Exposició 'Underground i contracultura a la Catalunya dels 70'

A la dècada dels setanta del segle XX molta gent d’aquest país, especialment gent jove, va perdre la por de provar de ser lliure. Ho van fer de manera individual però també, i per sobre de tot, de manera col·lectiva, compartint inquietuds personals i marcant-se objectius comuns.

Van obrir-se a l’experiència que transmetien joves d’altres llocs “més lliures” i van trobar noves maneres de relacionar-se entre ells i amb el món. La vida no era una festa, però van lluitar perquè ho fos. Van utilitzar com a eines de llibertat la música, el teatre, els titelles, la poesia, el còmic, les revistes, la ràdio, la universitat, l’amor lliure, l’ecologia, l’experimentació amb substàncies psicodèliques, l’espiritualitat, l’objecció de consciència, la festa o les tradicions populars.

Ara, cinquanta anys després, moltes de les llibertats que la ciutadania considera normals tenen l’origen en les múltiples lluites d’unes persones que van passar a l’acció dins el polièdric moviment contracultural que alguns anomenen underground.

Aquesta exposició és un exercici de memòria d’uns fets transcendents però poc estudiats i és també un testimoni de les persones que hi van participar que potser ajudarà a entendre part del nostre present. Amb més de 700 peces, proposa una mirada exhaustiva, inèdita fins ara, als protagonistes i als moviments socials i culturals d’una època transcendental.

Dividida en diferents espais temàtics, documenta la irrupció de les comunes, el feminisme, la psicodèlia, l’ecologia, l’espiritualitat, les músiques i les arts d’avantguarda, els còmics o els fanzines, entre moltes altres referències.