Cultura Coop

Foto: 

Cedida
Assemblea a la Lleialtat Santsenca

Xavi Urbano: "Durant aquesta crisi, s’ha posat molt valor en el consum cultural però poc en el procés"

Cultura Coop proposa una cultura crítica, cooperativa i comunitària a Barcelona
Judit Monclús
,
08/06/2020
Activa't
La Ciutat Invisible, Cultura 21, La Pera, Pol·len, Quesoni, Trama, La Tremenda i Zumzeig. Són vuit cooperatives de l’àmbit de la cultura a Barcelona que a finals de febrer van presentar Cultura Coop, un circuit de programació cultural crítica, cooperativa i comunitària que s’havia d’allargar durant tot el 2020. El confinament ho va aturar tot. Parlem, però, de la iniciativa amb Xavi Urbano, treballador en cultura de la cooperativa Quesoni. La crisi derivada de la Covid-19 no farà només que s’hagin de reprogramar les propostes, també els posa al davant nous reptes per enfortir encara més les aliances de col·laboració entre aquests projectes i equipaments de gestió comunitària, tal com havien planejat, però també per aconseguir transformar el model cultural i de ciutat de Barcelona.
"M’agradaria pensar que un altre dels aprenentatges que haurem tingut és el de posar en valor tots els escenaris i tots els espais que tenim a la ciutat de Barcelona per poder veure la creació cultural en directe"

- Pocs dies abans del confinament, vau presentar Cultura Coop, una iniciativa de vuit cooperatives de l’àmbit cultural que vol trencar l’esquema de l’anomenada 'indústria cultural'. Com es gesta el projecte per dur a terme aquest objectiu?
En un principi, la idea era visualitzar algunes de les expressions culturals que s’estan fent a Barcelona des d’una òptica no comercial i de les quals la ciutat n’és plena. Existeix molta vitalitat en aquest àmbit però no existeix una programació de ciutat. La idea no és tant plantejar noves programacions, sinó agrupar iniciatives que ja passaven i tenien temes en comú. En aquest cas era el tema de l’economia social amb iniciatives que estaven impulsades per projectes cooperatius. Les volíem presentar de forma conjunta per reforçar la seva presència a la ciutat i dotar-les de visibilitat. A banda de les seves programacions culturals, sobretot el que ens interessava era que es fes visible aquesta nova forma de fer cultura, aquesta nova forma d’entendre-la com un procés, posant l’èmfasi també en les relacions i en l’arrelament i l’impacte en els territoris. Més enllà de les programacions puntuals de cada projecte, hi havia una voluntat per reivindicar aquest model que molts cops queda molt tancat en la proximitat i que intentem que surti cap enfora en l’àmbit de la ciutat.

- Què suposa situar-se al marge dels imperatius del mercat i de les grans indústries de la cultura i què ha de suposar després del vostre aliatge?
Cal un replantejament, potser no tant del projecte en concret [Cultura Coop], sinó de la forma com l’estem plantejant dins la ciutat, dins l’economia social, quines aliances es poden crear amb les institucions, etc. Ara mateix estem intentant replantejar tot això, però en un principi la idea era reivindicar aquesta altra forma de fer cultura, aquesta cultura que funciona sense patrocinis privats. És una cultura que intenta fugir de la lògica del benefici per apostar per la lògica de la sostenibilitat entenent que és una activitat econòmica però que ha de generar un model sostenible, tant de relacions laborals amb els propis artistes i treballadors de la cultura com amb l’equilibri amb els propis territoris on es desenvolupen aquestes activitats. La cultura no és només un bé de consum, ha de portar uns valors al darrere.

- Ens hem de relacionar d'una altra manera...
És una oportunitat per posar en pràctica les formes de relacionar-nos i de construir aquesta altra societat o fins i tot aquesta altra ciutat que volem, que és una altra manera de viure els equipaments. Això ja passa a la ciutat de Barcelona des de fa molts anys amb diferents exemples. En tot cas, Cultura Coop va consistir en agrupar una sèrie de propostes i projectes per donar visibilitat a aquesta forma de fer cultura. La nostra idea era que fos un primer experiment per veure com podia anar avançant.

- Les cooperatives culturals comparteixen un paper estratègic en la construcció d’un nou model cultural però, com dius, també de ciutat. Per què és important aquest canvi de model de ciutat?
En realitat, és la lluita que hi ha hagut en aquesta ciutat durant molts anys. Aquesta “millor botiga del món”, aquesta marca Barcelona versus aquesta altra ciutat que reivindiquem i que intentem fer viure. Des de fa dècades, els moviments socials, el teixit associatiu, sempre ha tingut i ha plantejat alternatives. En aquest cas, en l’àmbit cultural, per exemple, a principis del segle XX surten tots els ateneus i casals obrers que reivindiquen una altra forma de fer cultura. Als anys setanta hi ha una reivindicació molt gran també de l’àmbit de la contracultura així com en la recuperació dels ateneus vinculada a aquest fil roig de la història. Crec que el que estem fent és continuar aquesta batalla per un altre model de ciutat. No hi ha millor forma per batallar que demostrar que existeix i posar-lo en pràctica. Nosaltres ho treballem des de l’àmbit de la cultura, però hi ha gent que ho treballa des de l’àmbit de la mobilitat, de l’alimentació, dels habitatges, etc. Aquesta altra ciutat que estem intentant posar en pràctica, de pensar en l’espai públic, de relacionar-nos i de no ser-ne només consumidors, sinó també de viure-la, ens sembla molt urgent. En aquest cas, les cooperatives de l’àmbit cultural jugàvem diversos papers, des d’impulsors i productors d’algunes d’aquestes activitats però també des de la capacitat d’ajudar o de sumar amb altres. També hem tingut la funció de buscar aliances amb equipaments de gestió comunitària i amb el teixit associatiu que porta anys impulsant projectes com les festes majors dels barris, alternatives o no, etc.


Xavi Urbano

- El confinament va estroncar l’inici del circuit Cultura Coop, que havia de començar el 14 de març amb l’exposició ‘Dones amb Art’ a la Lleialtat Santsenca. Durant aquest temps, com us heu coordinat les diferents cooperatives que formeu part del circuit? Quina serà la vostra reinvenció d’aquest temps que vivim?
Per una banda, ha estat molt interessant perquè hem desbordat aquest espai inicial que havia nascut per aquest projecte i que s’ha transformat en un espai més ampli amb trenta cooperatives. No parlem només del circuit Cultura Coop, sinó que ens agrupem per donar visibilitat a la nostra realitat. Ens ha anat molt bé també per treballar la reivindicació. El confinament ha ajudat que totes ens puguem centrar en aquesta necessitat i en aquesta urgència i, a la vegada, posar en valor tot el teixit cooperatiu que està actuant en l’àmbit cultural de la ciutat posant especial èmfasi en les llibreries, que van haver de viure un Sant Jordi molt fotut. Va servir per articular una xarxa i per posar-les en valor. La setmana que ve totes les cooperatives ens tornarem a trobar i pensarem quin és el futur i quina és la derivada que pot tenir el projecte més enllà de les activitats concretes. I en l’àmbit més concret de Cultura Coop, el que hem fet de moment és poder tirar endavant algunes activitats dins l’àmbit més virtual mentre que d’altres les estem desplaçant cap a la tardor, també a l’expectativa de com es pot solucionar i reubicar tot plegat.

- Haurem d'esperar per gaudir d'aquestes propostes de forma presencial...
El projecte té més sentit que mai i es fa cada vegada més gran però, en canvi, la demostració pràctica i pragmàtica del projecte, no l’hem pogut portar a terme. Això ha estat una mica frustrant. És a dir, tenim la hipòtesi que estem convençuts que funciona i, de fet, tenim la sensació que quan ho puguem dur a terme amb tota la complexitat, funcionarà però, en canvi, no ho hem pogut validar.

- Com deies, heu fet públic un seguit de propostes per fer front a la crisi derivada de la Covid-19 signades per una trentena de cooperatives culturals de Barcelona. Quin diagnòstic feu del sector? De fet, afirmeu que esteu especialment preocupats per la sensació de prescindibilitat del sector cultural...
Totalment. La veritat és que hi ha la sensació d’estar en un àmbit molt perifèric i crec que això és un tema endèmic de la nostra societat perquè tinc la sensació que en altres llocs això no ha passat. És la idea de la cultura com quelcom prescindible o com un bé de consum de manera exclusiva quan en canvi aquí estem plantejant tot el contrari: els processos culturals són gran part del que cohesiona la societat, el que fa que la societat en moments de crisi hi recorri per poder explicar què està passant, què han viscut. Molta gent té la idea de la cultura com a fil que ens connecta amb el nostre passat i amb el nostre futur. La necessitat de pensament i la part més emocional te les dona tant la música, com la literatura o les arts escèniques. Són vehicles importants però tinc la sensació que en l’àmbit del confinament han quedat purament com un divertimento, relegades segurament davant la urgència de les primeres setmanes quan potser fins i tot era comprensible. En canvi, però, tenim la sensació que no s’ha acabat de posar en valor en aquest cas. No se li ha donat la centralitat que hauria de tenir en un moment i una situació com aquesta. Això també és un reflex del dia a dia. En moments de crisi és quan tot es fa més evident i l’àmbit cultural ha quedat molt relegat. Ho podem veure amb les declaracions que va fer el ministre de Cultura dient que no hi hauria cap pla especial o veient com costa que s’aclareixin i donin les indicacions clares de com podrem fer les activitats d’aquí un mes o més endavant.

- Aquesta sensació de prescindibilitat, doncs, ha vingut més per part de l’administració que no pas del públic, que ha trobat en les activitats culturals a la xarxa l’aliat principal per passar el confinament?
Aquí també s’han demostrat les mancances perquè els consums s’han fet a través de les grans plataformes com Amazon, YouTube, Netflix, etc. S’han endut, un cop més, gran part del tràfic. Els propis autors han hagut de recórrer a aquests espais i la monetarització d’aquestes activitats també s’ha fet a través d’aquestes grans multinacionals. Això també ha evidenciat unes mancances que tenim a l’hora de tenir canals propis. Si controles el canal, pots controlar també part dels missatges. Per això ha estat tan interessant l’experiència de les llibreries cooperatives i la posada en valor d’aquests recursos molt lligats al territori però que evidencia que un altre model d’una forma més col·lectiva és possible, viable i necessari. S’ha posat molt valor en el consum però molt poc en el procés. En l’àmbit de les cooperatives, i també en l’àmbit dels equipaments de gestió comunitària, es posa molt valor en el procés. En aquest cas també hem demostrat que no ho hem sabut fer, potser també per la tendresa de tot el que estem construint. És la doble lectura. De totes formes, necessitem una mica de distància i perspectiva per analitzar què ha passat aquests dies i quins poden ser els aprenentatges que en podem extreure.

- Com dius, cal la perspectiva del temps per valorar com s’han fet les coses. Sobre els canals que comentaves, se n’han utilitzat que no eren els habituals per difondre cultura. Quan s’havien fet concerts per Instagram o s’havia ofert visionar obres de teatre per YouTube? Els canals no eren els habituals, s’han utilitzat per la urgència i potser cal estar preparats per altres reptes que poden venir a partir d’ara tenint en compte aquest que ens ha sobrevingut aquests mesos però, com deies, cal perspectiva i anàlisi per valorar com s’ha gestionat tot...
També suposo que hem vist les limitacions de la virtualitat. Ha anat bé veure que les pantalles no poden substituir moltes de les coses a les quals estem acostumats a fer. Penso que és una bona reflexió a l’hora de posar en valor, per exemple, els espais petits de música en viu que ara formen part d’un sector que ho passarà realment malament amb totes aquestes restriccions de públic, així com tot el col·lectiu de companyies de teatre, artistes de circ, etc. És la importància del moviment, del gest, de la proximitat, de veure les coses fetes al moment i sense mediació d’una pantalla. M’agradaria pensar que un altre dels aprenentatges que haurem tingut és el de posar en valor tots els escenaris i tots els espais que tenim a la ciutat de Barcelona per poder veure la creació cultural en directe.

- La cultura no és només veure-la, també és viure-la i amb pantalles pel mig no ho pots fer de la mateixa manera...
I també cal pensar que l’acte cultural no comença quan s’obre el teló i s’acaba quan es tanca. Quan t’acostes a un equipament cultural veus que hi ha uns passos previs. És molt important el context en què es desenvolupa l’acció cultural i és una de les coses que nosaltres reivindiquem: qui et rep a la porta, quines són les condicions de les persones que estan treballant a la barra, quins productes consumeixes en un espai així, com dialoga aquest espai amb el seu territori proper, etc. Tot això fa de l’acte cultural un acte molt més complex i amb un impacte social molt més gran que no pas el del consum. Al cap i a la fi, el que hem tingut aquests dies ha estat un consum de pantalles i, en canvi, tot el procés, els beneficis i els impactes socials de l’acte cultural han quedat absolutament limitats.

- Amb aquesta trentena de cooperatives culturals, en tot cas, demaneu un pla de xoc. A grans trets, en què ha de consistir i què ha de tenir en compte?
En aquest espai és més global que el de les vuit cooperatives de Cultura Coop i amb la idea del pla de xoc el que volíem plantejar eren mesures vinculades al sosteniment estructural de les cooperatives però també amb el punt de dir que no volem que això generi una dependència de l’administració. El que necessitem col·lectivament és que l’activitat cultural i econòmica s’activi de nou i, fins que això passi, necessitem el suport i la complicitat sobretot de l’administració pública. En aquest cas, hi ha una sèrie de mesures vinculada a la flexibilització del tema de les subvencions, vinculada als temes de contractació i licitacions públiques que també estan molt barrejades amb el plantejament que pensem que l’administració ha de fer al voltant de l’economia social en termes generals. Pensem que l’administració també ha d’adaptar les seves estructures i el seu funcionament per reconèixer i interpel·lar l’àmbit de l’economia social.


Xavi Urbano

- Quines són les vostres previsions al respecte, com a Cultura Coop? Què passaria si no s’intervingués?
No ho sabem. No podem dir que si no intervé l'administració tot se’n va en orris, però sí que és veritat que en l’àmbit del teixit cultural comunitari i associatiu i de projectes de cultura de base hi ha espais que estan en risc perquè han hagut d’aturar la seva activitat durant mesos. Es planteja també un estiu en què, en molts casos, tot estarà pràcticament aturat. El cultural, a més, és un sector amb unes mesures de cobertura social molt limitades perquè no veu reconeguda gran part de la seva activitat, com són els assajos. Aquí correm riscos com que molts projectes que estaven començant o eren relativament fràgils s’acabin desmuntant i acabin desapareixent companyies o que hi hagi gent que marxi a països on tingui l’activitat millor garantida o d’altra que canviï de sector. Això pot costar de recuperar però no sabem quina és la capacitat de resiliència d’aquest propi sector cultural. El que ha passat amb les llibreries, però, ens ha donat certa esperança perquè la gent s’hi ha bolcat molt.

- Has tret el tema de la resiliència. La crisi que ha portat la Covid-19 pot ser una oportunitat per generar noves formes de cultura?
Seria molt pretensiós respondre aquesta pregunta. Et podria dir que sí però pot passar que en dos mesos jo hagi de tancar la paradeta. Sí que s’ha de fer un replantejament, segur. Fins i tot a l’hora de la pròpia gestió interna dels projectes o de reforçar la complicitat amb la base social de cada projecte. En el nostre cas, que tenim un festival de música [Say it Loud], ha estat molt important la resposta de la gent que se sent propera a aquest festival. Això també té una resposta a nivell econòmic. No sé fins a quin punt això acabarà transformant el que seria en si l’activitat cultural i on estan les oportunitats en aquesta situació actual. Estem encara en estat de xoc però penso que ens obliga a reforçar les aliances. A nosaltres ens ha forçat el procés per veure’ns. És a dir, el fet de treballar i fer les reunions de forma virtual fa que moltes més cooperatives s’hi puguin acostar i això és molt positiu. Pot ser, però, també és una oportunitat perquè l’administració, per exemple, sigui conscient de la importància d’aquest teixit cultural i que faci esforços per cuidar-lo.

- Quina força té el cooperativisme des d’una gran ciutat com Barcelona?
Més que quina força, seria quina línia ascendent està recorrent en aquest cas. Té una capacitat de creixement que aquests anys s’ha demostrat molt elevada. En aquest cas, han sortit cooperatives i projectes d’economia social pràcticament en tots els àmbits de producció. Es comencen a plantejar processos més complexos. És a dir, en l’àmbit de la cultura tu pots trobar cooperatives que treballin els temes de comunicació, els serveis tècnics, els espais escènics, etc. També es viu una diversificació en l’àmbit de l’economia social i això és molt interessant si és un símptoma de molt bona salut. Han sortit també projectes pioners que després han obert la porta a altres àmbits, com és el cas de La Borda, la cooperativa d’habitatge que després ha tingut moltes rèpliques. Penso que podem afirmar que el món de l’economia social viu una gran expansió en l’àmbit de la ciutat i espero que surti reforçat de tota aquesta crisi.

- En tot cas i malgrat aquesta crisi, la reivindicació principal seria la mateixa: la cultura és un dret, un bé comú i una eina de transformació social...
Sí, però a la vegada l’hem de dotar d’estructures i fer-la sostenible per garantir el seu impacte als territoris, en l’àmbit productiu, etc. El que estem intentant des de Cultura Coop és generar aquests espais de trobada entre diferents projectes, ja sigui per sumar reivindicacions de l’àmbit polític o social, com per també dur a terme la nostra feina més concreta en l’àmbit de les programacions culturals de qualsevol tipus, d’arts escèniques, literatura, etc.

Més informació: 

A

També et pot interessar