Judit Monclús
,
26/05/2017
Llibres

La Fira del Llibre Ebrenc constata el bon estat de salut de la literatura del territori

Les entitats organitzadores de l’esdeveniment assenyalen un augment d’interès entre els lectors
Fira del Llibre Ebrenc - Móra d'Ebre

Foto: 

Cedida
Fira del Llibre Ebrenc a Móra d'Ebre
Catorze edicions de la Fira del Llibre Ebrenc donen per a molt i, en aquest cas, a més de ser una mostra de consolidació d’una proposta que va néixer per posar en valor la literatura vinculada al territori, també serveix per constatar el bon estat de salut de les lletres ebrenques.
"Com a territori ens hem desacomplexat i hem donat el valor que es mereix a la gent del mateix territori"

“La situació és molt bona: s’està publicant en quantitats que anys enrere no es produïen i la qualitat d’alguns autors ha anat fent-se evident amb al pas del temps, especialment per la bona rebuda que tenen entre els lectors. D’això últim n’és una mostra que alguns autors ja no publiquen en editorials locals o fent autoedicions com passava abans, sinó que es troben en el catàleg d’editorials importants d’abast més gran. Això només fa que demostrar que la literatura d’aquestes terres està en un moment molt bo”, celebra Rafel Viladrich, del Grup Viladrich.

La cita amb les lletres ebrenques serà, com cada any, a Móra d’Ebre, enguany del 25 al 28 de maig. L’espai principal de la fira serà, per tercer any consecutiu, una gran llibreria instal·lada en una gran carpa de 500 metres quadrats que coordinen les llibreries Bassa de Móra d’Ebre, Viladrich de Tortosa i Guaix d’Amposta juntament amb l’Institut Ramon Muntaner (IRMU). “La gent se sent amb més llibertat de voltar i mirar. L’any passat vam constatar que la gent no surt només amb un sol llibre, sinó que n’agafa dos o més. Amb aquest format ara tenim molts més títols acollits a la llibreria conjunta que fa que hi hagi més públic potencial perquè hi ha molta més varietat i ens ha beneficiat”, assegura Mari Carme Jiménez, directora de l’IRMU. A la vegada, declara que en aquests catorze anys s’ha fet molta feina i que ara se’n recull el fruit, tot i que encara en queda molta per a fer. “El que ha passat és que com a territori ens hem desacomplexat i hem donat el valor que es mereix a la gent del mateix territori”. Jiménez considera que també ha ajudat el fet que es reconegués el mot ‘ebrenc’ al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

L’Institut Ramon Muntaner, amb seu a Móra la Nova i que s’encarrega de coordinar els centres d’estudis d’arreu dels Països Catalans, aporta a la Fira del Llibre Ebrenc les diferents publicacions de recerca local i comarcal, així com les que fan les entitats i centres d’estudis ebrencs. “Sempre ens ha semblat que la fira era un aparador importantíssim per a aquestes entitats i per a les revistes que es fan arreu del territori, que en són un bon nombre i d’alta qualitat. A més, amb el format de fira que proposem, unificant fons i creant un gran aparador, notem que a la gent li agrada trobar aquestes publicacions que no pot trobar habitualment en una llibreria”, explica Jiménez. En aquesta edició, la fira comptarà també amb un apartat especial amb els llibres editats per la Diputació de Tarragona.

Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre

Visibilitat i interès

“La fira ha evolucionat molt. Va començar com una petita fira molt local i amb un públic molt reduït i ara, en alguns aspectes, s’ha convertit en un referent a nivell de fires que està intentat ser copiat per altres municipis de Catalunya. Quant al públic, sabem que ens ve gent de tot arreu, cosa que no passava fa pocs anys i que ens porta un públic nou així com compradors que vénen de fora de les Terres de l’Ebre”, assenyala Viladrich.

La producció de literatura ebrenca o vinculada a aquestes terres no minva i alguns casos mediàtics, com el de la Marta Rojals, Andreu Carranza o Miquel Esteve, han col·laborat a potenciar-la encara més. “Arran de la fira, la tinença de llibres d’autors i de temàtica ebrenca als nostres prestatges s’ha consolidat. Al començament, era molt minsa i pràcticament ni nosaltres sabíem què teníem, però ara s’ha anat fent forta. A banda, els editors també aprofiten dates especials com Sant Jordi pels llançaments de títols ebrencs, que a vegades es feien en altres dates i la seva visibilitat quedava més diluïda”, explica Sergi Bassa, de la llibreria Bassa de Móra d’Ebre.

Una de les accions especials que la fira realitzarà en aquesta edició és el foment dels llibres ebrencs entre les biblioteques escolars a través d’una prova pilot a les escoles de la Ribera d’Ebre. Arran de la col·laboració del Centre de Recursos Pedagògics de la Ribera d’Ebre, les escoles de la comarca han estat convidades a la fira per descobrir els llibres exposats. A més, des de l’organització de la fira es finançarà un lot de sis llibres ebrencs per a cada escola.

“La gent troba car un llibre però si comptes pel temps que estàs llegint, és un entreteniment força barat. Si vas al cine, pel que et costa una entrada saps que t’hi estaràs dues hores. En canvi, amb un llibre, que val 20 euros de mitjana o un de butxaca que en pot valdre sis, t’hi estaràs sis o set hores”, observa.

Més informació: 

També et pot interessar