El Museu d’Història de Catalunya obre les seves portes el febrer de 1996, per decisió del govern de la Generalitat de Catalunya. A diferència d’altres institucions museístiques, no neix fruit de la necessitat d’exhibir una col·lecció prèviament existent, sinó amb la voluntat d’esdevenir un referent en la divulgació de la història i del patrimoni col·lectiu del país.

El museu s’ubica als antics Magatzems Generals de Comerç (MGC), l’únic edifici conservat del vell port industrial de Barcelona. Després d’una intensa tasca de restauració i adequació de l’espai, iniciada l’any 1991 amb motiu dels Jocs Olímpics, es pren la decisió d’instal·lar-hi el MHC i una exposició permanent sobre la història de Catalunya.

Des de la seva inauguració, el museu rep milers de visitants cada any. D’aquesta manera, a la primera planta de l’edifici, es condiciona un espai de 1.200 m² destinat a acollir exposicions temporals. L’oferta expositiva es complementa, així mateix, amb tot un seguit d’activitats educatives, lúdiques i acadèmiques.

Amb el pas dels anys, l’entitat desenvolupa una col·lecció pròpia, fruit de les donacions d’objectes i documents. Encara que són de naturalesa molt heterogènia, la majoria de les peces estan relacionades amb la història política i institucional de Catalunya. Des de l’any 1997, a més a més, en el mateix edifici s’ubica el Centre d’Història Contemporània de Catalunya (CHCC) i la seva important biblioteca.

El Museu d’Història de Catalunya forma part de la Xarxa de Museus i Monuments d’Història de Catalunya i depèn de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural (ACdPC).