els guanyadors van estar quaranta anys venjant-se, quaranta. Fins a última hora. Vos sona el nom de Puigantich? Posats a consultar, per tant, lamento el cinisme que s’utilitza en el redactat de la pregunta, quan es parla de ‘memòria històrica’ i ‘pau’ en ambós respostes.

  • Lo lladre

Mon iaio Ramon anava a creuar el pont de Tortosa allà pel 1936 i un soldat li va dir: si vostè creua ja no podrà tornar a vindre a n’esta banda, la guerra està a punt d’esclatar. I ell va dir: me quedo aquí, que a n’esta vora de riu hi tinc la família. I així va ser com es va trobar al bàndol republicà i va lluitar a la Batalla de l’Ebre.

Permeteu-me el símil: de la mateixa manera que Guardiola quan té un dubte en algun partit pensa “què hauria fet ara Cruyff?”, jo quan passo pel davant del monument penso “què diria el iaio?” Ell, republicà casual, per així dir-ho, home de seny i menys revolucionari que sa néta, crec que preferiria retirar-lo perquè això és com un lladre que t’entra a robar a casa i després, per una d’aquelles argúcies legals, no és que li reduisquen la condemna, no, és que no entra ni a la presó. I encabat tu te l’has de vore cada dia plantat al mig del riu, recordant-te l’ofensa. Per a què lo riu sigue vida realment, cal tindre’l net. Del tot i de tot.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.