Foto: 

Sonaprop
La comissió organitzadora del Sonaprop amb Judit Neddermann l'any 2015

10 edicions de Sonaprop, un referent al Penedès de l'escena musical catalana

Conversem amb Jordi Sadurní, un dels organitzadors del Sonaprop que compleix el 10è aniversari
Ariadna Caballero
,
25/01/2017
Música
A punt d'estrenar la desena edició, el Sonaprop és ja un dels festivals de música esperats al Penedès. Sorgit del si del Centre de Llorenç, el cartell del cicle ens regala quatre diumenges de concerts de proximitat, enguay amb Est Oest, el duet format per Maria Arnal i Marcel Bagés, i Núria Graham al magnífic escenari d'Heretat Sabartès, i com a cirereta, Adrià Puntí que presentarà disc a l'Auditori Pau Casals després de 13 anys de silenci discogràfic. Aprofitant la xifra rodona dels 10 anys, ens trobem amb en Jordi Sadurní, un dels membres de la comissió organitzadora per mirar enrere, conversar de música i, sobretot, imaginar el futur d'un festival al qual destigem una llarga vida.
"Sense El Centre al darrere, el Sonaprop és impensable i impossible"

- Arribeu a la 10a edició. Parla'ns dels inicis, com sorgeix el Sonaprop?
La idea de fer cafès-concert al Centre de Llorenç va més enllà de 10 edicions del Sonaprop, que de fet són més de 10 anys perquè no han estat consecutives. Des del Centre sempre s'ha intentat promoure música i cultura des de l'esperit dels ateneus i l'associacionisme. En les primeres edicions, i ja abans de ser el Sonaprop, la idea dels concerts era una mica diferent; es feia dins la sala de l'entitat (cosa que no hem pogut fer els darrers tres anys per problemes estructurals de l'espai), i sobretot als inicis seguiem més el circuit de rock, blues i músiques del món que circulen per les sales de Barcelona, sense noms tan coneguts. Els últims anys hem fet un gir musical i busquem cantants de l'escena independent catalana.

El Sonaprop als seus inicis tenia l'única voluntat de fer cafès concerts; concerts en què un dels principals al·licients fós la proximitat. Això no ho hem perdut però en 10 edicions han canviat moltes coses.

  • imatge de control 1per1

- Has parlat dels estils. Què més ha canviat dels cafès concert de l'inici, al Sonaprop actual?
L'esperit és el mateix, gaudir de la música i fer-ho des d'un ambient altruista; com a promotors no professionals ho fem perquè tenim ganes de fer coses pel poble i pel nostre entorn i això hi segueix sent. Som organitzadors, però sobretot el que tenim ganes sempre en aquests actes és ser-ne públic, i gaudim tant d'una cosa com de l'altra. Gaudim tant dels directes dels grups, com de les estones de muntatge, reunions, i de les hores posteriors al concert, en què si es dóna la situació anem a sopar amb els músics. Són valors afegits que hi han sigut sempre i donen sentit a la moguda i a tantes hores de dedicació.

- Què suposa per una entitat com El Centre ser al darrere d'un festival com el Sonaprop?
El Centre ens fa costat. Nosaltres estem molt orgullosos de dir que no tenim res més que ens cobreixi les espatlles que una entitat i els seus socis, un ateneu de poble. Ara bé, el màxim objectiu de cada any és fer les paus, i la feina que hi ha! No és gens fàcil que el cicle no suposi cap dèficit pel Centre. Els últims anys ho hem aconseguit bastant i és una satisfacció, però no ens llançaríem a muntar una cosa així sense algú al darrere que ens donés garanties. Nosaltres sols és impensable i impossible.

- Un dels canvis més visibles ha estat el canvi d'espai: primer al Centre i ara a Heretat Sabartès. Què heu perdut i què heu guanyat amb aquest canvi?
Home, no fer-ho a la pròpia seu de l'entitat, quan l'entitat hi posa el coll, mobilitza molta gent, i tenim la confiança dels socis, és un handicap. Però del moment en què la sala del Centre tenia problemes estructurals i vam saber donar-li el tomb a la situació, crec que podem estar-ne contents.

Tenir l'escenari d'Heretat Sabartès a disposició nostra, una finca immensa, en un celler fantàstic per fer concerts a cobert, i al costat de casa, perquè està a tocar de Llorenç, la solució ha estat molt satisfactòria.

  • imatge de control 1per1

A més a més, enguany també disposem d'un nou escenari, un escenari inabastable per a qualsevol moguda que fem des de Llorenç: l'Auditori del Vendrell. Serà una oportunitat per la gent de Llorenç de redescobrir-lo i és una senyal que el Sonaprop s'ha fet un renom a la comarca i d'aquí aquest acord amb la regidoria.  

- Com veieu la situació de la música en directe o els festivals al Baix Penedès?
Nosaltres entenem que des del teixit associatiu hi ha espais per cuidar la música del país. El model que abans de la crisi imperava de concerts gratuïts a la plaça del poble sense cap més fonament que l'ajuntament pagui a cop de talonari els grups jo crec que s'ha exhaurit i els que ens estimem i ens agrada seguir la música hem de crear espais on cuidar, mimar i tractar amb el màxim efecte aquests grups amb unes condicions el més adequades possibles i que se sentin còmodes i ben acollits.

- Us sentiu una mica sols com a festival d'aquest format per aquí?
Coneixem altres iniciaties, potser no al Penedès. A vegades, però, et fixes en altres experiències però no saps ben bé quin pes hi té l'ajuntament i com s'organitzen. Sols no ens hi sentim quan veiem l'acceptació que durant les últimes edicions ha tingut el cicle. Creiem que tothom entén des d'on sorgeix tot això i les dificultats que comporta, i aquest valor afegit el públic també el valora.

- Com ha anat responent el públic en aquestes 10 edicions del Sonaprop?
Hem tingut anys fins la bandera, dies més fluixets, però tenim una bona base de públic que s'ha fidelitzat amb el cicle i, fins i tot, ens fa confiança quan proposem grups que no tenen tanta anomenada, apostes nostres. Estem molt contets d'aquesta resposta, d'aquesta base que tenim que ens permet programar amb una mica més de tranquil·litat. El fet d'haver portat grups que en el seu moment no tenien nom i han començat a desputar anys o mesos després, també ens dóna molta més capacitat de convèncer l'espectador.

- Grups dels que us sentiu orgullosos d'haver portat en el seu moment?
Per exemple, hem tingut Mazoni, Sanjosex, que potser ja eren bandes consolidades, o La Iaia, els Trau o Renaldo i Clara que començaven a despuntar.

- I algun concert que recordeu especialment?
Com a concerts memorables i amb molta sintonia amb la comissió... tenim un gran record de Feliu Ventura i Borja Penalba. Del concert de La Iaia tothom en té un molt bon record també. I amb Joan Chamorro i Andrea Motis vam fer ple absolut. Aquests van agradar molt i crec que parlo en nom de tota la comissió.

- Com veieu el futur del Sonaprop?
És un moment en què s'escolta més música que mai però possiblement l'accès a plataformes digitals i a un catàleg tan globlal dificulta que a vegades fem cas a les propostes del país. Tot i aquestes dificultats, o tendències, des del Sonaprop intentem revertir-les. Busquem que la música d'aquí, l'escena independent de Catalunya, se senti cuidada i tingui en el Sonaprop un festival més dins el seu circuit de concerts. Alhora, acostar al Penedès aquest tipus de gurps ens crea molt d'orgull.

- Una última pregunta que no us puc deixar de fer. Per què un conill?
A veure... és una broma. Com t'ho diria... és que realment no sé què estem fotent! És una broma del poble. Antigament, les famílies que formaven part del Centre tenien... com ho diríem això, tenien una fertilitat... vaja, que criaven molt! I despectivament, a vegades, a l'entitat se li deien els conills, els conillots i intentaven així buscar una mica les pessigolles a la gent de l'entitat. Nosaltres, que ja som d'una altra generació en què aquestes coses ja estan passades, encara ens ho hem sentit dir alguna vegada i creiem que dels retrets fer-ne una virtut és un gran encert. N'hem fet aquesta broma que no té cap malícia, ningú d'altres entorns o entitats creiem que s'ho prengui malament. Simplement, en fem broma d'aquesta anèctota, i ens serveix com a mascota, talismà del cicle i gràficament ens dóna molt de joc.

Més informació: 

Els concerts del Sonaprop2017
Est Oest, diumenge 29 de gener a Heretat Sabartès
Maria Arnal & Marcel Bagés, diumenge 12 de febrer a Heretat Sabartès
Núria Graham, diumenge 19 de febrer a Heretat Sabartès
Adrià Puntí, diumenge 12 de març a l'Auditori Pau Casals

Més informació i entrades

A

També et pot interessar