Jump to navigation
“Aigües, fressada arbreda Que m’eixoreges. I els horts, on d’or guardes flaire, clos dels xiprers” Un dels trets de la poesia d’Albert Roig que m’hi ha endinsat més instintivament és l’ús que fa dels nostres dialectalismes. Per a lectors que no comparteixen aquest tret definitori, com ja apunta Xavier Lloveras al pròleg del recull Córrer la taronja, el fet de trobar paraules que de vegades ni tant sols apareixen al diccionari és una dificultat lèxica. En canvi, per als qui el llenguatge de les Terres de l’Ebre forma part del nostre ADN lingüístic, és reconfortant llegir paraules com assorejar, esmelegar-se, escarritxar, sanguina o trets del nostre dialecte com conjugacions de verbs com dixessen o l’ús natural d’eigua en lloc d’aigua. Tot i que Albert Roig no segueix una norma en aquest sentit i podem trobar diferents estils dialectals al llarg d’aquestes obres completes del poeta tortosí, el seu és un experiment que demostra que la poesia no n’entén de límits administratius ni de normatives lèxiques. Els versos que omplen les pàgines que ara mateix tinc entre mans beuen de la tradició poètica catalana i ens remeten sovint a noms com Riba, Carner o Foix. Fent ús del realisme estètic, l’autor ens regala una descripció sensual del paisatge que tancant els ulls podem tocar amb les puntes dels dits ben enceses. A través de la mirada de Roig, no podreu evitar olorar el polsim de taronja, notar els esgarranys de les argilagues a les cames, o sentir la fortor de la sang d’un animal ferit. Pel que fa a l’estil, combinant mètrica clàssica amb d’altres formes d’avantguarda com la prosa poètica, marca diferents tempos. Així, mentre ens obliga a aturar-nos en alguns moments per poder copsar les sensacions (p. ex. Jardí Desolat) d’altres, ens pot fer saltar d’un vers a l’altre a ritme de batecs accelerats (p.ex. Figa Còquera). Qui no ha parat mai el temps al seu voltant i fixant-se en allò amb què ens ha obsequiat la natura s’ha parat a gaudir dels més dolços pensaments? Si no ho heu fet, llegiu-lo i viureu un recull de sensacions arrancades de moments contemplatius davant del mar, de cingles, de sèquies i d’horts -on segur que algun dia hi heu anat a córrer la taronja-. Us recomano... Roig, Albert. Córrer la taronja. 1979-2001 (Edicions 62. Empúries)
